Michèle Morgan

Plantilla:Infotaula personaMichèle Morgan

(1951) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Simone Renée Roussel Modifica el valor a Wikidata
29 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 5 Modifica el valor a Wikidata
Presidenta del jurat del Festival de Cannes

← Miguel Ángel Asturias Rosales – Joseph Losey → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMichèle Morgan Modifica el valor a Wikidata
FormacióCours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata - 2001 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGérard Oury (1960–2006), mort del cònjuge
Henri Vidal (1950–1959), mort del cònjuge
William Marshall (1942–1949), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsMike Marshall
 () William MarshallMichèle Morgan Modifica el valor a Wikidata
GermansHélène Roussel Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0006807 Allocine: 6549 Rottentomatoes: celebrity/michele_morgan Allmovie: p50615 TCM: 135469 TMDB.org: 35254
Musicbrainz: aedf494c-f2fc-404a-945e-e9d3be5f2c53 Discogs: 815289 Find a Grave: 174228174 Modifica el valor a Wikidata

Michèle Morgan (Neuilly-sur-Seine, 29 de febrer de 1920 - Neuilly-sur-Seine, 20 de desembre de 2016) (francès: [miʃɛl mɔʁɡan]; de soltera Simone Renée Roussel; va ser una actriu de cinema francesa, que va ser una dama protagonista durant tres dècades tant al cinema francès com a les característiques de Hollywood. Es considera que va ser una de les grans actrius franceses del segle xx.[1] Morgan va ser la guanyadora inaugural del premi a la millor actriu al Festival de Cannes. El 1992 va rebre un premi César honorífic per les seves contribucions al cinema francès.

Biografia

[modifica]

Morgan va néixer Simone Renée Roussel[2] a Neuilly-sur-Seine, Alts del Sena, un suburbi ric de París.[3][4] Va créixer a Dieppe, Sena Marítim, França.[3][4]

Morgan va marxar de casa als 15 anys cap a París decidida a convertir-se en actriu.[3][5] Va prendre classes d'actuació de René Simon mentre feia d'extra en diverses pel·lícules per pagar les seves classes de teatre.[3] Va ser llavors quan va sgafsr el nom artístic de "Michèle Morgan".[3] Va argumentar que no tenia el tipus de cos d'una Simone, i "Morgan" sonava més amigable amb Hollywood.[3]

Morgan va destacar per primera vegada pel director Marc Allégret, que li va oferir un paper important a la pel·lícula Gribouille (1937), al costat de Raimu.[3] Després van venir Le Quai des brumes (1938) dirigida per Marcel Carné (1938), al costat de Jean Gabin, i Remorques (1941) dirigida per Jean Grémillon.[3]

Del tràiler de The Vintage (1957)

Després de la invasió de França el 1940 pels alemanys, Morgan va marxar als Estats Units i Hollywood, on va ser contractada a RKO Pictures el 1941.[3] La seva carrera allà va resultar bastant decebedora, a part de Joana de París (1942) al costat de Paul Henreid, i Higher and Higher (1943) al costat de Frank Sinatra.[4] Va ser provada i molt considerada per a la protagonista femenina a Casablanca, però RKO no la va alliberar per la quantitat de diners que Warner Bros. va oferir.[6] Morgan va treballar per a Warner, però, a Passatge a Marsella (1944) amb Humphrey Bogart.[3]

Morgan el 1995

Acabada la guerra, Morgan va tornar a França i va reprendre ràpidament la seva carrera amb la pel·lícula La Symphonie Pastorale (1946) dirigida per Jean Delannoy, que li va valer el premi a la millor actriu al Festival de Cannes.[3] Les seves altres pel·lícules d'aquest període inclouen; L'ídol caigut de Carol Reed (1948), Fabiola (1949), Els orgullosos (1953) d'Yves Allégret, Les maniobres de l'amor (1955) de René Clair i Marie-Antoinette reine de France (1956).[4] Va continuar treballant en pel·lícules al llarg dels anys 60, com ara Comandament perdut (1966), una versió de Les Centurions.[4] A la dècada de 1970, es va retirar pràcticament de la seva carrera d'actriu, després només va fer aparicions ocasionals al cinema, la televisió i el teatre.[4]

Per la seva contribució a la indústria del cinema, Morgan té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood al 1645 Vine Street.[5] El 1969, el govern de França li va concedir la Legió d'Honor.[5] Pel seu llarg servei a la indústria cinematogràfica francesa, el 1992 va rebre un Premi César Honorífic.[5] El 1996, també va rebre el Lleó d'Or per la seva trajectòria al Festival de Cinema de Venècia.[5]

Morgan va començar a pintar als anys 60.[4] Va fer una exposició individual, "Artistes En Lumière à Paris", del 2 de març al 30 d'abril de 2009, a l'Espace Cardin de París.[7] El 1977 va publicar les seves memòries, titulades With Those Eyes (Avec ces yeux-là).[3]

Vida personal i mort

[modifica]

Mentre estava a Hollywood, Morgan es va casar amb William Marshall (1917-1994), el 1942, amb qui va tenir un fill, Mike Marshall (1944-2005).[4] Morgan havia construït i tenia una casa al 10050 Cielo Drive. Morgan i Marshall es van divorciar el 1948. Es va casar amb l'actor francès Henri Vidal (1919-1959) el 1950. Va romandre amb ell fins a la seva mort el 1959. Després va viure amb el director de cinema i actor/escriptor Gérard Oury fins a la seva mort el 2006.[4]

Morgan va morir el 20 de desembre de 2016, als 96 anys, a Meudon, França per causes naturals.[3][4] El seu funeral es va celebrar a l'Església Saint-Pierre de Neuilly-sur-Seine el 23 de desembre de 2016 i va ser enterrada al cementiri de Montparnasse.[1][8]

Tot i tenir 96 anys, tècnicament només va tenir 24 aniversaris perquè va néixer el 29 de febrer.

Filmografia

[modifica]
Any Títol Paper Director Notes
1935 Mademoiselle Mozart[9] The trainer of the white elephant Yvan Noé Als crèdits com Simone Morgan
1937 Gribouille[10] Nathalie Roguin Marc Allégret estrenad com The Lady in Question in 1940
1938 Orage[10] Françoise Massart Marc Allégret amb Charles Boyer
Port of Shadows[11] Nelly Marcel Carné amb Jean Gabin
Nightclub Hostess[12] Suzy Albert Valentin escrita per Charles Spaak
1939 Coral Reefs[3] Lilian White Maurice Gleize amb Jean Gabin
Musicians of the Sky[13] Tinent Saulnier Georges Lacombe amb Michel Simon
1940 Stormy Waters[3] Catherine Jean Grémillon basat en una novel·la de Roger Vercel
The Heart of a Nation[14] Marie Froment-Léonard Julien Duvivier amb Raimu
1941 My Life with Caroline[15] "Annette" (no surt als crèdits) Lewis Milestone escrita per John Van Druten
1942 La Loi du nord[16] Jacqueline Bert Jacques Feyder basat en una novel·la de Maurice Constantin-Weyer
Joana de París (Joan of Paris)[17] Joan Robert Stevenson amb Paul Henreid
1943 Two Tickets to London[11] Jeanne Edwin L. Marin amb Alan Curtis
Higher and Higher[11] Millie Pico alias Paméla Drake Tim Whelan Primer film de Frank Sinatra
1944 Passatge a Marsella (Passage to Marseille)[17] Paula Michael Curtiz amb Humphrey Bogart
1946 The Chase[17] Lorna Roman Arthur Ripley amb Robert Cummings
Pastoral Symphony[3] Gertrude (the young blind woman) Jean Delannoy amb Pierre Blanchar
1947 L'ídol caigut (The Fallen Idol)[4] Julie Carol Reed amb Ralph Richardson i Bobby Henrey.
1948 To the Eyes of Memory[18] Claire Magny Jean Delannoy amb Jean Marais
1949 The Fighting Gladiator[19] Fabiola Alessandro Blasetti amb Henri Vidal
Here Is the Beauty[20] Jeanne Morel Jean-Paul Le Chanois basat en una novel·la de Vicki Baum
1950 The Glass Castle[10] Evelyne Lorin-Bertal René Clément dues versions, una filmada en italià
L'Étrange Madame X[21] Irène Voisin-Larive Jean Grémillon amb Henri Vidal
The Naked Heart[3] Maria Chapdelaine Marc Allégret basat en una novel·la de Louis Hémon
1951 The Seven Deadly Sins[22] Anne-Marie de Pallières Claude Autant-Lara episodi "Pride"
1952 The Moment of Truth[23] Madeleine Richard Jean Delannoy amb Jean Gabin
1953 Els orgullosos (The Proud and the Beautiful)[24] Nelly Yves Allégret amb Gérard Philipe
1954 Love, Soldiers and Women[4] Joan of Arc Jean Delannoy episodi "Jeanne"
Obsession[25] Hélène Giovanni Jean Delannoy basat en una novel·la de Cornell Woolrich
Napoléon[3] Joséphine de Beauharnais Sacha Guitry Daniel Gélin/Raymond Pellegrin com a Napoléon
1955 Les maniobres de l'amor (The Grand Maneuver)[3] Marie-Louise Rivière René Clair amb Gérard Philipe
Margarida de la nit (Marguerite of the Night)[26] Marguerite Claude Autant-Lara amb Yves Montand
Marie Antoinette Queen of France[3] Maria Antonieta d'Àustria Jean Delannoy amb Richard Todd
If Paris Were Told to Us[27] Gabrielle d'Estrées Sacha Guitry retrat de l'amant d'Enric IV de França
1956 Oasis[28] Françoise Lignières Yves Allégret amb Pierre Brasseur
1957 The Vintage[29] Léonne Morel Jeffrey Hayden amb Mel Ferrer
There's Always a Price Tag[30] Hélène Fréminger Denys de La Patellière amb Daniel Gélin i Peter van Eyck
1958 The Mirror Has Two Faces[31] Marie-Josée Tardivet, Pierre's wife André Cayatte amb Bourvil i Ivan Desny
Maxime[32] Jacqueline Monneron Henri Verneuil amb Charles Boyer
Girls for the Summer[33] Micheline Gianni Franciolini amb Alberto Sordi
1959 Menschen im Hotel[34] La Grusinskaïa Gottfried Reinhardt amb O. W. Fischer
Winter Holidays[35] Steffa Tardier Camillo Mastrocinque amb Georges Marchal
The Wretches[36] Thelma Rooland Robert Hossein amb Olivier Hussenot
Why Do You Come So Late?[37] Catherine Ferrer Henri Decoin amb Henri Vidal
1960 Fortunat[38] Juliette Valcourt Alex Joffé
1961 Three Faces of Sin[39] Renée Plège François Villiers amb Jean-Claude Brialy
The Lions Are Loose[40] Cécile Henri Verneuil amb Jean-Claude Brialy
1962 Landru[41] Célestine Buisson Claude Chabrol amb Charles Denner
Meetings[42] Bella Krastner Philippe Agostini amb Gabriele Ferzetti
Crime Does Not Pay[43] Jeanne Hugues Gérard Oury episodi "The Hugues Case"
The Winner[44] As herself François Reichenbach Premi Louis Delluc, Leopard d'Or
1963 Be Careful Ladies[45] Denise Duparc André Hunebelle amb Paul Meurisse
Web of Fear[46] Constance François Villiers amb Dany Saval
1964 Marked Eyes[47] Florence Robert Hossein
The Last Steps[48] Yolande Simonet Jacques Robin amb Jean-Louis Trintignant
The Scapegoat[49] Princess Sofia Duccio Tessari basat en una novel·la de Francesco Dall'Ongaro
1965 Tell Me Whom to Kill[50] Geneviève Montanet Étienne Périer amb Paul Hubschmid
1966 Comandament perdut (Lost Command)[4] The Countess of Clairfond Mark Robson amb Anthony Quinn
1967 La Bien-aimée[51] Fanny Dréal Jacques Doniol-Valcroze Telefilm
The Diary of an Innocent Boy[3] The Countess Michel Deville amb Pierre Clémenti i Michel Piccoli
1975 Cat and Mouse[3] Madame Richard Claude Lelouch amb Serge Reggiani
1986 Le Tiroir secret[52] Colette Dutilleul-Lemarchand Édouard Molinaro, Roger Gillioz, Michel Boisrond, Nadine Trintignant minisèrie Tv, 6 episodis
1990 Everybody's Fine[53] A woman in the train Giuseppe Tornatore amb Marcello Mastroianni

Michèle Bachelet

[modifica]

A l'expresidenta de Xile Michelle Bachelet li van posar el nom per Michèle Morgan.[54]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 , 20-12-2016 [Consulta: 21 desembre 2016].
  2. ↑ «Michèle Morgan». Cinémathèque française. Arxivat de l'original el 29 octubre 2007. [Consulta: 20 juliol 2009].
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 , 20-12-2016 [Consulta: 20 desembre 2016].
  6. ↑ Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From its Beginnings to the Present. Continium International Publishing Group, 2004, p. 107. 
  7. ↑ , 26-02-2010 [Consulta: 21 desembre 2016]. Arxivat 17 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  8. ↑ «Michele Morgan: French actress and glamour icon dies at 96», 21-12-2016.
  9. ↑ «Michele Morgan, The Garbo of France, Returns Home Without Her Young Son». Lubbock Avalanche-Journal [Lubbock, Texas], 21-11-1960, p. 16 [Consulta: 21 desembre 2016]. «She made her screen debut at 15 in "Mademoiselle Mozart" in France.»
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Vincendeau, Ginette. The Companion to French Cinema. Cassell, 1996. 
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Lanzoni, Rémi Fournier. French Cinema: From Its Beginnings to the Present. A & C Black, 2004. 
  12. ↑ Vincendeau, Ginette. The Companion to French Cinema. London, U.K.: British Film Institute, 1996, p. 143. ISBN 9780304341573. OCLC 35683584. 
  13. ↑ «Les MUSICIENS DU CIEL (1939)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  14. ↑ «UNTEL PÈRE ET FILS (1943)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  15. ↑ «MICHELE MORGAN». Canal+. [Consulta: 21 desembre 2016].
  16. ↑ «La LOI DU NORD (1939)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Reid, John Howard. Hollywood Gold: Films of the Forties and Fifties. Lulu, 2005. 
  18. ↑ «AUX YEUX DU SOUVENIR (1948)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  19. ↑ Smith, Gary Allen. Epic Films: Casts, Credits and Commentary on More Than 350 Historical Spectacle Movies. North Carolina, U.S.: MacFarland, 2004. 
  20. ↑ «La BELLE QUE VOILÀ (1950)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  21. ↑ «L’ÉTRANGE MME X (1951)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  22. ↑ «Les 7 PÉCHÉS CAPITAUX (1952)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  23. ↑ «L’ORA DELLA VERITA (1952)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  24. ↑ «Les ORGUEILLEUX (1953)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  25. ↑ «OBSESSION (1954)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  26. ↑ «MARGUERITE DE LA NUIT (1956)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  27. ↑ «SI PARIS NOUS ÉTAIT CONTÉ (1956)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  28. ↑ «L’OASE (1955)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  29. ↑ «The Vintage (1957)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  30. ↑ «RETOUR DE MANIVELLE (1957)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  31. ↑ «Le MIROIR À DEUX FACES (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  32. ↑ «MAXIME (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  33. ↑ «RACCONTI D'ESTATE (1958)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  34. ↑ «MENSCHEN IM HOTEL (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  35. ↑ «VACANZE D'INVERNO (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  36. ↑ «Les SCÉLÉRATS (1960)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  37. ↑ «POURQUOI VIENS-TU SI TARD? (1959)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  38. ↑ «FORTUNAT (1960)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  39. ↑ «Le PUITS AUX TROIS VERITES (1961)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  40. ↑ «Les LIONS SONT LÂCHÉS (1961)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  41. ↑ «LANDRU (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  42. ↑ «RENCONTRES (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  43. ↑ «Le CRIME NE PAIE PAS (1962)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  44. ↑ «Un cœur gros comme ça». UniFrance. [Consulta: 21 desembre 2016].
  45. ↑ «MÉFIEZ VOUS, MESDAMES! (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  46. ↑ «CONSTANCE AUX ENFERS (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  47. ↑ «Les YEUX CERNES (1964)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  48. ↑ «Les PAS PERDUS (1964)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  49. ↑ «Il FORNARETTO DI VENEZIA (1963)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  50. ↑ «DIS MOI QUI TUER (1965)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  51. ↑ «La BIEN-AIMÉE (1967)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  52. ↑ «Le TIROIR SECRET (1986)». British Film Institute. [Consulta: 21 desembre 2016].
  53. ↑ «MOVIE REVIEW: Tornatore's 'Everybody's Fine' a Mixed Achievement». The Los Angeles Times, 07-06-1991 [Consulta: 21 desembre 2016].
  54. ↑ «Michelle Bachelet, présidente du Chili» (en francès). CBC/Radio-Canada, 03-03-2006. [Consulta: 11 març 2016].