Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 abril 1920 Milà (Itàlia) |
Mort | 17 setembre 2015 (95 anys) Roma |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, escriptor, traductor, guionista, lingüista, poeta, periodista |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Edith Bruck |
|
Nelo Risi (Milà, Llombardia, 21 d'abril de 1920 - Roma, Laci, 17 de setembre de 2015)[1] va ser un poeta i director de cinema italià.
Nascut a Milà, es va graduar en medicina com el seu germà Dino, a continuació, amb el començament de la Segona Guerra Mundial va combatre al front rus i va ser internat a Suïssa.[2] Va començar la seva obra poètica en 1941, publicant Le opere e i giorni.[2] Amb el final de la guerra es va traslladar a París on es va unir a un grup de cineastes, liderat pels estatunidencs Richard Leacock i John Ferno, dedicats a documentar el desastre de la guerra a Europa mitjançant un conjunt de documentals.[3] Durant aquest període Risi també va publicar la seva segona col·lecció de poemes (L'esperienza, 1948) i va treballar com a traductor d'obres de poesia de Pierre Jean Jouve, Konstandinos Petru Kavafis, Sòfocles, Jules Laforgue i altres.[2]
De tornada a Itàlia en 1954 va dirigir una dotzena de documentals sobre figures populars i moments en la història del segle xx.[3] Va fer el seu debut al cinema en 1961, amb un segment de la pel·lícula Le italiane e l'amore; el mateix any va començar la seva llarga col·laboració amb la RAI.[4] Durant la seva carrera cinematogràfica Risi va guanyar dues Nastro d'argento (Cinta de plata), l'any 1960 per la direcció del curtmetratge I fratelli Rosselli (1959) i en 1970 pel guió de Diario di una schizofrenica.[5] En 1970 també va obtenir el Premi Viareggio per la seva col·lecció de poesia Di certe cose che dette in versi suonano meglio che in prosa.[6] El seu estil de la poesia es coneix com a "poètica de l'habitual" ("dell'usuale poética"), en al·lusió a l'intent de comprendre les contradiccions i les mistificacions de la vida quotidiana a través d'un llenguatge bàsic, simple, prop d'un estil de diari.[4][7] Risi va morir el 17 de setembre de 2015 s Roma a l'edat de 95 anys.[1]