Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonino Martínez Ortega 28 octubre 1957 (67 anys) Úbeda (Província de Jaén) |
Formació | Universidad Carlos III de Madrid - Biblioteconomia i Documentació |
Activitat | |
Ocupació | cantant, productor discogràfic, compositor, editor de música |
Membre de | |
Gènere | Pop i flamenc |
Instrument | Veu |
Company professional | Isabel Montero (en) : Paco Ortega e Isabel Montero (en) |
Lloc web | pacoortega-cancionessinprisa.com |
|
Antonino Martínez Ortega (Úbeda; 28 d'octubre de 1957), conegut artísticament com a Paco Ortega, és un cantant, compositor i productor espanyol.[1]
Encara que originari d'Úbeda, es trasllada al costat de la seva família a Madrid en la seva joventut, i estudia Biblioteconomia a la Universitat Carles III de Getafe, Madrid. El 1974 grava el seu primer àlbum, La vida tiene solución, per la casa Dial Discos S.A. Posteriorment i per aquesta mateixa companyia grava Abolición (àlbum col·lectiu) i Una canción de amor (single). Des de llavors, desenvolupa una intensa carrera com a cantant, compositor, editor i productor, especialitzat en el pop i el flamenc.[2]
Com a cantant desenvolupa una intensa activitat en solitari i dins del duo Paco Ortega e Isabel Montero, que coneix la fama a la fi dels 80 i principis dels noranta. A partir de 1992 inicia la seva carrera de cantant en solitari com a Paco Ortega. Com a cantant ha gravat els següents discos La vida tiene Solución (Dial Discos, 1978), Primera Antología de cantautores andaluces (Ariola), Paco Ortega e Isabel Montero (1987), Contracorriente (1989) i Sígueme (EMI/Hispavox, 1991); La magia del barro (PolyGram Ibérica, 1994), Calaíto hasta los huesos (Warner, 1998), Ven acá pacá (Globomedia Música, 2004). Sobreviviré (B.S.O.) —la banda sonora més venuda en la història del cinema espanyol—,[3] (Dulcimer/Alía, 2000), En nombre de la Rosa (àlbum col·lectiu en homenatge al grup Triana; Fonomusic, 2000), i I love you baby, (B.S.O.; Dulcimer/Hispavox, 2001), Atraco a las tres y media (B.S.O.; Warner), Cleopatra (B.S.O. d'Eduardo Mignonga; Dulcimer Songs), Vida y Color (B.S.O. de Santiago Tabernero; Dulcimer Songs). Les més recents: El éxito de todos mis fracasos, (Dulcimer, 2009) —sobre poemes d'Ángel González—, Baila por mi (Dulcimer Songs, 2013), i "Canciones sin prisa" (Dulcimer Songs, 2019).[2]
Han gravat les seves cançons nombrosos artistes. Entre ells: Camarón de la Isla i Paco de Lucía, Pata Negra, Diego el Cigala, Clara Montes, Manzanita, Joaquín Sabina, Niña Pastori, Estrella Morente, Mónica Molina, Los del Río, Los Chichos, Paloma San Basilio, Massiel, Lolita, Ana Belén, Concha Buika, Rosalía & James Blake, Aziza Brahim,etc.
Va crear la banda sonora de la pel·lícula Sobreviviré d'Albacete & Menkes, protagonitzada per Emma Suárez i Juan Diego Botto. Així mateix les seves cançons han estat incloses en diferents pel·lícules: Celos, Lisboa, Novios, I love you, baby o Atraco a las tres... y media, per aquesta última va ser nominat als Goya a la millor cançó original en el 2004, Canciones de amor en Lolita's Club, Por un puñado de besos, Viaje al cuarto de una madre, Sanfelices.[2]
Com a productor, ha estat responsable de la carrera discogràfica de Niña Pastori a qui ja va produir les seves dos primers àlbums: Entre dos puertos i Eres luz. Va ser l'autor i compositor del seu gran èxit Tú me camelas. També va posar en el mercat el primer àlbum de Diego El Cigala i és autor del seu primer èxit Undebel. Una altra artista a la qual va produir va ser a Nuria Fergó, en concret el seu primer treball discogràfic Brisa de esperanza, amb el qual va vendre més de 300.000 còpies. Llança la carrera d'unes prometedores artistes, dues veus úniques i diferents: Las Melli. Produeix entre altres els discos de José Mercé, Manzanita, Las 3000 viviendas, Los chicos del Coro, Mónica Molina, Ingueta el Rubio, Groserías de Chico Pérez, Octavio Sastre, etc.[2]
Al març de 2003 va adquirir la majoria d'accions del prestigiós estudi d'enregistrame Musigrama, com, un dels temples d'enregistrament de la música espanyola, per on han passat des de Julio Iglesias i Joan Manuel Serrat, fins a Stevie Wonder, Paco de Lucía, Enrique Morente o Alfredo Kraus.
A principis de 2004 va posar en marxa una Companyia Discogràfica anomenada 'El Pescador d'Estrellas',on donar cabuda al nou talent i fer política de segell d'artista i d'autor. El 2005 va posar en el mercat el segell discogràfic 'Llibertat 8' per a l'edició de nous cantautors i el segell “Discos Musigrama” i "Dulcimer Songs" per a producte de tipus mitjà.
És així mateix gerent de la productora Dulcimer Songs i cofundador de Flamenc 2000. Inventor i promotor, al costat de Jesús Bola i Alejandro Sanz, de la família de guitarres 'F Home Studio', úniques en el món. Director de la cançó i l'espot "Úbeda en el Corazón".[4]