Pedro Laín Entralgo

Pedro Laín Entralgo

Biografia
Naixement	15 febrer 1908 Urrea de Gaén (província de Terol)
Mort	5 juny 2001 (93 anys) Madrid
Sepultura	cementerio de Fuencarral ^(en)
Procurador en Corts
16 de març de 1943[1] – 14 d'abril de 1958
Dades personals
Nacionalitat	Espanya
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Saragossa Universitat de València Universitat Central - doctorat
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Metge, químic i escriptor
Ocupador	Universitat de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1964–2001) Reial Acadèmia Espanyola (1954–2001) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1951–) Reial Acadèmia Nacional de Medicina (1946–2001) Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Consejo de la Hispanidad Reial Acadèmia Europea de Doctors Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Gènere	Dramatúrgia i assaig
Alumnes	José María López Piñero
Premis
(1999)  Premi Internacional d'Assaig Jovellanos (1997)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1995)  doctor honoris causa per la Universitat d'Extremadura (1991)  Premi Internacional Menéndez Pelayo (1990)  doctor honoris causa per la Universitat de València (1989)  Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (1983)  doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa (1982)  Creu de Sant Jordi (1980)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1978)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1954)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1946)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1939)  Encomienda de la Gran Orden Imperial de las Flechas Rojas (1939)  Encomienda de la Gran Orden Imperial de las Flechas Rojas
Llista Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 – Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 ← Pío Zabala Lera Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) Rector de la Universitat Complutense de Madrid Universitat de Madrid Catedràtic d'universitat

Pedro Laín Entralgo (Urrea de Gaén, 1908 - Madrid, 2001) fou un metge, químic i escriptor espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. Germà del polític i traductor José Laín Entralgo.

Biografia

Va néixer el 15 de febrer de 1908 a la població d'Urrea de Gaén, població situada a la comarca del Baix Martín dins la província de Terol. Va estudiar química a la Universitat de València, on va obtenir, després d'un examen, una plaça de col·legial-becari en el Col·legi del Beat Joan de Ribera de Burjassot, avui en dia anomenat Col·legi Major Sant Joan de Ribera. Doctor en medicina i llicencia en química va ocupar la càtedra d'Història de la Medicina a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual fou posteriorment rector durant el temps que Joaquín Ruiz-Giménez Cortés va ser ministre d'Educació.

Va ser un membre prominent de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, especialment durant els anys de la Guerra Civil espanyola. Quan era cap de la «Sección de Ediciones del Servicio Nacional de Propaganda», va participar activament en la depuració de biblioteques, editorials i llibreries. En relació amb aquesta activitat a Barcelona, on va entrar amb el general Juan Yagüe Blanco, ell mateix explicava: «[…] establecí contacto con las imprentas que a partir de entonces habían de trabajar para la Editora Nacional, incrementé la biblioteca del Ateneo, a través de Luys Santa Marina, su nuevo presidente, con montones de libros requisados por los fugitivos y por ellos abandonados en un gran almacén de Diputación-Paseo de Gracia, ayudé a limpiar la ciudad de la pornografía y el anarquismo barato que tan profusamente la poblaban.»^[2]

Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la qual fou director, de la Reial Acadèmia de Medicina i de la Reial Acadèmia de la Història. El 1982 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya, i el 1989 amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb l'editorial mexicana Fondo de Cultura Económica de México.

Va morir a la ciutat de Madrid el 5 de juny de l'any 2001.

Obra

Al costat de Dionisio Ridruejo va fundar la Revista Escorial el 1941. Aquesta revista va encarnar l'esperit més liberal dins de la Falange Espanyola. Orientada al públic minoritari de l'alta cultura, va esdevenir un mitjà de propaganda. Pretenia recuperar "el que fos recuperable" del món intel·lectual anterior a la Guerra Civil espanyola per a acabar amb l'erm cultural que s'estava convertint l'Espanya de la postguerra. Va dirigir l'Editora Nacional, que defensava amb l'argument que havia d'existir perquè la Falange disposés d'un altaveu per a la doctrina i la literatura falangistes.^[3]

La seva obra és molt variada i extensa, havent tractat els temes d'Història de la Medicina així com la relació entre metge i malalt. En els últims anys va publicar diversos llibres sobre antropologia filosòfica en els quals va analitzar amb rigor i actualitat la naturalesa profunda del ser humà. Algunes d'aquestes obres són "Alma, cuerpo, persona" i "¿Qué es el hombre?". Van exercir profunda influència en el seu pensament José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri.

En els seus estudis antropològics pren com a punt de partida, d'una banda, les seves creences cristianes, que, de forma molt concisa resumeix en els següents punts: Déu va crear l'home a imatge i semblança seva; l'home sencer perviu després de la mort; durant la seva vida terrenal, a l'home li és possible comunicar-se amb Déu. Per altra banda, considera necessari tenir en compte les últimes aportacions de la ciència, tant en el terreny de l'evolució, com en el de la neurologia, entre d'altres. Des d'aquesta orientació, realitza una crítica del concepte de l'ànima des de Plató fins als nostres dies. Per a això es recolza en la cosmologia de Xavier Zubiri, sobretot, en l'exposició dels nivells estructurals que l'univers en la seva essència dinàmica ha produït, presentada en l'obra Estructura dinámica de la realidad.

El seu dilatat i notable bagatge intel·lectual no és obstacle perquè observi amb discreció els límits del coneixement humà. En aquest sentit, afirma que les qüestions sobre les quals cap tenir un coneixement cert no podran ser més que qüestions penúltimes; sobre les qüestions últimes només serà possible tenir un coneixement incert, probable.

Durant anys va escriure la crítica teatral de la revista La Gaceta Ilustrada, activitat que li va dur a escriure teatre també.

Obres publicades

• Reconciliar España. Editorial Triacastela, 2010. ISBN 978-84-95840-46-2. 
• Escritos sobre Cajal. Editorial Triacastela, 2010. ISBN 978-84-95840-46-2. 
• España como problema. Galaxia Gutenberg; Círculo de Lectores, 2006. ISBN 978-84-8109-548-7. 
• El médico y el enfermo. Editorial Triacastela, 2003. ISBN 978-84-95840-03-5. 
• Qué es el hombre: evolución y sentido de la vida. Círculo de Lectores, 1999. ISBN 978-84-226-7795-6.  (Premio Internacional de Ensayo Jovellanos).
• Historia universal de la medicina. Masson, 1998. ISBN 978-84-458-0670-8. 
• El problema de ser cristiano. Círculo de Lectores, 1998. ISBN 978-84-226-6784-1. 
• Idea del hombre. Círculo de Lectores, 1997. ISBN 978-84-226-6148-1. 
• Alma, cuerpo, persona. Galaxia Gutenberg, 1997. ISBN 978-84-8109-039-0. 
• La Generación del 98. Espasa-Colección Austral, 1997 (2ª edición). ISBN 978-84-239-7405-4. 
• Ser y conducta del hombre. Espasa-Calpe, 1996. ISBN 978-84-239-7824-3. 
• Cuerpo y alma. Estructura dinámica del cuerpo humano. Espasa-Calpe, 1996. ISBN 978-84-239-7295-1. 
• Creer, esperar, amar. Galaxia Gutenberg; Círculo de Lectores, 1993. ISBN 8481090034. 
• El cuerpo humano. Teoría actual. Espasa-Universidad, 1989. ISBN 84-239-6543-0. 
• Teoría y realidad del otro. Alianza, 1988. ISBN 84-206-2352-0.  (Primera edición: 1961, Revista de Occidente).
• Descargo de conciencia (1930–1960). Barral, 1976. ISBN 84-211-0338-5. 
• Sobre la amistad. Espasa-Calpe, 1972. 
• La espera y la esperanza. Historia y teoría del esperar humano. Revista de Occidente, 1957. 
• Los valores morales del nacionalsindicalismo. Editora Nacional, 1946. 

En col·laboració

• Pedro Laín Entralgo y Carlos Seco Serrano (coordinadores). España en 1898. Las claves del Desastre. Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 1998. ISBN 978-84-8109-165-6. 

Referències

1. Fitxa del Congrés dels Diputats
2. Martínez Rus, Ana. Libros al fuego y lecturas prohibidas. El bibliocausto franquista (1936-1948). Madrid: CSIC, 2021. ISBN 978-84-00-10787-1 [Consulta: 28 setembre 2023]. 
3. Rodrigo Echalecu, Ana María «La política del libro durante el primer franquismo». Tesi doctoral, 2016 [Consulta: 28 setembre 2023].

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1989 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
• Julián Marías: «El español Pedro Laín» — filosofia.org.
• Julián Marías: «La real magnitud de Laín Entralgo» — filosofia.org.
• Pedro Laín Entralgo en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Premis i fites
Precedit per: Mariano Gómez Ulla	Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 24 1946-2001	Succeït per: Luis Sánchez Granjel
Precedit per: Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira j 1954-2001	Succeït per: Álvaro Pombo
Precedit per: Dámaso Alonso	Director de la Reial Acadèmia Espanyola 1982-1987	Succeït per: Manuel Alvar López
Precedit per: Miguel Gómez del Campillo	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 8 1962 - 2001	Succeït per: Julio Valdeón Baruque
Precedit per: Pío Zabala y Lera	Rector de la Universitat Complutense de Madrid 1951-1956	Succeït per: Segismundo Royo-Villanova y Fernández-Cavada
Precedit per: Horacio Sáenz Guerrero	Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1989	Succeït per: Universidad Centroamericana José Simeón Cañas
Precedit per: Martí de Riquer i Morera	V Premi Internacional Menéndez Pelayo 1991	Succeït per: Carlos Fuentes Macías
Precedit per: Carlos Castilla del Pino	Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 1999	Succeït per: John Searle