Terrence Malick

Plantilla:Infotaula personaTerrence Malick
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Terrence Frederick Malick Modifica el valor a Wikidata
30 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Ottawa (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaAustin Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori AFI - Màster de Belles Arts (–1969)
Universitat Harvard - filosofia (–1965)
American Film Institute
Harvard College
Magdalen College
St. Stephen's Episcopal School
University of Toronto Mississauga (en) Tradueix
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Hollywood
Austin
Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, traductor, actor de cinema, periodista, director de cinema, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJill Jakes (?-1978)
Michelle Morette (1985-1998)
Alexandra Wallace (1998-present) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000517 Allocine: 13904 Rottentomatoes: celebrity/terrence_malick Allmovie: p100893 TCM: 120355 AFI: 224180 TMDB.org: 30715
Discogs: 4153875 Modifica el valor a Wikidata

Terrence Malick (Ottawa, Illinois, 30 de novembre de 1943) és un guionista, director i productor de cinema assiri-estatunidenc que amb la seva breu carrera cinematogràfica composta per només sis títols s'ha guanyat la reputació de poeta del cinema. Amb la darrera pel·lícula L'arbre de la vida (2011), Malick va guanyar la Palma d'Or de la 64a edició del Festival de Canes.

Biografia

[modifica]

Terrence Malick[N 1] va néixer o a Waco a l'estat de Texas, o a Ottawa a l'estat d'Illinois, el 30 de novembre de 1943.[1] És educat per la seva mare, Irene Malick[2] i el seu pare, Emil Malick, fill d'immigrats assiris de religió cristiana.[3] Emil va estudiar a la Lake View High School a Xicago l'any 1930 abans de treballar a una companyia petroliera a Texas. Això podria explicar la confusió sobre el seu lloc de naixement. El seu avi, Abvimalek Malick (o Maleck) que treballava a l'assegurança per a la companyia New York Life a Xicago, era originari del poble assiri Goghtapa, a Urmia aIran,[4] afectat pel genocidi assiri practicat per l'Imperi Otomà.[5] 

Joventut i formació

[modifica]

Malick va estudiar a les universitats de Harvard i Oxford. A Harvard, segueix sobretot els cursos de Stanley Cavell.[6] Després d'un contenciós amb el seu director d'investigacions Gilbert Ryle, no sosté, a Oxford, la seva tesi de doctorat sobre el concepte del món segons Søren Kierkegaard, Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein.[7] Ensenya a continuació filosofia al Massachusetts Institute of Technology i tradueix de l'alemany Der Satz vom Grund (‘El Principi de la raó’), de Heidegger.[8] En paral·lel, s'inscriu a un curs de cinema i surt titulat pel Center for Advanced Studies de l'American Film Institute l'any 1969.

L'obra cinematogràfica de Malick, malgrat ser breu, és en general lloada per la crítica degut a la seva consistència, i les seves pel·lícules són considerades obres mestres.[9][10] Malick va ser nominat als Oscars per al millor guió adaptat i per a la millor direcció, i va guanyar l'Os d'Or de la 49a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín amb la pel·lícula The Thin Red Line. El 2011 la pel·lícula L'arbre de la vida va guanyar la Palma d'Or de la 64a edició del Festival de Canes.

Revelació crítica, a continuació hiatus (1971-1998)

[modifica]
El cineasta l'any 1993.

Participa en principi, com script doctor, en l'elaboració de diversos guions com el de Dirty Harry abans d'escriure i realitzar un primer llargmetratge, Badlands.[6] Segueix Days of Heaven, un drama amb Richard Gere sobre el treball a la granja que li val el Premi de la posada en escena al Festival de Canes 1979.

El director suscita el misteri pels vint anys de separació entre Days of Heaven i The Thin Red Line. Mai a la història del cinema, un cineasta no haurà esperat tant entre dues produccions. Tanmateix, se sap que va escriure diversos scripts i que treballava en el projecte Q, film que explora l'origen del món que esdevindrà L'arbre de la vida.

Retorn i consagració (1998-2010)

[modifica]

El 1998, Malick torna amb un film de guerra, The Thin Red Line, que evoca la sagnant batalla de Guadalcanal durant la guerra del Pacífic, segons la novel·la de James Jones. El film explora la intimitat dels soldats amb un monòleg interior en veu en off (característica principal de Malick). El film és un gran èxit de crítica i públic, amb un Ós d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale 1999.

El 2005, surt The New World, un film que reitera les aspiracions estètiques del cineasta (celebració de la naturalesa, interioritat dels personatges, multiplicitat dels punts de vista, violència). Aquesta obra torna sobre la història de l'ameríndia Pocahontas i la seva trobada amb el colon anglès John Smith a l'Est americà del segle xvii.

El 2010, la projecció molt esperada del nou film de Malick, The Tree of Life, no té lloc al Festival de Canes 2010. El llargmetratge no es presenta per retards de muntatge. Però és tanmateix seleccionat al Festival de Canes l'any següent i assoleix la Palma d'Or, concedida pel jurat oficial presidit per Robert De Niro. The Tree of Life és protagonitzada per Brad Pitt, Sean Penn i Jessica Chastain. Conta la història del món, la presència divina omnipotent així com el destí d'una família americana dels anys 1950 marcada per un drama. El film, pel seu panteisme i la seva cosmogonia, és sovint comparat amb 2001, una odissea de l'espai de Stanley Kubrick o als films d'Andrei Tarkovski, per les nombroses interrogacions místiques. La composició alambinada i les imatges poc convencionals divideixen la crítica. Els fans criden a l'enginy i hi veuen un dels més bonics films de tots els temps, els escèptics reprotxen al cineasta una sortida kitsch i una obsessió mística pròxima a la propaganda del moviment New Age. En les primeres projeccions a Canes, el film és tant xiulat com aplaudit.[11] El film divideix a l'estrena, però a continuació la crítica serà més aviat entusiasta. Malick és present a Canes en la projecció oficial del film,[12] però no hi ha fet cap aparició pública, ni sobre la catifa vermella, ni en roda de premsa, ni a la gala de clausura per rebre la seva recompensa; és representat pels seus productors Bill Pohlad i Dede Gardner.[13]

Viratge experimental (des de 2011)

[modifica]

Malick enllaça els rodatges a una velocitat accelerada pel que fa als decennis precedents; així, de 2011 a 2016, comptant les estrenes futures, el cineasta fa quatre llargmetratges més i un documental.

L'any 2012, signa en principi un nou viratge intimista amb To The Wonder, un drama passional portat per interrogacions religioses que té com a decorat el Mont Saint-Michel, amb Ben Affleck, Olga Kurylenko i Javier Bardem. La recepció pública i crítica és encara més brutal que per a la seva obra precedent. To The Wonder és sovint qualificada d'obra mediocre i d'autoparòdia del seu estil místic i grandiloqüent.

El 2015, Malick torna a la competició de la Berlinale 2015 amb Knight of Cups, interpretat per Christian Bale, Natalie Portman i Cate Blanchett. El film va de les interrogacions existencials d'una celebritat del show-business en pèrdua de referències a Los Angeles. El llargmetratge, radical per les seves imatges, el pocs diàlegs i la prioritat donada a la veu en off, marxa amb les mans buides després de tenir de nou dividits els festivalers.

L'any 2016, surt Voyage of Time, un documental en IMAX, comentat per Brad Pitt i Cate Blanchett, sobre el naixement i la mort de l'univers.

2017 veu l'estrena de Song to Song, un film d'intrigues amoroses sobre fons de músiques, rodat a Austin. El rodatge del film ha estat descobert per un vídeo molt rar d'un rodatge de Malick l'any 2011.[14][15] El film reuneix una part del càsting de Knight of Cups afegint Ryan Gosling, Rooney Mara i Michael Fassbender.

Filmografia

[modifica]

Curtmetratges

  • 1969: Lanton Mills

Llargmetratges

Projectes
  • 2012: The Burial (post-production)[17]
  • 2013: Voyage of Time
  • 2014: Untitled Jerry Lee Lewis Project

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Hwanhee Lee. «Terrence Malick» (en anglès). Sensesofcinema.
  2. Michaels, Lloyd. University of Illinois Press. Terrence Malick (en anglès), desembre 2008. ISBN 978-0252075759. 
  3. Zenda. «ZENDA 1 de febrer de 1999» (en anglès). Zindamagazine, 01-02-1999.
  4. TERRENCE MALICK, zindamagazine.com
  5. «Rosie Malek-Yonan: Biography». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 22 novembre 2017].
  6. 6,0 6,1 Article sobre Terrence Malick, Enciclopèdia Universalis.
  7. Tucker, Thomas Deane; Stuart, Kendall. Terrence Malick: Film and Philosophy (en anglès), 12 de maig de 2011. ISBN 9781441150035. 
  8. Martin Heidegger, The Essence of Reasons, traducció T. Malick, Evanston, Northwestern University Press, 1969
  9. «:: rogerebert.com :: Reviews :: Badlands». Rogerebert.suntimes.com [Consulta: 2 gener 2011]. Arxivat 30 de setembre 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-09-30. [Consulta: 9 desembre 2022].
  10. «:: rogerebert.com :: Great Movies :: Days of Heaven». Rogerebert.suntimes.com [Consulta: 2 gener 2011]. Arxivat 25 de setembre 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-09-25. [Consulta: 20 juliol 2011].
  11. Lorrain, François-Guillaume «Malick divideix Canes amb Tree of Life». Le Point, maig 2011.
  12. «Terrence Malick pops at the tree of life premiere». Awards Daily.
  13. «Canes 2011 judgement day». The Guardian.
  14. «What we know Terrence malick». Hollywood Reporter.
  15. «Terrence Malick Mystery Project Set Video with Christian Bale». YouTube., filmada per un anònim
  16. Selon Michel Chion, le terme « balade » s'est vu pourvu d'un second « l » à l'occasion de la sortie vidéo du film.
  17. «Les dernières news cinéma» (en francès). [Consulta: 26 desembre 2017].
  1. El seu cognom, Malick, deriva de la paraula àrab Maleck, que significa « àngel ».