Antonio García Quejido

Antonio García Quejido

Biografia
Naixement	16 febrer 1856 Madrid
Mort	12 juny 1927 (71 anys) Madrid
Sepultura	Cementiri Civil de Madrid ^40° 25′ 20″ N, 3° 38′ 09″ O / 40.422272°N,3.635825°O / 40.422272; -3.635825
Secretari general del Partit Comunista d'Espanya
15 març 1922 – 8 juliol 1923 – César Rodríguez González →
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
1909 – 1913 Circumscripció electoral: Universidad Electe a: eleccions municipals de desembre de 1909 a Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, sindicalista, tipògraf
Partit	Partit Comunista d'Espanya (1921–) Partit Comunista Obrer Espanyol (1921–1921) Partit Socialista Obrer Espanyol (1879–1921)
Membre de	Unió General de Treballadors
Signatura

Antonio García Quejido (Madrid, 1856-1927) va ser un polític i sindicalista espanyol.^[1] De professió tipògraf, era membre de l'Asociación del Arte de Imprimir de Madrid i va entrar en contacte amb el cercle marxista madrileny del ram que dirigia Pablo Iglesias. Esta agrupació, coneguda com a Nova Federació Madrilenya, seria l'embrió del naixement el 2 de maig de 1879 del Partit Socialista Obrer Espanyol, del que es converteix en un dels seus dirigents. Com a tal participaria en nombrosos Congressos de la Segona Internacional.

En 1884 participa en l'informe la Comissió de Reformes Socials, i en 1888 en la fundació de la Unió General de Treballadors (UGT), de la que és elegit president. Organitza el 1r de maig de 1890 a Barcelona, i eixe mateix any és reelegit President de la UGT. Entre 1894 i 1897 exercirà el càrrec de secretari general de la central sindical.

En 1897 és triat secretari del Comitè Nacional del PSOE, encara que abandona la direcció d'UGT en ser derrotada la seua proposta d'aliança amb els republicans burgesos. Es reintegrarà com a secretari general d'UGT de 1899 a 1902. El 1901 edita el primer tom d'El Capital, de Karl Marx. Candidat socialista en nombroses eleccions, el 1909 va ser triat regidor de l'Ajuntament de Madrid. A partir de llavors es va oposar a l'aliança amb els republicans. El 1912 va ser designat director d'El Socialista, diari oficial del PSOE.

El 1914 es produeix l'esclat de la Primera Guerra Mundial, davant de la qual es mostra en contra d'ambdós bàndols imperialistes a diferència de les posicions aliadòfiles de la majoria de dirigents del PSOE. En esclatar la Revolució Russa el 1917, és un dels dirigents socialistes partidaris de l'ingrés del PSOE en la III Internacional, a favor del que lluitarà en el si del partit fins a 1921, quan es produeix l'escissió que dona lloc al Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), del que és fundador; i posteriorment al Partit Comunista d'Espanya (PCE), del que és triat primer secretari.

Va morir a Madrid el 1927, als 71 anys.^[2] Va escriure nombrosos articles en El Socialista, La Nueva Era, La Antorcha (òrgan del PCE), una biografia de Pablo Iglesias sota el pseudònim de Fidel (Pablo Iglesias y el Partido Socialista, 1905) i Karl Marx y la Internacional (1923).

Referències

1. «Pablo Iglesias: el socialismo en España Documentación». Anthropos [[[Barcelona]]], 45-46-47, 1985, pàg. 94. ISSN: 0211-5611.
2. «Antonio García Quejido ha muerto». La Voz, 2075, 13-06-1927, pàg. 3. ISSN: 2171-2506.

Enllaços externs

• Ressenya biogràfica Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. en la web d'UGT.
• Reseña biogràfica en El Socialista.

Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per: '	President de la UGT 1888–- 1892	Succeït per: Josep Comaposada i Gili
Precedit per: Basilio Martín Rodríguez	Secretari general de la UGT 1894–- 1905	Succeït per: Vicente Barrio
Precedit per: '	Secretari General del PCE 1921–- 1923	Succeït per: César Rodríguez González