Biografia | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 10 març 1909 ![]() Gordexola (Biscaia) ![]() | ||||||
Mort | 30 gener 1986 ![]() Sodupe (Biscaia) ![]() | ||||||
Nacionalitat | Espanya | ||||||
Activitat | |||||||
Ocupació | ciclista ![]() | ||||||
Esport | ciclisme en pista ![]() | ||||||
| |||||||
Participà en | |||||||
Principals triomfs | |||||||
Curses per etapes | Volta a Catalunya (1942) 1 etapa a la Volta a Espanya 1 etapa al Tour de França | ||||||
Curses d'un dia | Campió d'Espanya (1940) |
Federico Ezquerra Alonso (Gordexola, 10 de gener de 1909 - Güeñes, 30 de gener de 1986) va ser un ciclista basc, professional de 1928 a 1944. Va ser el segon ciclista espanyol en guanyar una etapa al Tour de França.[1]
Tot i que va néixer a Gordexola, Biscaia, era considerat natural de Sodupe, on viuria fins a la seva mort el 1986. És considerat el primer gran ciclista basc de la història,[2] ja que va obtenir 87 victòries al llarg de les 19 temporades de carrera com a ciclista.[3] Va ser un bon escalador que va obtenir nombrosos triomfs en proves petites, però també en algunes proves de gran prestigi.[4]
Després de guanyar les seves primeres proves locals va començar a destacar el 1930 quan es va proclamar Campió de Guipúscoa. Al llarg de la seva carrera van destacar les seves actuacions a la Volta a Llevant, que va guanyar 2 vegades, i a la Volta a Catalunya, que va guanyar el 1942. En ambdues proves va aconseguir diversos triomfs d'etapa. El 1940 també va aconseguir el Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta.[3]
A la Volta Ciclista a Espanya el seu palmarès es limita a una victòria d'etapa en l'edició de 1941.[3]
Al Tour de França va participar-hi quatre vegades. El 1934 va tenir una excel·lent actuació, en protagonitzar una memorable etapa de muntanya que el portà a coronar en solitari el Galibier. Després d'abandonar en l'edició de 1935, la seva millor actuació va arribar en l'edició de 1936, en la qual va guanyar l'etapa Niça-Canes etapa que casualment es va disputar el 19 de juliol de 1936, en els mateixos dies que esclatava la Guerra Civil espanyola. En aquella edició tornaria a ser el primer a coronar el Galibier i obtindria el tercer lloc de la Classificació de la Muntanya. El seu darrer Tour de França va ser el de 1937, en el qual va abandonar.[2]
Al llarg de la seva carrera com a ciclista va defensar els colors de diversos clubs ciclistes Athletic Club de Bilbao, GAC, Sorià, Societat Ciclista Bilbaïna, Orbea, RCD Espanyol, FC Barcelona i UE Sants.