Feliu Formosa i Torres

Excel·lentíssim Senyor
Feliu Formosa i Torres

(2018)
Biografia
Naixement	10 setembre 1934 (90 anys) Sabadell (Vallès Occidental)
2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
1999 – 2001 ← Jordi Sarsanedas i Vives – Maria Antònia Oliver i Cabrer →
Dades personals
Residència	Sabadell Igualada Sant Andreu de Palomar
Activitat
Ocupació	poeta, traductor, escriptor, actor
Gènere	Dramatúrgia i poesia
Família
Cònjuge	Anna Vila i Badia
Fills	Clara Formosa Plans, Ester Formosa i Plans
Premis
(2011)  Premi Friedrich Gundolf (2007)  Premi Nacional de Teatre (2006)  Premi Jaume Fuster (2005)  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1997)  Premi de la Institució de les Lletres Catalanes (1987)  Creu de Sant Jordi (1987)  Premi Lletra d'Or (1972)  Premi Carles Riba de poesia
Veu: Feliu Formosa i Torres (català)

Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)^[1] és un traductor, poeta, prosista, dramaturg, professor d'art dramàtic i actor català.^[2]

Biografia

Feliu Formosa, a Sabadell, presentant el llibre Sense nostàlgia el 26 de febrer de 2015

De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.^[3] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,^[4] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al Raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.^[5] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.^[6]

Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.^[1] De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'Editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.^[3] Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.^[7] El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.^[8] Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).^[9] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual va viure uns anys a Igualada.^[10][11] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.^[1] Del 2003 al 2009 va formar part del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya, concretament; era membre del comitè de lectura, juntament amb Jordi Castellanos i Esteve Miralles.^[12]

Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).^[13] Des del 1972 ha escrit una vintena de llibres de poemes.^[9] Ha traduït al voltant de cent-trenta llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauß, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss.^[14][15]

Va militar al PSUC del 1956 al 1972.^[3] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.^[16]

Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre d'altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023^[17] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.^[18] El 9 de maig de 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat, per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya,va homenatjar Feliu Formosa coincidint amb la inauguració d’una mostra sobre el seu fons personal a l’Espai Zero de la Biblioteca i amb la donació de les quaranta-quatre capses que formen part del fons personal que l'autor va cedir l'any 2023 a la Biblioteca.^[19] La primavera del 2024, Sabadell li va dedicar un cicle d'homenatge, amb diferents activitats, en què destacaven un espectacle al Teatre Principal titulat Molt bé diu, senyor Feliuǃ^[20] i una exposició al Casal Pere Quartː "Qui és Feliu Formosa?".^[21]

Premis i reconeixements^{[cal citació]}

• Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977)
• Premi Quixot (1977), atorgat pel Club Egara^[22]
• Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980)
• Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover de Poesia en Català, amb Joan Casas i Fuster, per Amb efecte (1986)
• Premi Lletra d'Or per Semblança (1987)
• Creu de Sant Jordi (1988)
• Premi d’Honor de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998)
• Medalla com a fill adoptiu de la ciutat de Terrassa (1993)
• Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor, concedit pel Ministeri de Cultura (1994)
• Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht” (1997)
• Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2002)
• Premi Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre (2005)
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005)^[23]
• Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006)^[1]
• Premi Nacional de Teatre per Una dedicació fidel, rica i completa al teatre català (2007)
• Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011)^[24][1]
• Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)^[4][25]
• Premi d'Honor de l'Asociación de Directores de Escena (ADE) (2018)
• Premi d’honor Sebastià Gasch del FAD (2018)
• Premi Compromís d’Òmnium Cultural-Anoia, compartit amb Anna Vila (2019)
• Premi de la Fundació Jesús Serra (Catalunya-Occident) (2020)
• Premi PEN català de traducció per la traducció al català de l’obra Als estatges de la mort, de Nelly Sachs. Guanyador ex equo (2022)
• Premi d'Honor Ciutat d'Igualada (2023)^[18]

Obra publicada

Poesia 1973: Albes breus a les mans. Pròleg de Josep Maria Carandell. Barcelona: Proa 1973: Llibre de les meditacions. Barcelona: Ed. 62 1975: Raval. Barcelona: Ed. 62 1976: Cançoner. Barcelona: Vosgos / Ed. Columna, 1999 1978: Llibre dels viatges. Pròleg d'Agustí Bartra. Barcelona: Proa 1980: Si tot és dintre. Barcelona: Grijalbo 1986: Semblança. Barcelona: El Mall 1987: Amb efecte (amb Joan Casas). Barcelona: Empúries 1989: Pols al retrovisor (amb Joan Casas). València: Eliseu Climent / 3i4 1992: Impasse. Barcelona: Eumo - Cafè Central 1992: Per Puck. Pròleg de Jordi Coca. Barcelona: Columna 1994: Al llarg de tota una impaciència. Barcelona: Ed. 62 2000: Immediacions. Pròleg de Joan Casas. Barcelona: Ed. 62 - Empúries 2001: Cap claredat no dorm. Pròleg d'Antoni Marí. Lleida: Pagès ISBN 9788479358303 2004: Darrere el vidre. Poesia 1972-2002. Pròleg d'Enric Sòria. Barcelona: Ed. 62 - Empúries 2006: Centre de brevetat. Barcelona: Editorial Meteora 2008: Núvols d’acer. Amb escultures i pintures d’Albert Novellon. Ed. d’autor. Terrassa. 2009: La pedra insòlita, amb Sandra Morera i Anna Vila. Barcelona: Editorial Meteora 2018: Papallona de l'ombra. Autoantologia, pròleg d'Àngels Marzo, amb il·lustracions 'Albert Novellon. Lleida: Pagès Editors. ISBN 978-84-9975-920-3 2019: Del foc al vers, amb ceràmiques d’Eulàlia Sayrach, fotografies de Jordi Parra i Eulàlia Sayrach. Pròleg de José Corredor-Matheos. Barcelona: Editorial Comte d’Aure 2020: L'incert encontre. Epíleg de Jordi Solà Coll. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 9788481289886 2023: Ah, sí? (Poemes del confinat). Epíleg de Joan Casas. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 978-84-8128-038-8 2023: El temps sofert. Edició i epíleg a cura d’Esteve Miralles. Valls: Cossetània. Col·lecció "Quaderns de la Font del Cargol", n. 24. ISBN 978-84-1356-286-5 Traduccions (selecció) 2017: El viatge de Pere l'afortunat; La més forta; Dansa de mort; La sonata dels espectres; Escrits sobre teatre, d'August Strindberg, conjuntament amb Carolina Moreno Tena. Barcelona: Comanegra 2018: Dansa de mort dins La gent de Hemsö, d'August Strindberg, tria i traducció de Carolina Moreno (excepte la Dansa de mort, traduït per Formosa) . Barcelona: L'Avenç. ISBN 978-84-16853-23-6 2017: El meu piano blau, d'Else Lasker-Schüler. Barcelona: Adesiara. ISBN 9788416948123 2021: Als estatges de la mort, de Nelly Sachs. Barcelona: Adesiara. ISBN 9788416948628 2023: No resideixo, visc, de Rose Ausländer. Vic: Eumo. ISBN 9788497667982 2023: Lluny de la pàtria: antologia poètica, de Heinrich Heine. Pollença: El Gall Editor. ISBN 978-84-1932-113-8

Teatre 1968: L'encens i la carn. Barcelona: Ed. 62 1970: Cel·la 44. Palma: Daedalus 1998: El miracle de la vaca cega. Lleida: Pagès Autobiografia 1979: El present vulnerable. Barcelona: Laia. Reeditat per Núvol (2017) 2005: A contratemps. Catarroja: Perifèric 2005: El somriure de l'atzar: Diaris II. Catarroja: Perifèric 2012: Sala de miralls. Catarroja: Perifèric 2015: Sense nostàlgia. Barcelona: Editorial Proa - ISBN 978-84-7588-540-7[26] 2019: El temps robat. Diaris, 4. Lleida: Pagès Editors - ISBN 978-84-1303-052-4 Assaig 1970: Per una acció teatral. Barcelona: Ed. 62 2022: El gest i la paraula. Assaigs 1969-2001. Barcelona: Viena Edicions. ISBN 978-84-1890-880-4 Narrativa 1996: Les nits del Llamp. Barcelona: La Magrana Altres 2022: La cantant barbuda. Amb Joan Casas. Calonge: Adia Edicions - ISBN 978-84-124298-3-1[27] Pròlegs (selecció) A A hores petites, de Joan Vinyoli. 1981 A Un de nosaltres (1936-1939), de Ramon Bardés i Abellà. Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències (1985) A Can Feu, pèrdua d'un bosc vallesà, de J. Farràs i J. Rofes. Editorial Ègara (1987) A El meu piano blau, d'Else Lasker-Schüler. Editorial Adesiara (2018) A Direm nosaltres, de Roc Casagran. Ed. Amsterdam (2018) A Cartes a Milena de Franz Kafka, traduït per Clara Formosa. Quid Pro Quo Edicions (2018) A L'esclat que ara m'ofrenes. Obra poètica de Lluís Casals. Girona: Curbet Edicions (2018) Sobre Feliu Formosa 2005: Feliu Formosa. Teatre i paraula, de Laura Fernández Jubrías. Barcelonaː Diputació de Barcelona (Institut del Teatre)[28]

Referències

1. «Feliu Formosa i Torres | enciclopedia.cat». [Consulta: 20 maig 2024].
2. «Directori d'autors locals del districte de Sant Andreu». Web. Biblioteca Pública Ignasi Iglésias, 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
3. Prat Fernàndez, Cesc «Feliu Formosa. Un homenot polifacètic, vallesà de soca-rel». Vallesos, 16, Hivern-primavera 2018-2019, pàg. 50-52.
4. Ache, Josep «Formosa evoca dos segles d'història de Sabadell en rebre la medalla de la ciutat». Diari de Sabadell, 11-12-2012, pàg. 25.
5. Colomer, Víctor. ««Jo no vaig voler firmar el manifest contra l'alcalde de Sabadell»». 10 de juny de 2005. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 gener 2015].
6. Formosa, Feliu. Sala de Miralls. Barcelona: Edicions Perifèric, 2012, p. 247-248. ISBN 978-84-92435-50-0. 
7. «Feliu Formosa: «Sempre has d'estar enamorat d'algú»» (en anglès), 10-09-2021. [Consulta: 20 maig 2024].
8. «Clara Formosa Plans – Llegir en Català». [Consulta: 18 maig 2024].
9. Joan Casas i Feliu Formosa «Joan Casas conversa amb Feliu Formosa». El Procés, 2018, pàg. 15-31.
10. «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
11. «Podcast: Feliu Formosa confinat a Igualada». Núvol. [Consulta: 25 maig 2021].
12. Formosa, Feliu. El temps robat. Diaris, 4. Lleida: Pagès Editors, 2018, p. 192. ISBN 978-84-1303-052-4. 
13. Pau Monterde «Feliu Formosa, home de teatre». El Procés, n. IX, 2018, pàg. 106-109.
14. «Feliu Formosa: «Procuro evitar sempre la sentimentalitat barata»». [Consulta: 20 maig 2024].
15. Redacció. «Feliu Formosa: "La meva poesia és un subproducte de la traducció"», 05-12-2022. [Consulta: 20 maig 2024].
16. «Feliu Formosa diu que l'estat espanyol és una ‘dictadura amb censura’». [Consulta: 4 juliol 2018].
17. Prat Fernàndez, Cesc. «Nou homenatge a Feliu Formosa, que presenta dos llibres amb humor ben sabadellenc». iSabadell, 15-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
18. «Els Premis Ciutat d'Igualada reconeixen la creació artística, la recerca i la solidaritat». Regio7, 19-11-2023.
19. «Feliu Formosa, la força de la paraula». Núvol, 09-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
20. Prat Fernàndez, Cesc. «“Molt bé diu, senyor Feliu!”. Un homenatge a Feliu Formosa aplega un cartell de luxe a Sabadell». Núvol.
21. Prat, Cesc «"Molt bé diu, senyor Feliuǃ". Un espectacle d'homenatge a Feliu Formosa aplega un cartell de luxe a Sabadell, ciutat natal de l'escriptor i traductor, que també es podrà veure a Terrassa». Vallesos, 2024, pàg. 6.
22. Formosa, Feliu. El present vulnerable. Primera edició dins la Biblioteca del Núvol. Barcelona: Edicions del Núvol, 2017, p. 158. ISBN 978-84-947479-4-6. 
23. 324cat. «Feliu Formosa guanya el 37 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes», 08-06-2005. [Consulta: 3 juny 2024].
24. associats, Partal, Maresma i «L'Acadèmia Alemanya de la Llengua i Poesia premia Feliu Formosa». VilaWeb.cat.
25. «El poeta, traductor, assagista i home de teatre, Feliu Formosa, rep avui la Medalla de la ciutat al Mèrit Cultural». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 10 setembre 2014].
26. Colomer, Víctor. «Feliu Formosa, poeta: «Jo sóc sabadellenc!»». 15 de gener de 2015. Diari de Sabadell. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 14 gener 2015].
27. Anton Carbonell i Cesc Prat. «'La cantant barbuda' de Feliu Formosa i Joan Casas arriba al Casal Pere Quart». Ràdio Sabadell. [Consulta: 14 maig 2024].
28. «Feliu Formosa. Teatre i paraula». Institut del Teatre. [Consulta: 14 maig 2024].

Bibliografia

• Diversos autors. El Procés. Revista contracultural. Barcelona: 2018. Número IX. ISSN: 2339-6962
• Joan Cuscó i Aymamí. Semblança de Feliu Formosa i Torres. Sabadell: 2000. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 127, pàgines 27-31.

Enllaços externs

• «Feliu Formosa i Torres». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• LletrA. «Feliu Formosa i Torres». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
• Documental Veus Literàries Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. sobre Feliu Formosa (AELC, 2006).
• L'alegria de viure: Feliu Formosa, un homenàs savi, a Ràdio Sabadell
• Homenatge de la Biblioteca de Catalunya a Feliu Formosa