Game Boy | |
---|---|
Marca | Nintendo |
Sèrie | Línia Game Boy |
Desenvolupador | Nintendo Research & Development 1 |
Fabricant | Nintendo |
Llançament | 21 abril 1989
31 juliol 1989
|
Final de vida | 23 març 2003 |
Unitats venudes | 118.690.000 (31 març 2022) 105.030.000 (30 setembre 2000) 114.790.000 (31 març 2001) 115.980.000 (30 setembre 2001) 118.420.000 (31 març 2002) 118.690.000 (31 març 2003) |
Estat | Discontinuat |
Preu | 89,95 $ |
Característiques de CPUs | |
Freqüència | 2,19 MHz |
Característiques | |
CPU | Sharp SM83 (en) a 4,194304 MHz |
Sistema operatiu | cap valor |
Bateria | Pila AA |
Game Boy (Japonès: ゲームボーイ, Gēmubōi) és una sèrie de consoles portàtils de 8 bits amb videojocs alimentades amb bateria i comercialitzades per Nintendo. Era el sistem portàtil més venut fins a l'arribada de la Nintendo DS, que ha venut més de 140 milions d'unitats.
La Game Boy es deia en la seva fase com a prototipus Dot Matrix Game o DMG, nom que va conservar-se en els seus registres del nombre en el model desenvolupat per la divisió Intelliget Systems encapçalada per Gunpei Yokoi i llançat al mercat el 21 d'abril de 1989 al Japó, tres mesos després després a Amèrica del Nord, i finalment a Europa, gairebé un any després. Va ser dissenyat pel mateix equip que va desenvolupar els jocs de Game & Watch i diversos jocs de Nintendo Entertainment System: Satoru Okada, Gunpei Yokoi i Nintendo Research & Development 1.[1][2]
La segona consola de jocs portàtil de Nintendo, Game Boy combina funcions tant del sistema domèstic NES com del maquinari de Game & Watch. La consola compta amb una pantalla de matriu de punts de color verd amb contrast ajustable, cinc botons de control (un controlador de joc direccional, dos botons de joc (A, B), un d'inici (star) i un de selecció (select)), 2 altaveus amb volum ajustable i, igual que els seus rivals, usa cartutxos com a suport físic per a jocs. L'esquema de colors es realitza a partir de dos tons de gris amb tocs de negre, blau i granat. Totes les cantonades de la unitat rectangular orientades a la pantalla estan arrodonides suaument, excepte en la part inferior dreta, que està corbada. En el moment del llançament, es venia com a unitat independent o amb un de diversos jocs: Super Mario Land o Tetris entre ells. També es van desenvolupar diversos accessoris, incloent una bossa de per transportar-la i una impressora.
Tot i ser tècnicament inferior als seus competidors de quarta generació (Game Gear de Sega, Linx d'Atari, i TurboExpress de NEC), Game Boy va rebre elogis per la seva durada de la bateria i la seva resistència. Va superar ràpidament la competència,[3] venent un milió d'unitats als Estats Units en poques setmanes. La Game Boy i el seu successor, la Game Boy Color, han venut aproximadament 118 milions d'unitats a tot el món.[4] És un dels dispositius més reconeguts de la dècada del 1980, convertint-se en una icona cultural als anys següents al seu llançament. Durant la vida de la consola es van llançar diversos redissenys, incloent Game Boy Pocket (1996) i Game Boy Light (1998; només al Japó).
La producció de Game Boy va continuar a principis de la dècada del 2000 i finalment es va aturar després del llançament de la Game Boy Advance, el 2001.[5]
El nom original del criptònim de la Game Boy era «Dot Matrix Game», i les inicials DMG van aparèixer al número de model del producte final: «DMG-01». La recepció interna de la consola a Nintendo va ser inicialment molt pobra; la DMG fins i tot va rebre el sobrenom de «DameGame» dels empleats de Nintendo (en japonès, «dama» significa «desesperat» o «coix» en aquest context).[6]
La Game Boy té quatre botons d'operació etiquetats «A», «B», «SELECT» i «START», així com una creu direccional (d-pad).[7] Hi ha un regulador de volum a la part dreta del dispositiu i un regulador similar al costat esquerre per ajustar el contrast.[8] A la part superior de la Game Boy, es troba un commutador lliscant (l'interruptor d'encesa i apagada de la consola) i la ranura per als cartutxos de la Game Boy.[9] L'interruptor d'encesa i apagada inclou un bloqueig físic per evitar que els usuaris insereixin o retirin un cartutx mentre es connecta la unitat. Nintendo recomana als usuaris deixar un cartutx a la ranura per evitar que la pols i la brutícia entrin al sistema.[10]
La Game Boy també conté connectors d'entrada i / o de sortida opcionals. A la part esquerra del sistema hi ha una presa de corrent CC externa de 3,5 mm × 1,35 mm que permet als usuaris utilitzar bateries recarregables externes o un adaptador de CA (es venen per separat) en lloc de les quatre piles AA.[11] La Game Boy requereix 6 V DC d'almenys 150 mA.[12] A la part inferior de la unitat es troba una presa per a un connector de 3,5 mm que permet als usuaris escoltar l'àudio amb auriculars o amb altaveus externs.[13]
El costat dret del dispositiu ofereix un port que permet a un usuari connectar-se a un altre sistema Game Boy a través d'un cable d'enllaç de jocs, sempre que els dos usuaris juguin al mateix joc.[14] El port també es pot utilitzar per connectar una impressora de Game Boy. El cable d'enllaç va ser dissenyat originalment perquè dos jugadors juguessin junts com el Tetris. No obstant això, el desenvolupador de jocs Satoshi Tajiri va utilitzar més tard la tecnologia de cable d'enllaç de jocs com a mètode de comunicació i connexió en xarxa a la popular sèrie de videojocs Pokémon.[15]
Característiques del sistema original de 8 bits (DMG-001) (1989):
Usava com a mesura ("Gamepacks") en cartutxos basats en tecnologia PROM. El joc que la dugué veritablement al cim fou el Tetris.
A continuació es mostra el codi d'inici de la ROM de la consola en llenguatge ensamblador:
LD SP,$fffe ; $0000 Setup Stack XOR A ; $0003 Zero the memory from $8000-$9FFF (VRAM) LD HL,$9fff ; $0004 Addr_0007: LD (HL-),A ; $0007 BIT 7,H ; $0008 JR NZ, Addr_0007 ; $000a LD HL,$ff26 ; $000c Setup Audio LD C,$11 ; $000f LD A,$80 ; $0011 LD (HL-),A ; $0013 LD ($FF00+C),A ; $0014 INC C ; $0015 LD A,$f3 ; $0016 LD ($FF00+C),A ; $0018 LD (HL-),A ; $0019 LD A,$77 ; $001a LD (HL),A ; $001c LD A,$fc ; $001d Setup BG palette LD ($FF00+$47),A ; $001f LD DE,$0104 ; $0021 Convert and load logo data from cart into Video RAM LD HL,$8010 ; $0024 Addr_0027: LD A,(DE) ; $0027 CALL $0095 ; $0028 CALL $0096 ; $002b INC DE ; $002e LD A,E ; $002f CP $34 ; $0030 JR NZ, Addr_0027 ; $0032 LD DE,$00d8 ; $0034 Load 8 additional bytes into Video RAM LD B,$08 ; $0037 Addr_0039: LD A,(DE) ; $0039 INC DE ; $003a LD (HL+),A ; $003b INC HL ; $003c DEC B ; $003d JR NZ, Addr_0039 ; $003e LD A,$19 ; $0040 Setup background tilemap LD ($9910),A ; $0042 LD HL,$992f ; $0045 Addr_0048: LD C,$0c ; $0048 Addr_004A: DEC A ; $004a JR Z, Addr_0055 ; $004b LD (HL-),A ; $004d DEC C ; $004e JR NZ, Addr_004A ; $004f LD L,$0f ; $0051 JR Addr_0048 ; $0053 ; === Scroll logo on screen, and play logo sound === Addr_0055: LD H,A ; $0055 Initialize scroll count, H=0 LD A,$64 ; $0056 LD D,A ; $0058 set loop count, D=$64 LD ($FF00+$42),A ; $0059 Set vertical scroll register LD A,$91 ; $005b LD ($FF00+$40),A ; $005d Turn on LCD, showing Background INC B ; $005f Set B=1 Addr_0060: LD E,$02 ; $0060 Addr_0062: LD C,$0c ; $0062 Addr_0064: LD A,($FF00+$44) ; $0064 wait for screen frame CP $90 ; $0066 JR NZ, Addr_0064 ; $0068 DEC C ; $006a JR NZ, Addr_0064 ; $006b DEC E ; $006d JR NZ, Addr_0062 ; $006e LD C,$13 ; $0070 INC H ; $0072 increment scroll count LD A,H ; $0073 LD E,$83 ; $0074 CP $62 ; $0076 $62 counts in, play sound #1 JR Z, Addr_0080 ; $0078 LD E,$c1 ; $007a CP $64 ; $007c JR NZ, Addr_0086 ; $007e $64 counts in, play sound #2 Addr_0080: LD A,E ; $0080 play sound LD ($FF00+C),A ; $0081 INC C ; $0082 LD A,$87 ; $0083 LD ($FF00+C),A ; $0085 Addr_0086: LD A,($FF00+$42) ; $0086 SUB B ; $0088 LD ($FF00+$42),A ; $0089 scroll logo up if B=1 DEC D ; $008b JR NZ, Addr_0060 ; $008c DEC B ; $008e set B=0 first time JR NZ, Addr_00E0 ; $008f ... next time, cause jump to "Nintendo Logo check" LD D,$20 ; $0091 use scrolling loop to pause JR Addr_0060 ; $0093 ; ==== Graphic routine ==== LD C,A ; $0095 "Double up" all the bits of the graphics data LD B,$04 ; $0096 and store in Video RAM Addr_0098: PUSH BC ; $0098 RL C ; $0099 RLA ; $009b POP BC ; $009c RL C ; $009d RLA ; $009f DEC B ; $00a0 JR NZ, Addr_0098 ; $00a1 LD (HL+),A ; $00a3 INC HL ; $00a4 LD (HL+),A ; $00a5 INC HL ; $00a6 RET ; $00a7 Addr_00A8: ;Nintendo Logo .DB $CE,$ED,$66,$66,$CC,$0D,$00,$0B,$03,$73,$00,$83,$00,$0C,$00,$0D .DB $00,$08,$11,$1F,$88,$89,$00,$0E,$DC,$CC,$6E,$E6,$DD,$DD,$D9,$99 .DB $BB,$BB,$67,$63,$6E,$0E,$EC,$CC,$DD,$DC,$99,$9F,$BB,$B9,$33,$3E Addr_00D8: ;More video data .DB $3C,$42,$B9,$A5,$B9,$A5,$42,$3C ; ===== Nintendo logo comparison routine ===== Addr_00E0: LD HL,$0104 ; $00e0 ; point HL to Nintendo logo in cart LD DE,$00a8 ; $00e3 ; point DE to Nintendo logo in DMG rom Addr_00E6: LD A,(DE) ; $00e6 INC DE ; $00e7 CP (HL) ; $00e8 ;compare logo data in cart to DMG rom JR NZ,$fe ; $00e9 ;if not a match, lock up here INC HL ; $00eb LD A,L ; $00ec CP $34 ; $00ed ;do this for $30 bytes JR NZ, Addr_00E6 ; $00ef LD B,$19 ; $00f1 LD A,B ; $00f3 Addr_00F4: ADD (HL) ; $00f4 INC HL ; $00f5 DEC B ; $00f6 JR NZ, Addr_00F4 ; $00f7 ADD (HL) ; $00f9 JR NZ,$fe ; $00fa ; if $19 + bytes from $0134-$014D don't add to $00 ; ... lock up LD A,$01 ; $00fc LD ($FF00+$50),A ; $00fe ;turn off DMG rom
La Game Boy, és la versió original, però al llarg dels anys, Nintendo va llançar diverses versions amb noves característiques, algunes compatibles amb jocs de consola d'una o més versions més antigues:
La major part de les consoles de videojocs es tornen obsoletes quan nous sistemes són llançats al mercat. La Game Boy, amb les seves actualitzacions, és única en vitalitat. El 2004 va fer el quinzè aniversari i en tot aquest temps ha sobreviscut a moltes rivals (la gran majoria tècnicament superiors), com per exemple, la SEGA Game Gear i la Atari Lynx. Fins a la Game Boy Micro, han conservat compatibilitat amb els jocs de les versions d'abans.
Hi ha molts de jocs disponibles per a la Game Boy, els quals poden ser atribuïts en part a les seves vendes milionàries, un disseny ben documentat, i a un curt cicle de desenvolupament.
El sistema original de Game Boy disposa de poc més de 500 jocs publicats entre juny de 1989 i setembre de 2001.
Els títols més venuts són: