Jorge Amado

Plantilla:Infotaula personaJorge Amado
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1912 Modifica el valor a Wikidata
Itabuna (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 2001 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Salvador (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
Diputat federal de São Paulo
20 març 1946 – 1948
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSalvador Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Federal de Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Fundação Casa de Jorge Amado (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, novel·lista, poeta, periodista, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
MovimentModernitat i realisme màgic Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeZélia Gattai (1945–2001), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
GermansJames Amado Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjorgeamado.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0023764 Allocine: 35104 IBDB: 10017 TMDB.org: 240585
Musicbrainz: a747fa8c-6228-4e06-9218-a3fa21db4e53 Discogs: 486341 Goodreads author: 52683 Find a Grave: 6083947 Modifica el valor a Wikidata

Jorge Amado (portuguès brasiler: Jorge Leal Amado de Faria) (Itabuna, 10 d'agost de 1912 - Salvador, 6 d'agost de 2001), fou un escriptor modernista i polític brasiler.[1] Es tracta d'un dels autors brasilers contemporanis més importants i ha estat traduït a una cinquantena d'idiomes. Les seves creacions han gaudit d'una gran popularitat al seu país, havent-se adaptat en diverses ocasions al teatre, cinema i televisió.[2] De les seves 49 obres literàries, en destaquen: Dona Flor e seus dois maridos, Tieta do Agreste i Gabriela, cravo e canela.

Va ser part de l'elit intel·lectual comunista del país, sent diputat federal del Partit Comunista Brasiler. En els seus relats, Amado va descriure un país alegre i optimista malgrat que marcat, al mateix temps, per profundes diferències socials i econòmiques.[3]

És un dels noms il·lustres de la literatura brasilera. Va ser membre de l'Academia Brasileira de Letras durant quaranta anys, des del 1961 fins a la seva mort.[4] Va ser condecorat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1951), el Premi Mundial Cino del Duca (1990), el Premi Luís de Camões (1995) i, post mortem, va rebre la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Cultural del Brasil (2012). És el segon autor lusòfon amb més llibres venuts, per darrere de Paulo Coelho.[5]

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Jorge Amado era fill del terratinent João Amado de Faria i donya Eulália Leal i va tenir tres germans: Jofre, Joelson i James.[6] En el seu certificat de naixement indica que era nascut a Itabuna (Bahia), però diversos biògrafs posen en dubte aquesta dada, ja que el seu part hauria tingut lloc al domicili familiar, la finca Auricídia, que el 1912 pertanyia al districte de Pirangi, dins del terme municipal d'Ilhéus.[7] Anys més tard, aquest districte va passar a formar part de la localitat d'Itajuípe. El 1913, una plaga de verola va obligar a la seva família a deixar la seva plantació de cacau i van establir-se a Ilhéus, on Jorge va viure bona part de la seva infància i que va servir d'inspiració per diverses de les seves novel·les.[8]

A Salvador, amb 14 anys, va donar les primeres passes dins del món literari. Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia dels Rebels, un grup de joves que va tenir un destacat paper en la renovació de la literatura bahiana. El grup va publicar diversos treballs autoeditats. Va traslladar-se l'any 1931 a Rio de Janeiro, llavors capital del país, per estudiar a la Facultat de Dret de la Universitat de Rio de Janeiro (l'actual UFRJ), encara que mai va exercir com advocat.[7][9]

Comunisme i exili

[modifica]

Als anys 30, la facultat era un centre de discussions polítiques i d'art, establint contacte per primer cop amb el moviment comunista. En aquella època va començar a treballar com a periodista i va afiliar-se al Partit Comunista Brasiler.[10] Va rebre fortes pressions per les seves manifestacions ideològiques, havent-se exiliat i haver sigut empresonat.[9] Amb el fi de la dictadura de Getúlio Vargas, va ser elegit Diputat Federal del PCB per l'estat de São Paulo.[11] Com a diputat, va ser l'autor de l'esmena constitucional que garantia la llibertat religiosa dels ciutadans: va ser-ne promotor i encarregat de recaptar els suficients suports per aprovar-la, marcat per haver presenciat l'assetjament exercit pels fanàtics catòlics envers els practicants de cultes africans o dels protestants del Ceará.[12][13]

Emmarcat dintre dels moviments comunista i modernista (al Brasil, sovint estaven interconnectats, com van exemplificar la pintora Tarsila do Amaral o l'arquitecte Oscar Niemeyer), la seva obra és una de les més significatives de la ficció brasilera moderna, havent contribuït enormement a la difusió de les arrels nacionals, el folklore, els traços del poble brasiler i la realitat social de l'època.[14]

Passaport de Jorge Amado (1976).

Va viure a l'exili a l'Argentina i Uruguai (entre 1941 i 1942). L'any 1948, el Brasil va il·legalitzar el Partit Comunista i Amado va haver de deixar el seu escó a la Cambra dels Diputats i sortir de nou del país, vivint primer a París (1948 - 1950) i després a Praga (1951 - 1952). En la seva època a Txecoslovàquia va ser vigilat, tant per l'CIA com pel KGB.[15][16] L'escriptor va acabar repudiant el Partit Comunista l'any 1956, després dels fets del Discurs Secret.[17]

Retorn al Brasil

[modifica]

L'any 1958 torna al Brasil, a Petrópolis, on ultima i publica Gabriela, cravo e canela. Amb la venda dels drets cinematogràfics, compra un terreny a Rio Vermelho, un barri de Salvador, on edifica la que seria la seva residència a partir de 1962.[18]

Durant la greu crisi econòmica brasilera de principis dels 90, Jorge Amado va veure com tots els seus estalvis dipositats al Banco Econômico eren bloquejats. Quan el banc va declarar-se en fallida l'any 1994, va suposar la pèrdua d'aquest capital, però finalment el Govern va intervenir el banc, garantitzant part dels diners.[2]

Els últims anys d'Amado van estar marcats per l'empitjorament de la seva salut. L'any 1993 va patir un infart i el 1997 es va sotmetre a una intervenció per implantar-li un marcapassos. La seva diabetis va causar-li ceguera, fet que el va allunyar de l'escriptura, sumint-lo en una depressió. El juny de 2001 va patir un fort atac hiperglucèmic, complicat per una infecció renal i pulmonar de les que no va arribar a recuperar-se, morint poques setmanes després.[3][19]

Vida familiar

[modifica]

L'escriptor va contraure matrimoni dos cops. Amb Matilde Garcia Rosa va estar casat entre 1933 i 1944 i van tenir una filla, de nom Eulália, com l'àvia paterna. La nena va morir als 14 anys.[20] L'any 1945 va conèixer a la que seria la seva segona muller, Zélia Gattai, es van casar aquell mateix any, romanent plegats fins a la mort de l'autor. Tingueren dos fills: João (n. 25/11/1947) i Paloma (n. 19/08/1951).[21] Gattai era anarquista, activista pro-amnistia i escriptora; seu és el llibre de memòries Anarquistas, graças a Deus (1979).[22] Casualment, l'Acadèmia Brasilera de les Lletres va concedir-li la cadira núm. 23, que havia deixat vacant el seu marit en morir.[23] Les cendres de tots dos van ser enterrades a la casa familiar del barri de Rio Vermelho de Salvador, que actualment funciona com casa museu.[24]

El llibre infantil O gato Malhado e a andorinha Sinhá va ser escrit l'any 1948 per al seu fill João, qui llavors tenia un any. El manuscrit es va perdre durant la preparació del seu exili a Europa i no es va trobar fins a l'any 1976, quan es va publicar amb il·lustracions de l'artista argentino-brasiler Carybé.[25][26]

L'escriptor era practicant d'umbanda i candomblé i va ser nomenat Obá de Xangô, una menció honorífica atorgada als amics i protectors del candomblé, una religió que considerava «alegre i sense pecat».[27][28]

Dels seus germans, Joelson va ser metge neuropediatra i James va esdevenir escriptor.[29] Jorge era cosí de Gilberto Amado (advocat, escriptor, periodista, polític i diplomàtic) i de l'actriu Véra Clouzot.[30][31]

Obra literària

[modifica]

Segons les apreciacions del crític i historiador brasiler Alfredo Bosi, l'extensa vida literària de Jorge Amado presenta dues fases ben diferènciades:[32]

Crítica social, 1930-1955

[modifica]

La primera època engloba els seus anys de militància comunista, des de la matriculació a la Universitat de Rio fins al seu regrés de l'exili europeu i està marcat per la temàtica social i política, lluita de classes, opressió a les minories...[1] Aquesta temàtica va suposar seriosos problemes per Amado. Per exemple, Cacau va ser segrestat per les autoritats.[10]

L'autor creia necessari legitimar les seves idees polítiques al mateix temps que representava literàriament les seves experiències i el sentir i viure del poble de Bahia. Encara que l'expressió artística és predominant, la concepció ideològica va creixent amb els anys i es fa més explícita. No en va, Amado va ser un dels escriptor estrangers més llegits a l'URSS.[33][34]

Costumisme (Regionalismo), 1955-2000

[modifica]
Portada del llibre Gabriela, cravo e canela.

Després de renunciar a la militància comunista i ja vivint de nou a Brasil, va publicar Gabriela, clau i canyella (1958), que va representar un canvi en la seva producció. En aquesta nova fase sol escriure cròniques costumistes i compta amb personatges característics com un home carismàtic de vida dissoluta (malandro), un poderòs terratinent (coronel) i una dona sensual. La novel·la està ambientada en Ilhéus, en l'època en què Amado hi va viure, de nen.[35][36][37]

El 1966 s'edita Donya Flor i els seus dos marits, un nou relat costumista sobre la vida a Bahia. Sota la inspiració del realisme fantàstic, la història ens mostra a Donya Flor com una dona que aconsegueix mantenir una relació a dues bandes, entre el seu nou espòs i el difunt primer marit. Tota la història és una confrontació entre vides i personatges antagònics, la lluita entre el deute i el plaer, etc.[38][39]

Altres autors brasilers emmarcats en aquest estil, que va rebre el nom de modernisme regionalista, són Érico Veríssimo, Rachel de Queiroz, José Américo de Almeida, José Lins do Rego i Graciliano Ramos.[40][41]

Llibres publicats

[modifica]
Any Títol original Estil Traducció al català
1931 O País do Carnaval Novel·la
1933 Cacau Novel·la
1934 Suor Novel·la
1935 Jubiabá Novel·la
1936 Mar morto Novel·la
1937 Capitães da areia Novel·la
1938 A estrada do mar, poesia Poesia
1941 ABC de Castro Alves Biografia
1942 O cavaleiro da esperança Biografia
1943 Terras do Sem-Fim Novel·la
1944 São Jorge dos Ilhéus Novel·la
1944 Bahia de Todos os Santos Guia
1946 Seara vermelha Novel·la
1947 O amor do soldado Obra de teatre
1951 O mundo da paz Viatges
1954 Os subterrâneos da liberdade Novel·la
1958 Gabriela, cravo e canela Novel·la Gabriela, clau i canyella: Crònica d'una ciutat de l'interior[42]
1959 A morte e a morte de Quincas Berro d'Água Novel·la La mort i la mort d'en Quincas Bram d'Aigua[43]
1961 Os velhos marinheiros ou o capitão de longo curso Novel·la Els vells mariners o La veritat completa sobre les discutides aventures del comandant Vasco Moscoso de Aragão, capità de gran derrota[44]
1964 Os pastores da noite Novel·la
1964 O Compadre de Ogum Novel·la
1966 Dona Flor e Seus Dois Maridos Novel·la
1969 Tenda dos milagres Novel·la
1972 Teresa Batista cansada de guerra Novel·la
1976 O gato Malhado e a andorinha Sinhá Infantil
1977 Tieta do Agreste Novel·la
1979 Farda, fardão, camisola de dormir Novel·la
1979 Do recente milagre dos pássaros, contos Infantil
1981 O menino grapiúna Memòries
1984 A bola e o goleiro Infantil
1984 Tocaia grande Novel·la Tocaia grande: la faç obscura[45]
1988 O sumiço da santa Novel·la
1992 Navegação de cabotagem Memòries
1994 A descoberta da América pelos turcos Novel·la
1997 O milagre dos pássaros Faula
2008

(pòstum)

Hora da Guerra Cròniques

Traduccions

[modifica]

L'obra de Jorge Amado ja ha estat editada a 55 països i traduïda a 49 idiomes: albanès, alemany, àrab, armeni, àzeri, búlgar, català, xinès, coreà, croat, danès, eslovac, eslovè, espanyol, esperanto, estonià, finès, francès, gallec, georgià, grec, guaraní, hebreu, neerlandès, hongarès, yiddish, anglès, islandès, italià, japonès, letó, lituà, macedònic, moldau, mongol, noruec, persa, polonès, romanès, rus, serbi, suec, tailandès, txec, turc, turcman, ucraïnès, vietnamita i èuscar.[29][46]

Les edicions en català dels seus llibres són:

Títol original Títol en català Traductor/a Editorial ISBN
Gabriela, cravo e canela Gabriela, clau i canyella Anna Alsina Edicions 62 ISBN 978-84-297-4327-2
A morte e a morte de Quincas Berro d'Água La mort i la mort d'en Quincas Bram D'aigua Gabriel Sampol Lapislàtzuli ISBN 978-84-939080-5-8
Os velhos marinheiros, ou o capitão de longo curso Els vells mariners o el capità de gran derrota Xavier Moral Proa ISBN 978-84-7588-196-6
Tocaia Grande: a face obscura Tocaia Grande: la faç obscura Manuel de Seabra La Magrana ISBN 978-84-7410-323-6

Adaptacions

[modifica]

Moltes de les seves obres van ser adaptades per cinema, televisió, teatre, ràdio i còmics.[6] L'any 1960 es va estrenar a la TV Tupi l'adaptació de Gabriela, cravo e canela, dirigida per Maurício Sherman, guanyant una segona versió quinze anys després, produïda per la TV Globo i dirigida per Walter G. Durst i una tercera al cinema, protagonitzada per Sônia Braga i Marcello Mastroiani i sota la direcció de Bruno Barreto (1983).[47][48][49]

Barreto havia portat Dona Flor e seus dois maridos al cinema l'any 1976, tot un èxit amb més de 10 milions d'espectadors; l'obra també va ser adaptada al teatre, es va rodar una minisèrie i un remake de la pel·lícula, el 2017.[50][51] Pel teatre també van passar, en la dècada de 1980, les adaptacions d'O gato Malhado e a andorinha Sinhá i de Capitães de areia, aquesta última va ser replicada novament en format televisiu, el 1989.[52][53][54][55]

A continuació es van exhibir noves adaptacions per TV: Tieta do agreste (Ricardo Waddington, 1989), Tocaia grande (Walter Avancini, 1995) i un remake de Dona Flor (Rogério Gomes i Carlos Araújo, 1998).[56][57][58] Gabriela va ser adaptada de nou, l'any 2012, sota la direcció de Mauro Mendonça Filho.[59]

Cartes

[modifica]
Fundació Casa de Jorge Amado, al Pelourinho.

Es guarden més de 100.000 cartes, encara en procés de catalogació. Amado, en el seu testament, va donar-les a la seva fundació, amb la condició de que només fossin publicades cinquanta anys després de la seva mort, segons va declarar Myriam Fraga, la primera directora de la fundació.[60]

Se sap que aquestes cartes versen sobre molts temes, ben diversos: literatura, política, cinema, arts plàstiques, actualitat... fins i tot es donava el cas de recomanar i presentar a persones que no es coneixien entre elles. Entre els seus interlocutors, es troben : Graciliano Ramos, Érico Veríssimo, Mário de Andrade, Carlos Drummond de Andrade, Monteiro Lobato, Gilberto Freyre, Pablo Neruda, Gabriel García Márquez, José Saramago, Juscelino Kubitschek, François Mitterrand, Antônio Carlos Magalhães, Gláuber Rocha, Federico Fellini, Alberto Moravia, Yves Montand, Jorge Semprún, Pablo Picasso, Oscar Niemeyer, Adonias Filho, Vinícius de Moraes, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Dorival Caymmi, Gal Costa, Gilberto Gil o Caetano Veloso.[61][62]

Premis i homenatges

[modifica]

Acadèmia Brasilera de les Lletres

[modifica]
Acte de nomenament de Jorge Amado com a membre de l'Academia Brasileira de Letras (1961).

Jorge Amado va ser elegit per ser membre de l'Academia Brasileira de Letras el 6 d'abril de 1961, ocupant la cadira núm. 23. Aquesta havia estat ocupada anteriorment per Otávio Mangabeira i el seu patró és José de Alencar.[23] Sobre la seva experiència com acadèmic va escriure Farda, fardão, camisola de dormir, un relat sarcàstic aludint al formalisme excessiu de l'entitat i la senilitat dels seus membre.[63][64]

Altres guardons

[modifica]

L'escriptor va rebre diversos premis nacionals i internacionals. guanyador del Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1951), el Premi Mundial Cino del Duca (1990), el Premi Luís de Camões (1995). Va ser condecorat amb el grau de Comanador i Gran Oficial de les Ordres de l'Argentina, Xile, Espanya, França, Portugal i Veneçuela.

Va ser proclamat doctor honoris causa per una desena llarga d'universitats al Brasil, Portugal, Itàlia, Israel i França, sent la Universitat de la Sorbonne la última en fer-ho en vida del novel·lista, l'any 1998. També va ser membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències i Lletres d'Alemanya, Lisboa, São Paulo i membre especial de l'Acadèmia de Lletres de Bahia.[5][65] És un dels autors que més cops ha sonat com a possible guanyador del Nobel de Literatura (com Borges, Murakami, Joyce, Tolstoi o Cortázar).[66][67]

Homenatges pòstums

[modifica]

L'any 2012, el del seu centenari, va rebre post-mortem la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Cultural del Brasil.[68] També aquell any, el servei estatal de Correus va treure un segell especial en homenatge a l'escriptor, Jorge Amado 100 anos i l'escola de samba Imperatriz Leopoldinense va triar Amado com a protagonista del seu samba-enredo per la desfilada del Carnaval de Rio.[69][70]

El 4 de desembre de 2014, fou guardonat post-mortem per l'Assemblea Legislativa de Bahia amb el títol de Ciutadà Meritori de la Llibertat i la Justícia Social João Mangabeira, en virtut de la seva trajectòria en defensa dels interessos socials, el més alt honor de l'estat.[71]

El 2017 va ser homenatjat també pels científics brasilers que van donar el seu nom a una nova espècie d'amfibi, el Phyllodytes amadoi.[72]

El nom de Jorge Amado ha servit per batejar un teatre a la ciutat de Salvador (1997) i l'aeroport d'Ilhéus (2002).[73][74]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «JORGE LEAL AMADO DE FARIA» (en portuguès brasiler). Centro de Pesquisa e Documentação de História Contemporânea do Brasil - Fundação Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2020-01-18. [Consulta: 20 abril 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Alves, Alessandro Fernandes «JORGE AMADO: SUA TRAJETÓRIA E A RELAÇÃO DE SUA OBRA PARA COM A TV:» (en portuguès). Travessias Interativas, 5, 2013, pàg. 134–143. Arxivat de l'original el 2022-03-31. ISSN: 2236-7403 [Consulta: 19 juliol 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Adiós a un gigante de las letras». La Vanguardia, 07-08-2001. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 20 abril 2021].
  4. ↑ «Perfil do Acadêmico» (en portuguès brasiler). Académia Brasileira de Letras. Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 20 abril 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Prêmios e títulos recebidos por Jorge Amado». Revista Época. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 20 abril 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Bis!: Clássicos de Jorge Amado adaptados para cinema, TV e teatro». Grupo Globo, 13-09-2013. Arxivat de l'original el 2019-02-03. [Consulta: 20 abril 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Jorge Amado» (en portuguès brasiler). UOL, 17-08-2015. Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 20 abril 2021].
  8. ↑ Cacau, vozes e orixás na escrita de Jorge Amado, 2013. ISBN 978-85-397-0265-7.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  9. ↑ 9,0 9,1 Vilarinho, Sabrina. «Jorge Amado». UOL - Brasil Escola. Arxivat de l'original el 2020-11-25. [Consulta: 20 abril 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Trajetória de Jorge Amado une literatura, política e exílio». Folha de São Paulo, 23-06-2001. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 20 abril 2021].
  11. ↑ «JORGE AMADO» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados. Arxivat de l'original el 2020-06-25. [Consulta: 20 abril 2021].
  12. ↑ Resende, Roberta. «Jorge Amado, 100 anos» (en portuguès brasiler). Migalhas, 08-08-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-12. [Consulta: 20 abril 2021].
  13. ↑ Cruz, Glauber. «Jorge Amado foi autor de emenda favorável à liberdade de culto». UFRGS - Humanista, 09-11-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 20 abril 2021].
  14. ↑ Rojas, Héctor Andrés. Compensar, remediar y transformar la marginalidad en Capitanes de la arena de Jorge Amado: Un recorrido desde el deseo al quehacer político (pdf) (tesi). Valparaíso: Universidad Alberto Hurtado, 2014.  Arxivat 2021-04-20 a Wayback Machine.
  15. ↑ Sperb, Paula. «Documentos da CIA revelam investigações sobre Jorge Amado». Folha de São Paulo, 11-02-2017. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 21 abril 2021].
  16. ↑ Darmaros, Marina Fonseca. Caso Jorge Amado: o poder soviético e a publicação de Gabriela, Cravo e Canela (Tesi) (en portuguès brasiler). Universidade de São Paulo, 2019-11-29. DOI 10.11606/t.8.2020.tde-28022020-150719.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  17. ↑ Zourek, Michal «Los viajes de los intelectuales latinoamericanos a Europa Oriental 1947–1956: organización, circuitos de contacto y reflexiones». Ars & Humanitas, 11, 2, 27-12-2017, pàg. 331–347. Arxivat de l'original el 2021-04-21. DOI: 10.4312/ars.11.2.331-347. ISSN: 2350-4218 [Consulta: 22 abril 2021].
  18. ↑ «A vida e a obra de Jorge Amado». Revista Época. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  19. ↑ «Morre, aos 88 anos, o escritor Jorge Amado». Folha de São Paulo, 06-08-2001. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 21 abril 2021].
  20. ↑ Siqueira Drey, Marina. Oliveira Ramos, Tânia Regina (coord.). “NÃO FIZ ANOTAÇÕES, MORREM COMIGO”: O ARQUIVO E A LACUNA BIOGRÁFICA DE JORGE AMADO (pdf) (tesi). Florianópolis: Universidade Federal de Santa Catarina, 2017.  Arxivat 2021-04-21 a Wayback Machine.
  21. ↑ Astorga, A. «Muere Zélia Gattai, la mujer que amaba a Jorge Amado». ABC, 19-05-2008. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 21 abril 2021].
  22. ↑ Gattai, Zélia. Anarquistas graças a Deus. 25a ed. Rio de Janeiro: Editora Record, 1997. ISBN 85-01-01566-0.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Membros» (en portuguès brasiler). Académia Brasilera de Letras. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  24. ↑ «Casa de Jorge Amado é aberta para visitação do público em Salvador». G1. Grupo Globo, 14-11-2014. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  25. ↑ «O GATO MALHADO E A ANDORINHA SINHÁ» (en portuguès brasiler). Companhia das Letras. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 21 abril 2021].
  26. ↑ Amado, Jorge. O gato malhado e a andorinha Sinhá : uma história de amor. São Paulo: Companhia das Letrinhas, 2008. ISBN 978-85-7406-342-3.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  27. ↑ «Jorge Amado também era devoto do candomblé» (vídeo). Globo Repórter, 16-06-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  28. ↑ «Cronologia» (pdf) (en portuguès brasiler). Web oficial Jorge Amado. Arxivat de l'original el 2019-02-14. [Consulta: 22 abril 2021].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Biografias / Jorge Amado». Colégio São Francisco. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 21 abril 2021].
  30. ↑ Oliveira, Luiz Eduardo; Constantino Oliveira, Kate «“Dois mais dois, quatro! três veis seis, dezoito!”: Representações da escola em História da minha infância». Revista do Instituto Histórico e Geográfico de Sergipe, 2019, pàg. 154. Arxivat de l'original el 2021-04-20 [Consulta: 22 abril 2021].
  31. ↑ «Mostra Henri-Georges Clouzot traz “Hitchcock francês” à tela do Cine Brasília». Distrito Federal - SECEC, 06-08-2019. Arxivat de l'original el 2019-10-16. [Consulta: 20 abril 2021].
  32. ↑ Bosi, Alfredo. História concisa de literatura brasileña. 1a ed. en español. México: Fondo de Cultura Económico, 1982. ISBN 968-16-1273-6.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  33. ↑ Nascimento dos Santos, Daiana. Comunismo y Novela en el brasileño Jorge Amado (tesi). Santiago de Xile: Universidad de Santiago de Chile, 2010.  Arxivat 2021-04-22 a Wayback Machine.
  34. ↑ Goldstein, Ilana Seltzer. O Brasil best seller de Jorge Amado : literatura e identidade nacional. São Paulo: SENAC, 2000. ISBN 85-7359-312-1.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  35. ↑ «Gabriela Cravo e Canela - Síntese da obra». UOL. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 21 abril 2021].
  36. ↑ Jorge Amado. Gabriela, cravo e canela : crônica de uma cidade do interior. São Paulo: Companhia das Letras, 2008. ISBN 978-85-359-2098-7.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  37. ↑ Forteza, Assumpta. El Nord-est de Jorge Amado en català la traducció de Tocaia Grande i de Gabriela, cravo e canela. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-694-6418-2. 
  38. ↑ «DONA FLOR E SEUS DOIS MARIDOS» (en portuguès brasiler). Companhia das Letras. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 21 abril 2021].
  39. ↑ Amado, Jorge. Dona Flor e seus dois maridos : história moral e de amor. São Paulo: Companhia das Letras, 2008. ISBN 978-85-359-1170-1. 
  40. ↑ Melo, Adrián. «Jorge Amado: la alegría brasileña». Nabarralde, 14-08-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  41. ↑ Sánchez Flores, Soledad. El valor de la literatura brasileña en España: cruces transatlánticos en el siglo XXI. Universidad de Granada, 2019. ISBN 978-84-1306-393-5.  Arxivat 2021-04-21 a Wayback Machine.
  42. ↑ Amado, Jorge. Gabriela, clau i canyella : crònica d'una ciutat de l'interior. Barcelona: Edicions 62, 1997. ISBN 84-297-4327-8.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  43. ↑ Amado, Jorge. La mort i la mort d'en Quincas Bram d'Aigua. 1ª ed. en catalán. [Barcelona]: Lapislàtzuli, 2012. ISBN 978-84-939080-5-8.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  44. ↑ Amado, Jorge. Els Vells mariners o La veritat completa sobre les discutides aventures del comandant Vasco Moscoso de Aragão, capità de gran derrota. Barcelona: Proa, 1988. ISBN 84-7588-196-3.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  45. ↑ Amado, Jorge. Tocaia Grande : la faç obscura. Barcelona: La Magrana, 1987. ISBN 84-7410-323-1.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  46. ↑ Losada Soler, Elena. «Amado, Jorge (Itabuna, 1912–Bahía, 2001)». Diccionario histórico de la traducción en España. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  47. ↑ «Gabriela, Cravo e Canela». IMDB. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 22 abril 2021].
  48. ↑ «Gabriela (1975)» (en portuguès brasiler). Teledramaturgia. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 22 abril 2021].
  49. ↑ «Gabriela (1983)». IMDB. Arxivat de l'original el 2019-09-30. [Consulta: 22 abril 2021].
  50. ↑ «https://www.adorocinema.com/filmes/filme-4280/» (en portuguès brasiler). Adoro Cinema. Arxivat de l'original el 2020-04-28. [Consulta: 22 abril 2021].
  51. ↑ «'Dona Flor e seus dois maridos': filme tem Juliana Paes, Leandro Hassum e Marcelo Faria; assista a cena». G1. Grupo Globo, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  52. ↑ «Salvador inaugura teatro Jorge Amado». Folha de São Paulo. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  53. ↑ «Peça de Jorge Amado trata de amor entre gato e andorinha». Folha de São Paulo. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  54. ↑ «Capitães da Areia» (en portuguès brasiler). Projeto Teatro. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  55. ↑ «O destino dos meninos que eternizaram 'Capitães da Areia'», 30-11-2008. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  56. ↑ «Tieta». Rede Globo. Arxivat de l'original el 2020-04-21. [Consulta: 22 abril 2021].
  57. ↑ «Tocaia Grande». IMDB. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 22 abril 2021].
  58. ↑ «Dona Flor e seus 2 maridos». IMDB. Arxivat de l'original el 2022-03-31. [Consulta: 22 abril 2021].
  59. ↑ «Gabriela (2012)». Teledramaturgia. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 22 abril 2021].
  60. ↑ Silva, Márcia Rios da. O rumor das cartas : um estudo da recepção de Jorge Amado. Salvador: Fundação Gregório de Mattos, 2006. ISBN 978-85-232-0432-7.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  61. ↑ «Baiano estava cercado de amigos ilustres». Diário de Pernambuco, 08-08-2001. Arxivat de l'original el 19/08/2014. [Consulta: 22 juliol 2021].
  62. ↑ D'Angelo, Helô. «Descontraída, correspondência de Jorge Amado e Saramago revela incômodos literários». UOL - Revista Cult, 28-07-2017. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  63. ↑ «Farda, fardão, camisola de dormir». Web oficial Jorge Amado. Arxivat de l'original el 2019-09-08. [Consulta: 22 abril 2021].
  64. ↑ Amado, Jorge. Farda, fardão, camisola de dormir : fábula para acender uma esperança. São Paulo: Companhia das Letras, 2009. ISBN 978-85-359-1526-6.  Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
  65. ↑ «Matinée littéraire en hommage à Jorge Amado» (en francès). Sorbonne Nouvelle. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  66. ↑ «Escritores que nunca ganaron el Nobel». El Universal, 13-10-2016. Arxivat de l'original el 2021-03-08. [Consulta: 21 abril 2021].
  67. ↑ «A maldição do Brasil com o Nobel». Diário Liberdade, 08-09-2012. Arxivat de l'original el 2019-10-07. [Consulta: 21 abril 2021].
  68. ↑ «Order of Cultural Merit» (en anglès). International Federation of Arts Councils and Culture Agencies, 05-11-2012. Arxivat de l'original el 2021-04-21. [Consulta: 21 abril 2021].
  69. ↑ «21ª LUBRAPEX - A Força da Língua Portuguesa: Jorge Amado - Quadr». Correios. Arxivat de l'original el 2019-10-12. [Consulta: 21 abril 2021].
  70. ↑ «Brasil escribe en grande los 100 años de Jorge Amado». Diario de Navarra, 09-08-2012. Arxivat de l'original el 2021-02-28. [Consulta: 21 abril 2021].
  71. ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Jorge Amado é homenageado com a mais importante honraria da AL». Assambleia Legislativa do Estado da Bahia, 05-12-2014. [Consulta: 21 abril 2021].
  72. ↑ «Escritor Jorge Amado é homenageado em nome de nova espécie de anfíbio», 19-01-2018. Arxivat de l'original el 2020-09-23. [Consulta: 21 abril 2021].
  73. ↑ «Teatro Jorge Amado» (en portuguès brasiler). Agenda cultural. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].
  74. ↑ «LEI No 10.412, DE 12 DE MARÇO DE 2002.». Presidência da República - Casa Civil, 13-03-2002. Arxivat de l'original el 2021-04-22. [Consulta: 22 abril 2021].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Amado
  • Web oficial de Jorge Amado (en portuguès i anglès).
  • Web de la Fundació Casa de Jorge Amado.
  • Web oficial de la Casa museu A casa do Rio Vermelho de Jorge Amado & Zélia Gattai (en portuguès brasiler).