És membre de Jakin i director de Jakin irakurgaiak, editorial que sota la seva adreça ha publicat més de 40 llibres fins avui. Així mateix, ha col·laborat en la traducció a l'euskara d'obres filosòfiques en l'editorial Klasikoak.[1] Va ser un dels fundadors de Udako Euskal Unibertsitatea. Actualment és catedràtic de Filosofia Moderna i professor a la Universitat del País Basc. En 2010 va ser nomenat acadèmic d'honor per Euskaltzaindia. En definitiva, en opinió de molts, Joxe Azurmendi és un dels pensadors més prolífics i erudits del País Basc.[2][3]
La seva obra més coneguda és Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intel·lectuals espanyols referents al fet que els bascos no van passar per un procés de romanització i que la llengua basca pràcticament no s'escriu. El va escriure el llibre com a reacció a un text de Claudio Sánchez-Albornoz que resa així: "Els bascos són els últims que s'han civilitzat a Espanya; tenen mil anys menys de civilització que qualsevol altre poble ... Són persones rudes, senzilles, que a més es creuen fills de Déu i hereus de la seva glòria. I no són més que uns espanyols sense romanitzar ".[4] En aquesta obra Joxe Azurmendi desmunta els tòpics sobre els bascos de certs intel·lectuals espanyols.
La seva obra sorgeix i es desenvolupa en una època de crisi, sigui aquesta cultural, política o de valors. Crisi que entén com a possibilitat per a noves oportunitats i no com una cosa negativa. És per això que tot el seu pensament gira al voltant de la defensa de la llibertat en tots els àmbits, però sobretot en la consciència i en el pensament. Conseqüentment, lluny de voler fugir d'aquesta crisi, tracta de meditar en la seva obra la manera de viure en aquesta situació. Per a això adopta una perspectiva relativista i lluita contra els últims vestigis del dogmatisme al que tendeix una societat en crisi. Es mostra crític amb l'estat modern al qual acusa de ser la nova església que controla les consciències.[5][6]
És important la seva aportació en el qüestionament de les lectures canòniques que s'han construït sobre diferents temes. Especialment destacable és la interpretació que fa sobre la il·lustració alemanya. En aquest context desmunta l'aparent oposició entre la il·lustració francesa i el romanticisme alemany, i crea una nova perspectiva per pensar els diferents aspectes que es deriven d'aquesta oposició.[7] D'aquesta manera, en contra d'alguns intel·lectuals espanyols i francesos com Alain Finkielkraut,[8] defensa que el nacionalisme sorgeix a França (Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Ernest Renan) i que posteriorment serà reinterpretat pels il·lustrats i romàntics alemanys. Qüestiona la manera en què se'ls atribueix un nacionalisme metafísic a autors com Goethe, Schiller, Herder o Humboldt. En aquest camp, l'oposició entre nacionalisme cívic i nacionalisme ètnic és desconstruïda.[9] Per tant, Azurmendi critica la base essencialista del nacionalisme espanyol[10] i el nacionalisme francès[11] que opera sota aquests estats nacionals.
Es considera influenciat pels autors bascos de la postguerra.[12] De la mateixa manera ha dedicat una part important de la seva obra en la recuperació i reinterpretació de pensadors bascos, com Unamuno,[13][14] despullant-los de diferents tòpics.
Miranderen pentsamendua (El pensament de Mirande) (1989, Susa)
Gizaberearen bakeak eta gerrak (Les paus i les guerres de l'animal humà) (1991, Elkar)
Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) (1992, Elkar)
Karlos Santamaria. Ideiak eta ekintzak (Karlos Santamaria. Idees i accions) (1994, Gipuzkoako diputazioa (sense publicar))
La idea cooperativa: del servicio a la comunidad a su nueva creación (La idea cooperativa: del servei a la comunitat a la seva nova creació) (1996, Gizabidea Fundazioa)
Demokratak eta biolentoak (Els demòcrates i els violents) (1997, Elkar)
Teknikaren meditazioa (Meditació sobre la tècnica) (1998, Kutxa Fundazioa)
Oraingo gazte eroak (Els joves bojos d'ara) (1998, Enbolike)
El hecho catalán. El hecho portugués (El fet català. El fet portuguès) (1999, Hiru)
Euskal Herria krisian (El País Basc en crisi) (1999, Elkar)
La violencia y la búsqueda de nuevos valores (La violència i la recerca de nous valors) (2001, Hiru)
La presencia de Nietzsche en los pensadores vascos Ramiro de Maeztu y Jon Mirande (La presència de Nietzsche en els pensadors bascos Ramiro de Maeztu i Jon Mirande) (2002, Euskalerriaren Adiskideen Elkartea)
Etienne Salaberry. Bere pentsamenduaz (1903-2003) (Etienne Salaberry. Sobre el seu pensament (1903-2003)) (2003, Egan)
↑Altzibar, Xabier. "The Essay in Basque" in Mari Jose Olaziregi (ed.), Basque Literary History, Reno: Center for Basque Studies/University of Nevada, 2012
↑Iturriotz, Ander (2010). "Zergatik Azurmendi?", Hegats, 45: 9-15.
↑Azurmendi, J.: Espainolak eta euskaldunak, Donostia, Elkar, 1992. p. 17
↑Olariaga, A.: "Joxe Azurmendi. Askatasunaren pentsalaria" in Alaitz Aizpuru (koor.), Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012
Aizpuru, A. (coord.) 2012: Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU. ISBN 978-84-8438-435-9
Aizpuru, A. 2013: Suak erreko ez balu (I), hAUSnART, 3:102-121.
Altzibar, X. 2011: "XX. mendeko euskal literatura: saiakera" in Mari Jose Olaziregi, Euskal literaturaren historia, Donostia, EIZEI. ISBN 978-84-615-0546-3. Edició en anglès: Olaziregi, Mari Jose (2012). Basque Literary History, Reno, Center for Basque Studies/University of Nevada ISBN 978-1-935709-19-0 (pbk.)
Arrieta, A. 2013: "Eranskina: Joxe Azurmendiren Azken egunak Gandiagarekin" in Arimak eta balioak, Donostia: Jakin. ISBN 978-84-95234-48-3
del Olmo, K. 2013: "Joxe Azurmendi: Espainolak eta euskaldunak (1992)" in Egungo euskal saiakeraren historia, Bilbo: EHU. ISBN 978-84-9860-829-8
Eizagirre, X.; Zabaleta, I. (2021): Pentsamendu bat gure munduari. Joxe Azurmendi Kongresua, Andoain, Jakin. ISBN 978-84-949759-2-9