Karim Dridi

Plantilla:Infotaula personaKarim Dridi
Nom original(ar) كاريم دريدى Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0237876 Allocine: 7617 Allmovie: p189629 TMDB.org: 118513 Modifica el valor a Wikidata

Karim Dridi (àrab: كريم دريدي, Karīm Drīdī; Tunis, 9 de gener de 1961) és un director de cinema, guionista i productor de cinema franco-tunisià .

Biografia

[modifica]

Nascut a Tunis de pare tunisià i mare francesa, Karim Dridi va fer els seus primers curtmetratges de petit. Es tracta de Zoé la boxeuse, presentada en diversos festivals com el Festival de Curtmetratges a l'Aire Lliure de Grenoble, on va guanyar un premi, que el va fer destacar.[1]

El 1995, va dirigir els seus dos primers llargmetratges, Pigalle, en competició a la 51a Mostra Internacional de Cinema de Venècia,[2] i Bye Bye, seleccionada a la secció Un certain regard al 48è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va rebre el premi de la joventut.[3][4]

Després d'un documental sobre Johannesburg, Impression d'Afrique… du Sud,[5] el 1996, i un altre sobre Ken Loach, l'any següent, va rodar Cuba Féliz, road movie musical seleccionat a la Quinzena de Cineastes a Canes.[6]

El 2003, va filmar Fureur, en selecció al 53è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[7] El 2007, va dirigir i produir Khamsa, seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Locarno.

Dirigeix Marion Cotillard i Guillaume Canet a L'últim vol, rodada al desert del Sàhara el 2009.[8]

El 2013 va dirigir i produir el documental Quatuor Galilée, primer premi a Medimed, el mercat documental mediterrani de Sitges, el 2014.

El seu llargmetratge Chouf, rodat durant l'estiu de 2015 als Quartiers Nòrd de Marsella, es va estrenar l'octubre de 2016. Seleccionat al festival de Canes, Chouf va assolir un gran èxit i va vendre 260.000 entrades.[9]

Entre 2018 i 2020, va dirigir amb Julien Gaertner el documental Hakawati, les derniers conteurs, road movie que segueix dos titellaires a Palestina.

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]
  • 1985: Mains de…
  • 1987: Dans le sac
  • 1988: La Danse de Saba
  • 1989: New-rêve
  • 1990: Jalousie
  • 1992: Zoé la boxeuse
  • 1992: Le Boxeur endormi
  • 1996: Impression d'Afrique… du Sud

Documentals

[modifica]
  • 2014: Quatuor Galilée — també productor
  • 2020: Hakawati, les derniers conteurs

Televisió

[modifica]

Distincions

[modifica]

Notes i referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]