Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 agost 1884 Caracas (Veneçuela) |
Mort | 7 abril 1969 (84 anys) Caracas (Veneçuela) |
Sepultura | Panteó Nacional de Veneçuela |
Senador vitalici | |
23 gener 1961 – 5 abril 1969 | |
President de Veneçuela | |
17 febrer 1948 – 24 novembre 1948 ← Rómulo Betancourt – Carlos Delgado Chalbaud → | |
Membre de la Cambra de Diputats de Veneçuela | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Universitat Central de Veneçuela |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, novel·lista, polític, periodista |
Partit | Acción Democrática |
Membre de | |
Premis | |
Rómulo Gallegos Freire (Caracas, 2 d'agost de 1884 - ibidem, 4 d'abril de 1969) era un escriptor i polític veneçolà. Fou president de Veneçuela entre febrer i novembre del 1948, quan va ser destituït per cop militar. La seva novel·la Doña Bárbara és un dels grans clàssics de la literatura hispanoamericana.
De família humil, Rómulo era fill de Rómulo Gallegos Ríos Osío i de Rita Freire Guruceaga. Començà per estudiar Dret a l'Universidad Central de Venezuela, però no acabà[1][2]
El 1909 fundà la revista La Alborada, on es publicaven assajos literaris i polítics. El 1912 es casà amb Teotiste Arocha Egui i fou professor entre el 1912 i el 1930[3] En començar 1932, s'instal·la a Barcelona (carrer de Muntaner 193) per a publicar Canaima amb l'Editorial Araluce, que ja li havia publicat el 1929 el seu gran èxit Doña Bárbara. Hi viurà fins 1934, que marxa a Madrid; finalment, Araluce publicarà Cantaclaro, que acaba a Barcelona, mentre que Canaima serà finalitzada a Madrid, on treballa en la fàbrica de maquinària National. En 1935, Araluce publicarà també la primera edició d'aquesta novel·la.
Amb la mort del Vivente Gómez, regressà a Veneçuela per a ocupar el lloc de Ministre d'Educació del govern d'Eleazar López Contreras, va intentar reformar el sistema educatiu, però va dimitir en veure que no li deixaven.
El juliol del 1941 participa en la formació del partit polític Acción Democrática amb el qual es presentà com a candidat per president i perd, sortint com a president Isaías Medina Angarita. El 1945, participà en el Cop d'estat a Veneçuela de 1945 que instaurà com a president provisional a Rómulo Betancourt. Va guanyar les eleccions del 1947, prenent possessió el 15 de febrer del 1948. Va acabar amb el seu mandat el 24 de novembre del 1948 el cop militar encapçalat per Carlos Delgado Chalbaud, que instauraria la dictadura de Marcos Pérez Jiménez. S'exilià a Cuba i Mèxic fins que el 1958 retorna al seu país natal[4]
El 1965, fou instituït el Premio Internacional de Novela Rómulo Gallegos, per a incentivar la creació literària de llengua castellana. El 1972, es creà el Centro de Estudios Latinoamericanos Rómulo Gallegos (CELARG) a Caracas. El seu nom també es va triar per a una universitat de San Juan de Los Morros, Guárico.
Precedit per: Rómulo Betancourt |
President de Veneçuela 1948 |
Succeït per: Carlos Delgado Chalbaud |