Federico Mayor Zaragoza
Federico Mayor Zaragoza (Barcelona, 27 de gener de 1934) és un polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre 1987 i 1999. Membre honorari del Club de Roma, actualment és Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions. Doctor en Farmàcia i catedràtic de Bioquímica de la Universitat de Granada, aviat va assumir diferents responsabilitats polítiques entre les quals destaquen la de ministre d'Educació i Ciència (1981-1982) i diputat al Parlament Europeu (1987). L'any 1978 es va convertir en director general adjunt de la UNESCO i va assumir la plena direcció de l'organització el 1987. Com a director, la seva gestió es va concentrar a impulsar projectes de promoció de la pau, els drets humans i el diàleg entre cultures. El 1999 va crear la Fundació per una Cultura de Pau, amb la qual ha continuat desenvolupant els objectius que es va proposar al capdavant de la UNESCO. És el president de l'Acadèmia de la Llatinitat.[1]
Biografia
[modifica].jpg)
Va néixer el 27 de gener de 1934 a la ciutat de Barcelona. Va cursar estudis primaris i secundaris a Barcelona a l'escola Virtèlia, i fou membre de la Confraria de la Mare de Déu de Virtèlia de la mateixa escola. Va estudiar farmàcia a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar l'any 1958.
L'any 1988 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 2005 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
L'any 1989 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]
Activitat professional
[modifica]Va iniciar la seva carrera professional en el món acadèmic i de la docència, arribant a esdevenir catedràtic de bioquímica de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada l'any 1963 i, posteriorment, fou rector d'aquesta Universitat entre 1968 i 1972. Aquell any fou nomenat catedràtic de bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid, càrrec que ocupà fins al 2004.
Fou nomenat Vicepresident del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) l'any 1971 i ocupà el càrrec de president en funcions entre 1972 i 1973. Fou cofundador l'any 1974 del Centre de Biologia Molecular "Severo Ochoa" (CBM), i director del mateix fins al 1978.
És membre de múltiples organitzacions, acadèmies i associacions nacionals i internacionals, entre altres: Societat Espanyola de Bioquímica (1964) de la qual fou president (1970-1974), Associació Americana per al Foment de la Ciència (1965), Societat de Bioquímica del Regne Unit (1966), Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia (1975), Club de Roma (1981), Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1994), Acadèmia Xinesa de Ciències (1994), Acadèmia Russa de Ciències (1999), Reial Acadèmia Nacional de Medicina (2002).
Activitat política
[modifica]Així mateix, va ocupar càrrecs polítics: Sotssecretari d'Educació i Ciència del govern espanyol entre 1974 i 1975. Membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD) fou escollit diputat al Parlament d'Espanya en les eleccions generals de 1977 per la circumscripció de Granada, cessant del càrrec el 1978, i ocupant el càrrec de Conseller del president del govern durant les mateixes dates. L'any 1981 fou nomenat Ministre d'Educació durant el segon govern d'Adolfo Suárez, càrrec que ocupà fins al 1982. L'any 1987 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en representació del Centre Democràtic i Social (CDS).
L'any 1978 va ser nomenat Director General Adjunt de la UNESCO, càrrec que va ocupar fins al seu retorn a Espanya el 1981. El 1987 la 24a Conferència General de la UNESCO el va escollir com a Director General, càrrec en el qual va romandre fins a l'any 1999.
Actualitat
[modifica]Des de l'any 2000 presideix la Fundació per a una Cultura de Pau. És President del Consell Científic de la Fundació Ramón Areces des de 1993. El 2005 fou designat Co-President del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions, pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan.
Referències
[modifica]- ↑ «Federico Mayor Zaragoza». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). Arxivat de l'original el 2016-04-19. [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ Federico, Mayor Zaragoza,; Claudi, Cuchillo, «Frederic Mayor Zaragoza : Discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes d'aquest rectorat el dia 25 de maig de l'any 1989.». Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona), 1989. Arxivat de l'original el 2018-07-03 [Consulta: 3 juliol 2018].
Enllaços externs
[modifica]
- Blog de Federico Mayor Zaragoza (castellà)
- Informació de Federico Mayor Zaragoza al Parlament Europeu
- Fundació per a una Cultura de Pau (castellà)
- Dia Escolar de la Pau i No violència, entrevista a Global Education Magazine, 30 Gener 2013 (castellà)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Antonio Ortega |
Ministre d'Educació.svg){kind=small} 1981-1982 |
Succeït per: José María Maravall |
| Precedit per: Amadou-Mahtar M'Bow |
Director General de la UNESCO 1987-1999 |
Succeït per: Koïchiro Matsuura |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Rafael Cardóniga Carro |
.svg){kind=small} Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 35 2002- |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Nicolás Gutiérrez del Alamo y García |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia de Farmàcia Medalla 6 1976- |
Succeït per: ' |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President) | |
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO) | ||
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Juan Antonio García Díez (vicepresident 1r i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez/José Luis García Ferrero (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Luis Manuel Cosculluela Montaner (Administració territorial) | |
(← II CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← I GONZÁLEZ) | ||
Directors Generals de la UNESCO | ||
|---|---|---|
Julian Huxley (1946–48) · Jaime Torres Bodet (1948–52) · John Wilkinson Taylor (Interí 1952–53) · Luther Evans (1953–58) · Vittorino Veronese (1958–61) · René Maheu (1961–74) · Amadou-Mahtar M'Bow (1974–1987) · Federico Mayor (1987–99) · Koichiro Matsuura (1999–09) · Irina Bokova (2009-17) · Audrey Azoulay (2017-actualitat) | | |
1993: Fernando Lázaro Carreter · 1994: Adolfo Suárez · 1995: Federico Mayor Zaragoza · 1996: Octavio Paz · 1997: Joaquín Ruiz-Giménez · 1998: Miguel Herrero de Miñon · 1999: Residencia de Estudiantes de Madrid · 2000: José María Martín Patino · 2001: Javier Tusell · 2002: Jorge Semprún · 2004: El poble de Madrid · 2005: Carmen Cervera · 2006: Antonio Garrigues Walker · 2007: Javier Pérez Royo · 2008: Esther Koplowitz · 2009: Benita Ferrero-Waldner · 2010: Iñaki Gabilondo · 2017: Vicente del Bosque · Nueva Economía Fórum |
.svg)