(2024) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 setembre 1965 (59 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
Residència | Rio de Janeiro |
Activitat | |
Ocupació | actriu, novel·lista, escriptora |
Activitat | 1979 - |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Andrucha Waddington (1998–) Gerald Thomas (1991–1995) Pedro Bial (1982–1985) |
Pares | Fernando Torres i Fernanda Montenegro |
Germans | Cláudio Torres |
Premis | |
|
Fernanda Pinheiro Monteiro Torres, coneguda com Fernanda Torres (Rio de Janeiro, 15 de setembre de 1965),[1][2] és una actriu, presentadora, escriptora i guionista brasilera. És la filla gran del matrimoni format pels actors Fernando Torres i Fernanda Montenegro.[3] Té una extensa carrera i ha sigut guardonada amb nombrosos premis, on destaca el premi a la millor interpretació femenina del Festival de Cannes de 1986.
Als 13 anys, Fernanda Torres (el nom es troba també abreujat com Nanda),[4] va entrar a O Tablado, una reputada escola d'art dramàtic de Rio de Janeiro.[5] La seva estrena als teatres va tenir lloc l'any 1978, amb l'obra de Maria Clara Machado Um Tango Argentino.[1] El 1979, va debutar a la televisió, dins del programa Nossa cidade, dirigit per Sérgio Britto.[1] Aquell mateix any va actuar per primer cop en una sèrie de televisió, apareixent a un capítol de Aplauso, de la TV Globo, sota la direcció de Domingos Oliveira.[6]
Amb 15 anys va arribar la seva primera aparició en una telenovel·la, interpretant el personatge de Fauna Rosa França durant trenta episodis de la sèrie Baila comigo, de Manoel Carlos.[6] També aquell 1981, interpretà a Marília Ribeiro a la novela Brilhante, a les ordres de Gilberto Braga.[7] L'any 1983 va fer el paper de Daisy Cantomaia a Eu prometo, dirigida per Janete Clair.[1] El seu primer paper protagonista va arribar el 1986, quan de nou Janete Clair va comptar amb ella per donar vida a Simone Marques al remake de Selva de Pedra.[8]
Seguint la dècada dels 80, va tenir papers a la minisèrie Parabéns pra você,[9] al programa Caso Especial dedicat a l'obra d'Oscar Wilde El fantasma de Canterville[1] i també va aparèixer amb l'actor Paulo Guarnieri al musical Concertos para a juventude, programa que va rebre el reconeixement de la Unesco com a model per a la divulgació de la música clàssica.[10]
Al mateix temps que Fernanda Torres començava la seva carrera a la televisió brasilera, també va arribar la seva oportunitat al món del cinema. Va ser amb disset anys, l'any 83, quan va obtenir un paper a la pel·lícula Inocência, basada en l'obra homònima del vescomte Alfredo Taunay i dirigida per Walter Lima Jr.[11] L'any 1985 va actuar al film A marvada carne, una actuació que li va valdre el primer premi de la seva carrera, al Festival de Gramado.[12][13]
De la vintena llarga de pel·lícules en les que ha actuat, en destaquen Eu sei que vou te amar, d'Arnaldo Jabor (1986), amb la que es va endur ex aequo el premi a la millor actriu al 39è Festival de Cannes;[14] Com licença, eu vou à luta (1986), que també va ser guardonada a Nantes;[15] One man's war (1991), on va compartir pantalla amb Sir Anthony Hopkins[16] i O que é isso, companheiro? (1997), que va estar nominada als Oscar de 1998 en la categoria de millor pel·lícula estrangera.[17]
Fernanda s'ha posat a les ordres del seu marit, el director Andrucha Waddington, en dues ocasions: a Gêmeas (1999) i a Casa de Areia (2005). En ambdues hi actua la mare de Torres, Fernanda Montenegro.[18][19] També va participar junt al seu germà, Cláudio Torres, dels guions de Diabólica (1997) i Redentor (2004).[20][21]
Al teatre, Fernanda ha actuat en una dotzena de peces de teatre. Van destacar: Orlando, de Bia Lessa (1989); 5 x comédia, d'Hamilton Vaz Pereira (1994); Da gaivota, de Daniela Thomas (1998) i Duas mulheres e um cadáver, d'Ardebal Freire Filho (2000) .[22][23][24][25]
Va ser primera actriu de la companyia Ópera seca, fundada per Gerald Thomas i va actuar en tres obres.[26] La més important va ser l'adaptació de l'obra del mateix Thomas, The flash and crash days (1991), on Fernanda Montenegro també hi apareix i que es va representar en una gira per diversos països.[27][28]
Exceptuant la minisèrie Luna Caliente (1999) dirigida per Jorge Furtado,[29] la resta d'aparicions de Torres a televisió durant la dècada dels noranta van explotar la seva vis còmica.[1] Com a mostra, les seves actuacions a Terça nobre (1994) o a A comédia da vida privada (1995-97).[30][31] Així mateix, va intervenir al programa Vida ao vivo Show.[32]
Entre 2001 i 2003 va ser la protagonista femenina de la sèrie Os normais, que mostrava amb un registre humorístic innovador el dia a dia de la parella formada pels personatges principals, Vani i Rui (interpretat per Luiz Fernando Guimarães).[33] Sota la direcció de José Alvarenga Jr. i amb guió d'Alexandre Machado i Fernanda Young, el programa va esdevenir una sèrie de culte i va tenir dues adaptacions cinematogràfiques: Os normais - O filme (2003) i Os normais 2 – A noite mais maluca de todas (2009).[34][35]
Entre 2003 i 2008 va protagonitzar el monòleg A casa dos budas ditosos, escrita per João Ubaldo Ribeiro i dirigida per Domingos Oliveira.[36] Va rebre dos guardons per aquest paper: els premis Qualidade Brasil i Shell.[37]
L'any 2008 va aparèixer, junt a Evandro Mesquita, en la secció Sexo Oposto dins del magazín dominical Fantástico.[38][39] Entre 2011 i 2015 va protagonitzar la sèrie Tapas e beijos i el 2018 va formar part de la sèrie Sob Pressão, interpretant la Renata.[40][41] L'any 2019 va tenir un paper a Filhos da Pátria i el 2020 a Diário de um confinado.[42]
Any | Títol | Personatge / Funcions |
---|---|---|
1979 | Aplauso | Soraia |
1981 | Baila Comigo | Fauna Rosa França |
Brilhante | Marília Newman Carvalho | |
1982 | Concertos para a Juventude | presentadora |
1983 | Parabéns pra Você | Irene |
Vídeo Show | presentadora especial | |
Caso Especial | Clara | |
Maria Alice | ||
Eu Prometo | Dayse Ribeiro Cantomaia | |
1986 | Selva de Pedra | Simone Marques / Rosana Reis |
1994 | Terça Nobre | Diana |
Dorinha | ||
Lúcia McCartney | ||
1995–97 | A Comédia da Vida Privada | diversos personatges |
1998–99 | Vida ao Vivo Show | diversos personatges |
1999 | Luna Caliente | Dora |
2001 | As Filhas da Mãe | Lulu de Luxemburgo (jove) |
2001–03 | Os Normais | Vanilce "Vani" Alencar |
2002 | Brava Gente | Jaci |
2004 | Um Só Coração | Fernanda Montenegro (jove) |
Sitcom.br | Nana | |
2006 | Os Amadores | Alice |
2008 | Sexo Oposto | diversos personatges |
2009 | Bicho Homem | diversos personatges |
2010 | Programa Piloto | Renata |
As Cariocas | Cris | |
Amoral da História | diversos personatges | |
2011–15 | Tapas & Beijos | Fátima de Souza |
2016 | Mister Brau | Bárbara |
2016–17 | Minha Estupidez | presentadora |
2017–19 | Filhos da Pátria | Maria Teresa Bulhosa |
2018 | Sob Pressão | Dra. Renata Gomes |
2019 | Mulheres Fantásticas | narradora |
2020 | Todas as Mulheres do Mundo | Estela |
Diário de Um Confinado | Leonor | |
Amor e Sorte | Lúcia |
Any | Títol | Personatge |
---|---|---|
1983 | Inocência | Inocência |
1984 | Amenic - Entre o Discurso e a Prática | |
1985 | A Marvada Carne | Carula |
Madame Cartô | Voz | |
Sonho Sem Fim | Cigana | |
1986 | Eu Sei que Vou Te Amar | Ela |
Com Licença, Eu Vou à Luta | Eliane | |
1988 | A Mulher do Próximo | Isabel |
Fogo e Paixão | Mulher da Maçã | |
1989 | Kuarup | Francisca |
1990 | Beijo 2348/72 | Claudete |
1991 | One Man's War | Dolly |
1993 | Capitalismo Selvagem | Elisa Medeiros |
1996 | O Judeu | Brites Cardoso |
Terra Estrangeira | Alex | |
1997 | Miramar | A Produtora |
O Que É Isso, Companheiro? | Maria Augusta Carneiro | |
1998 | O Primeiro Dia | Maria |
Traição | Irene | |
1999 | Gêmeas | Iara |
Marilena | ||
2003 | Os Normais - O Filme | Vani |
2004 | Redentor | Isaura (jove) |
2005 | Casa de Areia | Áurea / Maria |
2007 | Saneamento Básico, o Filme | Marina Marghera de Figueiredo |
Jogo de Cena | Fernanda Torres | |
2009 | A Mulher Invisível | Lúcia |
Os Normais 2 - A Noite Mais Maluca de Todas | Vani | |
2019 | The Ghost of Lina Bo Bardi | Lina Bo Bardi (jove) |
Any | Títol | Personatge |
---|---|---|
1978 | Um Tango Argentino | |
1980 | O Mito de Aukê | |
1981 | Pequenos Burgueses | |
1983–85 | Rei Lear | Cordélia |
1989 | Orlando: A Biography | Orlando |
1991 | The Flash and Crash Days | |
1993 | O Império das Meias Verdades | Porco |
1995 | Dom Juan | |
1996–98 | 5x Comédia | diversos personatges |
1998 | Da Gaivota | Nina |
2000–01 | Duas Mulheres e um Cadáver | Ana |
2003–act. | A Casa dos Budas Ditosos | Libertina |
2009 | Deus é Química |
A més del seu treball com a guionista, des de 2007 na Fernanda Torres ha sigut columnista i col·laboradora de diferents revistes brasileres, com Veja, Piauí o Folha. Fruit d'aquest treball, l'any 2014 va publicar un recull d'articles al lilbre Sete anos.[43][44]
D'altra banda, també ha publicat dues novel·les. Fim (2013)[45] narra la història de cinc amics de mitjana edat a la ciutat de Rio,[46] mentre que A glória e seu cortejo de horrores (2017)[47] ens presenta al protagonista Mário Cardoso, un actor en hores baixes, de qui repassa amb humor la seva vida personal i professional, circumscrivint-la a la història recent del Brasil.[48]
L'actriu s'ha casat en tres ocasions. Amb només 17 anys es va casar amb l'actor Pedro Bial, de qui es va divorciar el 1985.[49] El seu segon matrimoni (1991 - 1995) va ser amb el director i autor teatral nord-americà Gerald Thomas, amb qui havia treballat a la Companhia Ópera seca.[50] Per acabar, l'any 1998 va contraure matrimoni amb el director de cinema Andrucha Waddington; malgrat es van separar el 2009, van reprendre la relació el 2010.[51][52][53]
Nanda i Waddington han tingut dos fills: Joaquim (2000) i Antônio (2008).[54]