Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1604 Karlstadt (Alemanya) |
Mort | 16 març 1670 (66 anys) Amsterdam (Països Baixos) |
Activitat | |
Camp de treball | Farmàcia |
Ocupació | químic, enginyer, farmacèutic |
Família | |
Fills | Johannes Glauber, Diana Glauber, Johannes Gottlieb Glauber |
Premis | |
Johann Rudolf Glauber (Karlstadt am Main, 10 de març de 1604 - Amsterdam, 10 de març de 1668[1] o 1670) fou un químic i farmacòleg alemany conegut per haver descobert algunes propietats medicinals en els minerals així com pel desenvolupament del sulfat de sodi i la sal de Glauber.
Johann Rudolph Glauber va néixer l'any 1604 a la ciutat alemanya de Karlstadt (Francònia), fill d'un barber humil. Ja des de petit mostrà una gran intel·ligència i un gran interès per la naturalesa i la ciència. A la seva ciutat natal visità sovint l'escola de grau per aprendre-hi llatí, i aviat inicià el seu aprenentatge de l'ofici de farmacèutic. No arribà a tenir una educació universitària, ja que com ell mateix die en els seus escrits:
Ich gestehe gern /dass ich niemahlen auf Hohen Schulen gewesen /auch niemahlen begert... Reuet mich also gantz nicht /dass ich von Jugentt auff die Hand in die Kohlen gestecket /und dardurch verborgen Heimblichkeiten der Natur erfahren ...
M'agradaria confessar /que mai no he anat a l'escola superior /i mai no ha sigut la meva ambició anar-hi... i no me'n penedeixo /que jo de jove posava la mà al carbó /i em semblava trobar els secrets ocults de la natura...
Glauber es prepara des de molt curta edat en el que serà en un futur el seu ofici d'"apotecari" i constructor de miralls. Viu i treballa durant els primers anys de la seva carrera en diverses ciutats d'Europa, primer visita Viena (1625), després Salzburg, treballa a Gießen, a Wertheim (1649-1651), Kitzingen (1651), Basilea, París, Frankfurt, Colònia i finalment a Amsterdam (en els períodes que inclouen des de 1640 fins a 1644, i 1646-1649, fixant residencia finalment a partir de 1656). El 1644 Glauber aconsegueix el càrrec de director de l'apotecaria reial de Gießen. Glauber se separa de la seva primera dona, al·legant infidelitat. Es casa l'any 1641 amb Helena Cornelius, amb la qual tindrà vuit fills. L'any 1656 s'estableix definitivament a la ciutat d'Amsterdam exercint-hi la professió d'"apotecari".
L'any 1660 cau seriosament malalt, segurament per la contínua exposició a metalls pesants relacionats amb la seva feina com el mercuri que utilitzava per als miralls i l'arsènic i antimoni que usava en medicines|medecines. No arriba a recuperar-se i deixa la seva salut molt feble per treballar. Des de 1666 Glauber restava al llit. A poc a poc no pot mantenir ni tan sols la farmàcia i així l'any 1668 ven el laboratori i part de la seva biblioteca per poder mantenir la seva família.
El16 de març de 1670 mor a Amsterdam.
Al Westerkerk d'Amsterdam, últim lloc on va residir existeix avui en dia un monument urbà que descriu tota la seva vida i obres.
Glauber es va concentrar des dels seus inicis en les sals àcides i va millorar l'elaboració i la concentració de l'àcid nítric. Així mateix, va aconseguir unes concentracions més pures d'àcid sulfúric (Oleum). Va descobrir el sulfat de sodi (conegut com a sal de Glauber) cap a l'any 1655. Va ser capaç de realitzar una recepta per al clorur de sodi altament refinat. Glauber va descobrir i va donar nom a la sal que porta el seu nom, així com a la Sal mirabilis i,Mirabili. També va desenvolupar les receptes del blau ultramarí i del sulfit de sodi i va fer possible la deshidratació del sulfat de sodi. Glauber va fer possible el desenvolupament de diferents clorurs metàl·lics (com per exemple el triclorur d'antimoni, tetraclorur de zinc, clorur de zinc i triclorur d'arsènic).
Glauber va tenir una gran activitat a la producció de llibres relatius al tema de la química de les sals (va elaborar unes 40 obres sobre aquest tema) així com la descripció de receptes de productes químics i farmacèutics, arribant a assolir una reputació alta en aquesta àrea. Glauber va desenvolupar millores en importants processos de destil·lació. Pot dir-se que Glauber és el primer "Químic industrial" essent sens dubte el primer químic conegut a la història que va poder viure amb el simple furt del seu coneixement de química.