El precisionisme fou un moviment artístic nord-americà que s'originà vers el 1915 i que va florir durant la dècada del 1920, en el qual es tractaven temes urbans i, sobretot, industrials mitjançant una tècnica molt acurada i precisa.[1]
El precisionisme fou inspirat pel desenvolupament del cubisme, el futurisme i l'orfisme[2] a Europa i, també, pel ràpid creixement de la industrialització de Nord-amèrica arran de la nova fornada d'innovadors com Henry Ford.[3] Fou batejat amb aquest nom el 1927 per Alfred H. Barr Jr., el primer director del Museu d'Art Modern de Nova York[4] i el seu tema per excel·lència era l'arquitectura representada amb precisió gairebé fotogràfica (d'ací ve el nom del moviment) i amb una tècnica llisa i impecable (com ara, les sitges de grans i els gratacels de Nova York, però, també, els ponts dels vaixells).[5]
En la pintura precisionista la llum acostuma a ésser clara i brillant, i les formes són triades sovint pel seu interès geomètric per a crear formes clares i ben definides, de vegades gairebé cubistes.[1] L'ésser humà no hi apareix i no conté cap crítica social, però, en canvi, temes considerats antiestètics (com, per exemple, la indústria i la tecnologia nord-americanes) són dotats d'una grandesa èpica[1] i tractats amb una perfecció clàssica.[5] Els termes realistes-cubistes, immaculats, clàssics moderns i esterilistes serveixen també per a fer referència als pintors precisionistes.[1][4]
A més, les pintures, dibuixos i gravats d'aquest moviment artístic també van mostrar la influència del treball realitzat per fotògrafs nord-americans (com ara, Paul Strand), els quals empraven enfocaments nítids, il·luminacions i angles de càmera insòlits per a emfatitzar la forma abstracta del subjecte[6] (en certa manera, el seu èmfasi per les formes angulars estilitzades el fan visualment gairebé similar a l'art déco).[3]
Si bé no foren un grup en sentit estricte (mai es van organitzar formalment com a tal ni van emetre cap manifest[6]), solien exposar junts (com ara, a la Daniel Gallery de Nova York).[2] Cal destacar-ne, entre altres:
El precisionisme influí tant en les formes com en la tècnica del realisme màgic i de l'art popular nord-americans[8] i pot ésser vist com un precursor del moviment artístic conegut com a American Scene Painting.[4]
Ward, Meredith, 1995. Streamlined: The Precisionist Impulse in American Art. Nova York: Hirschl & Adler Galleries. ISBN 9780915057573[1]
Stavitsky, Gail; Handy, Ellen; Orvell, Miles i Steinman, Lisa M., 1995. Precisionism in America, 1915-1941: Reordering Reality. Nova York: Harry N. Abrams, Inc., Publishers (en associació amb el Montclair Art Museum). ISBN 9780810937345. [2]
Lozowick, Louis; Bowlt, John E., 1978. Louis Lozowick: American Precisionist Retrospective. Long Beach: Long Beach Museum of Art. [4]
Tsujimoto, Karen, 1982. Images of America: Precisionist Painting and Modern Photography. Seattle:University of Washington Press. ISBN 9780295959313. [5]
Harris, Ellen, et al., 1994. Precisionism in America, 1915-1941: Reordering Reality. Catàleg d'exhibició. Nova York: Abrams.
Lochridge, Katherine, ed., 1978. The Precisionist Painters, 1916-1949: Interpretations of a Mechanical Age. Catàleg d'exhibició. Huntington: Heckscher Museum of Art, 1978.
Ward, Meredith E., 1995. Streamlined: The Precisionist Impulse in American Art. Catàleg d'exhibició. Nova York: Hirschl & Adler Galleries.
Amy Dempsey, 2002. Styles, Schools and Movements: The Essential Encyclopaedic Guide to Modern Art. ISBN 9780500283769. [6]