D'esquerra a dreta : Georges Sadoul, William Dieterle, Michel Fourré-Cormeray i Jean Grémillon, fotografiats a l'aeroport de Varsòvia-Chopin, el 1947. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 octubre 1902 Bayeux (França) |
Mort | 25 novembre 1959 (57 anys) París |
Causa de mort | causes naturals |
Sepultura | cimetière de Saint-Sulpice-de-Favières (fr) |
Activitat | |
Lloc de treball | França |
Ocupació | director de cinema, guionista, realitzador |
Família | |
Parella | Génica Athanasiou (1928–1940) |
Jean Grémillon (francès: [gʁemijɔ̃]; Bayeux, Calvados, 3 d'octubre de 1901 – París, 25 de novembre de 1959)[1] va ser un músic, compositor, director de cinema i autor francès. Grémillon és conegut per la seva obra única. Continua sent un dels directors més importants de la història del cinema francès, segons Bertrand Tavernier.[2]
Procedent d'un entorn modest a la Baixa Normandia, a Cerisy-la-Forêt, el jove Grémillon ha d'imposar primer al seu pare, un empleat dels Chemins de fer de l'Ouest,[3] el seu desig d'estudiar música. El 1920, va anar a París per fer cursos a la Schola Cantorum, en particular els de Vincent d'Indy. Es va incorporar a l'avantguarda musical i teatral dels anys 1920, i va descobrir el cinema com a concertista de piano, acompanyant pel·lícules mudes. Jean Grémillon accepta llavors encàrrecs de curtmetratges relacionats amb el món del treball.
Després de dirigir diversos documentals durant la dècada de 1920, molts ara perduts, Grémillon va tenir el seu primer èxit substancial amb el llargmetratge dramàtic Maldone el 1928 produïda per Charles Dullin.[4] Durant el següent quart de segle, va dirigir vint llargmetratges més, dels quals és conegut sobretot per cinc fets entre 1937 i 1944: Gueule d'amour (1937), L'Étrange Monsieur Victor (1938), Remorques (1941), Lumière d'été (1943), i Le ciel est à vous (1944), totes menys la primera protagonitzada per Madeleine Renaud.
El 1944 es va adherir al Partit Comunista Francès.[5]
Després de l'Alliberament, es va embarcar en diversos projectes cinematogràfics històrics amb objectius revolucionaris, en particular sobre la Comuna de París, la Guerra d'Espanya, però cap veurà la llum, a causa de l'abandonament dels projectes per part dels productors.
Després de quatre anys sense rodar, va dirigir Pattes blanches, que va confondre crítica i públic, després L'Étrange Madame X, diversos curtmetratges, i L'Amour d'une femme, amb Micheline Presle. Després d'uns quants documentals, inclòs un sobre el pintor André Masson, Jean Grémillon va morir prematurament als 58 anys, el mateix dia que Gérard Philipe.
A Jean Grémillon li agradava reflexionar sobre la seva feina a la seva casa familiar a Normandia, a Cerisy-la-Forêt. Està enterrat al cementiri de Saint-Sulpice-de-Favières (Essonne) amb la seva dona Christiane, que va morir el 1992.
Grémillon va rebutjar el que va denominar "naturalisme mecànic" a favor del "descobriment d'aquella subtilesa que l'ull humà no percep directament però que cal mostrar establint les harmonies, les relacions desconegudes, entre objectes i éssers; és una vivificant i inesgotable font d'imatges que impacten la nostra imaginació i encanten els nostres cors".