Jean Grémillon

Plantilla:Infotaula personaJean Grémillon

D'esquerra a dreta : Georges Sadoul, William Dieterle, Michel Fourré-Cormeray i Jean Grémillon, fotografiats a l'aeroport de Varsòvia-Chopin, el 1947.
Biografia
Naixement3 octubre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Bayeux (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Saint-Sulpice-de-Favières (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaGénica Athanasiou (1928–1940) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0344927 Allocine: 5602 Allmovie: p92549 TMDB.org: 238377 Modifica el valor a Wikidata

Jean Grémillon (francès: [gʁemijɔ̃]; Bayeux, Calvados, 3 d'octubre de 1901 – París, 25 de novembre de 1959)[1] va ser un músic, compositor, director de cinema i autor francès. Grémillon és conegut per la seva obra única. Continua sent un dels directors més importants de la història del cinema francès, segons Bertrand Tavernier.[2]

Biografia

[modifica]

Procedent d'un entorn modest a la Baixa Normandia, a Cerisy-la-Forêt, el jove Grémillon ha d'imposar primer al seu pare, un empleat dels Chemins de fer de l'Ouest,[3] el seu desig d'estudiar música. El 1920, va anar a París per fer cursos a la Schola Cantorum, en particular els de Vincent d'Indy. Es va incorporar a l'avantguarda musical i teatral dels anys 1920, i va descobrir el cinema com a concertista de piano, acompanyant pel·lícules mudes. Jean Grémillon accepta llavors encàrrecs de curtmetratges relacionats amb el món del treball.

Després de dirigir diversos documentals durant la dècada de 1920, molts ara perduts, Grémillon va tenir el seu primer èxit substancial amb el llargmetratge dramàtic Maldone el 1928 produïda per Charles Dullin.[4] Durant el següent quart de segle, va dirigir vint llargmetratges més, dels quals és conegut sobretot per cinc fets entre 1937 i 1944: Gueule d'amour (1937), L'Étrange Monsieur Victor (1938), Remorques (1941), Lumière d'été (1943), i Le ciel est à vous (1944), totes menys la primera protagonitzada per Madeleine Renaud.

El 1944 es va adherir al Partit Comunista Francès.[5]

Després de l'Alliberament, es va embarcar en diversos projectes cinematogràfics històrics amb objectius revolucionaris, en particular sobre la Comuna de París, la Guerra d'Espanya, però cap veurà la llum, a causa de l'abandonament dels projectes per part dels productors.

Després de quatre anys sense rodar, va dirigir Pattes blanches, que va confondre crítica i públic, després L'Étrange Madame X, diversos curtmetratges, i L'Amour d'une femme, amb Micheline Presle. Després d'uns quants documentals, inclòs un sobre el pintor André Masson, Jean Grémillon va morir prematurament als 58 anys, el mateix dia que Gérard Philipe.

A Jean Grémillon li agradava reflexionar sobre la seva feina a la seva casa familiar a Normandia, a Cerisy-la-Forêt. Està enterrat al cementiri de Saint-Sulpice-de-Favières (Essonne) amb la seva dona Christiane, que va morir el 1992.

Grémillon va rebutjar el que va denominar "naturalisme mecànic" a favor del "descobriment d'aquella subtilesa que l'ull humà no percep directament però que cal mostrar establint les harmonies, les relacions desconegudes, entre objectes i éssers; és una vivificant i inesgotable font d'imatges que impacten la nostra imaginació i encanten els nostres cors".

Filmografia

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Migmetratges

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Tingueu en compte que, malgrat els intents de correcció, com/name/nm0344927/ l'entrada d'IMDb del director indica erròniament la seva data de naixement com el 4 de març de 1898. La data correcta es dona a la seva biografia estàndard, de Geneviève Sellier, i confirmada per altres fonts destacades, inclosa l'Film Encyclopedia de Katz i World Film Directors de Wakeman.
  2. ↑ Bertrand Tavernier, Voyage à travers le cinéma français, Épisode 1/8 - Mes cinéastes de chevet : Max Ophüls, Jean Grémillon, Henri Decoin, série documentaire, 2017
  3. ↑ Tixier, Nicolas; Warren, Michel. Jean Grémillon. Cinéaste, 1997 [Consulta: 27 gener 2022]. 
  4. ↑ Ghiyati, Karim «Charles Dullin et Jean Grémillon». 1895, revue d'histoire du cinéma, 2, 1997. DOI: 10.3406/1895.1997.1240.
  5. ↑ Lucile Marault. Pas de printemps pour la liberté : histoire d’un projet de film de Jean Grémillon dans la France de l’après-guerre : Le Printemps de la liberté (1947-1950), 2021, p. 516. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]