![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Mary Kathleen Turner 19 juny 1954 ![]() Springfield (Missouri) ![]() |
Dades personals | |
Formació | Central School of Speech and Drama Universitat de l'Estat de Missouri Universitat de Maryland, comtat de Baltimore The American School in London (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Ocupació | actriu de cinema, actriu de televisió, productora de cinema, actriu, actriu de teatre, actriu de veu, directora de teatre ![]() |
Activitat | 1978 ![]() |
Ocupador | Universitat de Nova York ![]() |
Partit | Partit Demòcrata dels Estats Units ![]() |
Esport | gimnàstica artística ![]() |
Família | |
Cònjuge | Jay Weiss (1984-2007) |
Fills | Rachel Weiss (en) ![]() ![]() |
Premis | |
Lloc web | kathleenturner.net ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Kathleen Turner (Springfield, Missouri, 19 de juny de 1954) és una actriu estatunidenca.[1]
Filla de diplomàtic i de professora, viu una infantesa d'exiliada al compàs dels canvis del seu pare. Antiga gimnasta, diplomada per la Universitat de Maryland, comença la seva carrera amb un paper en el serial The Doctors a final dels anys 1970. Ha estat una de les principals actrius dels anys 1980 abans de reduir velocitat la seva carrera en el transcurs dels anys següents.
El seu primer paper en el cinema li aporta una celebritat immediata: Matty Walker, la seductora astuta i irresistible de Body Heat (1981) il·lustra la seva capacitat per encarnar la dona fatal.
Encadena amb papers de comèdies on triomfa igualment: The Man with Two Brains (1983) i sobretot Darrere el cor verd (1984) que li aporta el seu primer èxit de públic i el seu primer premi com a actriu: un Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica. Prossegueix amb altres èxits que li permeten trobar prestigiós realitzador: L'honor dels Prizzi de John Huston (que li val un nou Globus d'Or), Peggy Sue es va casar de Francis Ford Coppola. The War of the Roses (1989) li fa trobar el seu company fetitxe Michael Douglas. Posa la seva veu greu i sensual al personatge de Jessica Rabbit a Who Framed Roger Rabbit.[2]
Després d'aquest decenni d'èxit, ja no trobarà més papers d'aquesta mena. Els seus problemes de salut (Poliartritis reumatoide) i l'augment de pes que se'n desprèn ho explica sens dubte en part. Amb tot, impressiona el públic gràcies a papers en què no vacil·la a ridiculitzar el glamur: és la Serial Mum, de John Waters, és la Sra. Lisbon a Virgin Suicides de Sofia Coppola, Sue Collini en la sèrie Californication, i encarna Charles Bing, el pare transvestit de Chandler en la sèrie Friends.[2]
Des de 1990, és al teatre on ha conquerit el reconeixement més gran: a Broadway on reprèn amb èxit el paper de Maggie a La gata sobre la teulada de zinc (aconsegueix una nominació als Premis Tony). El 2000, a Londres, reprèn el paper de la Sra. Robinson en l'adaptació teatral de El graduat. El 2005, és escollida pel dramaturg Edward Albee per encarnar Martha a la nova producció novaiorquesa de Qui té por de Virginia Woolf ? (teatre). És de nou un gran èxit de públic i de crítica.[3]
El 1986, el cantant austríac Falco li ret homenatge en la cançó The Kiss of Kathleen Turner .
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kathleen Turner |