Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Anatole Antoine Clément Mary 18 juliol 1905 6è districte de París (França) |
Mort | 7 octubre 1974 (69 anys) Lo Plan de Cucas (França) |
Activitat | |
Ocupació | actor de teatre, actor de televisió, actor de cinema, guionista |
|
René Dary (6è districte de París, 18 de juliol de 1905 – Lo Plan de Cucas, 7 d'octubre de 1974) va ser un actor cinematogràfic, televisiu i teatral de nacionalitat francesa.[1][2]
El seu veritable nom era Anatole Antoine Clément Mary, i va néixer en París, sent el seu pare l'artista de cafè-concert Abélard, conegut com el Comique Idiot.[3] Va ser un dels actors francesos que va iniciar la seva carrera cinematogràfica més jove. Se'l va veure a la pantalla gran, en l'època del cinema mut, des dels tres anys d'edat i sota el nom de Bébé Abelard, sota la direcció de Louis Feuillade. Amb ell va rodar prop de vuitanta curtmetratges en tres anys.
A partir de 1916 va debutar en escena al costat de Lucien Guitry, encara que aviat va deixar el món del teatre per a ajudar el seu pare a gestionar una sala de cinema en un barri de París. No obstant això, més tard va tornar al teatre, sent intèrpret de les obres Le Temps des cerises (de J.L. Roncoroni), Marius (de Marcel Pagnol) i Ce soir à Samarcande (de Jacques Deval).
Entre els seus papers cinematogràfics més destacats figuren el de Nestor Burma en 120, rue de la Gare, Riton, el còmplice de Jean Gabin a Touchez pas au grisbi, i l'alcalde a Les Risques du métier, amb Jacques Brel. Dels seus començaments van destacar les seves actuacions en Le Révolté (1938) i a Le Carrefour des enfants perdus (1943).
Bon esportista, René Dary també va ser boxador als anys 1930 amb el nom de Kid René, dedicant-se a més al music-hall amb el pseudònim René Duclos. Dary va participar en operetes com Normandie, de Paul Misraki, i Trois valses, d'Oscar Straus. Entre 1934 i 1937 va formar part de l'elenc del Théâtre des Bouffes-Parisiens.
Considerat un probable substitut de Jean Gabin, que havia abandonat França durant l'Ocupació, va ser un dels diversos actors de moda de l'època (Suzy Delair, Junie Astor, Danielle Darrieux, Albert Préjean, Viviane Romanç, etc.) que van viatjar a Berlín convidats pel govern alemany.[4]
Dary va ser també actor televisiu, participant en sèries com Les Cinq Dernières Minutes, als episodis On a tué le mort i Les Enfants du Faubourg, però no va ser fins a 1965 que va adquirir una gran notorietat en encarnar al comissari Ménardier en la cèlebre sèrie Belphégor ou le Fantôme du Louvre, de Claude Barma, amb Juliette Gréco i François Chaumette. També va ser el comissari Lefranc en set episodis de la sèrie Les Compagnons de Baal, en 1968.
L'última vegada que va rodar per a la pantalla gran va ser en 1968, en la pel·lícula Goto, l'île d'amour, de Walerian Borowczyk, i la seva actuació televisiva final va arribar en 1974 amb Une affaire à suivre.
Secundari al llarg de tota la seva carrera, va ser epítom del francès petit, lluitador i amb mal humor, encara que de bon cor. A més de la seva faceta interpretativa, Dary també va escriure novel·les, com Express 407.
René Dary va morir en 1974 a Lo Plan de Cucas, França, i fou sebollit a L'Illa de Veniça.[5]