Cos i cap força comprimits. El cos, alt i aixafat, recorda la forma d'una destral. Dors gairebé recte i ventre amb forma de quilla. Musculatura pectoral molt desenvolupada. Línia lateral curta. 5 radis branquiòstegs. Os postemporal i supracleitrum fusionats en un sol os. Os frontal longitudinalment corrugat. 1 única aleta dorsal, de base curta i amb 8-17 radis. Aleta anal més allargada que la dorsal i amb 22-24 radis. Aletes pectorals allargades i pelvianes molt petites. Aleta caudal bifurcada. Aleta adiposa en les espècies més grosses, però absent en les més petites.[2][3][4]
↑ 6,06,16,26,36,46,56,66,7Weitzman, S. H. i L. Palmer, 2003. Gasteropelecidae (Freshwater hatchetfishes). P. 101-103. A: R. E. Reis, S. O. Kullander i C. J. Ferraris, Jr. (editors). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil.
↑Lasso, C. A., V. Castelló, T. Canales-Tilve i J. Cabot-Nieves, 2001. Contribución al conocimiento de la ictiofauna del Río Paraguá, cuenca del Río Itenzen o Guaporé, Amazonía Boliviana. Memoria de la Fundación La Salle de Ciencias Naturales, vol. 59 (núm. 152): 89-103.
↑Taphorn P., D. C., 1992. The characiform fishes of the Apure River drainage, Venezuela. Biollania Edición Especial - Núm. 4. Monografías Científicas del Museo de Ciencias Naturales, UNELLEZ -- Guanara, Estat Portuguesa, Veneçuela. 1-537.
↑ 17,017,117,217,317,417,5 Géry, J., 1977. Characoids of the world. Neptune City; Reigate : T.F.H. [etc.]; 672 p.: ill. (chiefly col.); 23 cm. Pàgs. 246, 247 i 250.
↑ 18,018,1 Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane. Vol. 1. Collection Patrimoines Naturels, 22: 429p. París: Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle. Pàgs. 88 i 186.
↑Boujard, T., M. Pascal, F. J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p. Pàg. 73.
↑ 23,023,1Alonso, L. E. i H. J. Berrenstein, 2006. A Rapid Biological Assessment of the Aquatic Ecosystems of the Coppename River Basin, Suriname. RAP Bull. Of Biol. Assessment 39:114-117. Pàg. 115.
↑Nomura, H., 1984. Nomes científicos dos peixes e seus correspondentes nomes vulgares. A: H. Nomura (ed.). Dicionário dos peixes do Brasil. Editerra, Brasília, el Brasil: 27-63.
↑Santos, E., 1981. Peixes da Água doce (Vida e costumes dos peixes do Brasil). Belo Horizonte, el Brasil, Editora Itatiaia Limitada.267.
↑Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, Sâo Paulo, el Brasil. 129 p. Pàg. 117.
↑Begossi, A., R. A. M. Silvano, B. D. do Amaral i O. T. Oyakawa, 1999. Uses of fish and game by inhabitants of an extractive reserve (upper Juruá, Acre, Brazil). Environ., Dev. Sust. 1:73-93.
↑Casciotta, J. R., 1993. New record of the dermal lip protuberance in characiforms from Río de La Plata Basin in Uruguay. Ichthyol. Explor. Freshwat. 4(1):79-80.
↑Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 10.
↑Vaz-Ferreira, R., 1969. Peces del Uruguay. Nuestra tierra, 23. 72 p. Editorial Nuestra Tierra, Montevideo, l'Uruguai. Pàg. 33.
↑Géry, J., V. Mahnert i C. Dlouhy, 1987. Poissons characoïdes non Characidae du Paraguay (Pisces, Ostariophysi). Revue Suisse de Zoologie, vol. 94 (núm. 2): 357-464.
↑Menni, R. C., 2004. Peces y ambientes en la Argentina continental. Monografías del Museo Argentino de Ciencias Naturales, Buenos Aires. Núm. 5: 1-316.
↑Lopez, H. L., R. C. Menni i A. M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biologia Acuatica. Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raul A. Ringuelet"). Pàgs. 15-16.
↑ López, H. L., A. M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14:311-354. Pàg. 315.
↑López, H. L., A. M. Miquelarena i R. C. Menni, 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica. Núm. 5, 87 p. Pàg. 17.
↑Mérigoux, S. i D. Ponton, 1998. Body shape, diet and ontogenetic diet shifts in young fish of the Sinnamary River, French Guiana, South America. J. Fish Biol. 52(3):556-569. Pàg. 559.
↑Porto, J. I. R., E. Feldberg, C. M. Nakayama i J. N. Falcao, 1992. A checklist of chromosome numbers and karyotypes of Amazonian freshwater fishes. Rev. Hydrobiol. Trop. 25(4):287-299.
↑Tejerina-Garro, F. L., R. Fortin i M. A. Rodriguez, 1998. Fish community structure in relation to environmental variation in floodplain lakes of the Araguaia River, Amazon Basin. Environ. Biol. Fish. 51(4):399-410. Pàg. 402.
↑ Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p. Pàgs. 76 i 78-79.
↑ Britski, H. A. i B. S. Lopes, 2007. Peixes do Pantanal: manual de identificaçâo, 2 ed. re. ampl. Brasília, DF: Embrapa Informaçâo Tecnológica, 227 p. Pàg. 89.
↑ 53,053,1Eigenmann C. H., 1909. Reports on the expedition to British Guiana of the Indiana University and the Carnegie Museum, 1908. Report núm. 1. Some new genera and species of fishes from British Guiana. Ann. Carnegie Mus. v. 6 (núm. 1). 4-54.
↑Myers, G. S., 1927. Descriptions of new South American fresh-water fishes collected by Dr. Carl Ternetz. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology, vol. 68 (núm. 3): 107-135.
↑ 55,055,1Fernández-Yépez, A., 1950. A revision of the South American characid fishes of the genus Carnegiella. Stanford Ichthyol. Bull. v. 3 (núm. 4): 169-181.
↑Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat.. i-x + 1-506.
↑Steindachner, F., 1879. Beiträge zur Kenntniss der Süsswasserfische Südamerikas. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien, vol. 16 (núm. 15): 149-152.
↑Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
↑Fowler H. W., 1907. Further knowledge of some heterognathous fishes. Part II. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 58. 431-483.