Jean-Louis Trintignant (Puegoulen, 11 de desembre de 1930 - Colhaç, 17 de juny de 2022) va ser un actor i director de cinema francès.
Va passar la seva infància al sud de França (Ais de Provença, Nimes i Pont-Saint-Esprit). El 1950 va anar a París amb la idea d'actuar en el teatre i va seguir els cursos de Charles Dullin i Tania Balachova.[1] El 1951 va debutar al teatre passant a ser vist com un dels actors francesos més dotats de l'època posterior a la Segona Guerra Mundial. Després de viatjar durant els primers anys 1950 en unes quantes produccions de teatre, la seva primera aparició en el cinema arribava el 1955 i l'any següent quan va obtenir la fama per la seva actuació amb Brigitte Bardot al film de Roger Vadim And God Created Woman.
De família rica, va ser nebot d'un pilot de cotxes de carreres, Louis Trintignant, que es va matar el 1933 mentre practicava en un circuit de la Picardie. El seu altre oncle Maurice Trintignant (nascut el 1917), va ser un pilot automobilístic que va guanyar dues vegades el Grand Prix de Mònaco, així com les 24 hores de Le Mans. Havent crescut al voltant de curses d'automòbils, Jean-Louis Trintignant va ser l'elecció natural de director cinematogràfic Claude Lelouch per al paper que protagonitza un conductor de cotxes de cursa a la pel·lícula de 1966, Un homme et une femme, un èxit global que el va convertir en una estrella internacional.
El treball de Trintignant va quedar interromput durant uns quants anys pel servei militar obligatori. Després de complir-lo a Alger, va tornar a París i va reprendre una carrera molt reeixida. Papers a clàssics del cinema com Compartiment tueurs, Un homme et une femme (a l'època la pel·lícula francesa més reeixida), la pel·lícula de Bertolucci Il Conformista, i el thriller polític del 1969 Z, en el qual retratava un idealista advocat jove, i obtenia el Premi a la interpretació masculina al Festival Internacional de Cinema de Canes de 1969.
A Itàlia va treballar amb Valerio Zurlini a Estate violenta i Il deserto dei Tartari, amb Ettore Scola a La terrazza però de manera especial a la pel·lícula de culte Il sorpasso de Dino Risi.
La seva primera muller va ser l'actriu Stéphane Audran. La seva segona muller Nadine Marquand, també era actriu així com guionista i directora. Van tenir tres fills: Vincent Trintignant, Pauline (morta el 1966) i Marie Trintignant (21 de gener de 1962 - 1 d'agost de 2003), que als 17 anys actuava a La terrazza al costat del seu pare i es va convertir en una actriu molt reeixida.
Els anys 1970 Trintignant feia de protagonista en nombroses pel·lícules i el 1983 feia el seu primer llargmetratge en anglès, Under Fire. Després va ser el protagonista a la pel·lícula de François Truffaut, Vivement dimanche!.
A finals dels anys 1980 i primers 90, Trintignant va treballar poc causa de problemes de salut (resultat d'un accident de cotxe) i una manca creixent d'interès en el cinema. El seu paper de 1994 en l'última pel·lícula de Krzysztof Kieślowski, Tres Colors: Vermell marca una rara aparició, tot i que va ser nomenat per a millor actor en els premis César.
L'any següent rebia una altra nominació Fiesta, i posava la seva veu a l'àmpliament aclamada The City of Lost Children, i des d'aleshores només ha fet pel·lícules ocasionalment de llavors.