El kapudan paixà (turc otomà: کاپیتان پاشا, کاپیتان پاشا Kaptan Paşa o کاپیتان دریا, Kaptan-ı Derya, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.[1] El nom deriva de l'italià capitano. El primer a dur aquest nom fou Müezzinzade Ali Paşa, beglerbeg d'Alger el 1569, i els anteriors almiralls en cap no tenien aquest títol (eren coneguts com a derya-begi) encara que si les mateixes o similars funcions. El seu predecessor Pialí Baixà va adquirir el rang de visir i dugué el títol de kapudan beg. Inicialment el comandant de la flota tenia el títol de derya begi (‘beg de la mar’) i era al mateix temps sandjakbegi de Gal·lípoli (Gelibolu); el 1518 s'esmenta com a rais kapudan (‘capità en cap’); a partir del 1534 quan fou nomenar Khair ed-Din Barba-rossa la seu dels kapudan paixàs fou Alger i es va crear l'eyalat d'Alger i Bahr-i Safid amb els sanjaqs de Kodja-Ili, Sugha, Bigha (del beglerbegi d'Anadolu), Eghriboz, Aynabakhti, Karli-Ili, Mizistre i Midilli (del beglerbegi de Rumèlia) mentre que el de Gelilbolu va restar en mans del paixà; més tard s'hi van afegir dos sanjaqs de Xipre i sota Güzeldje Ali Paixà (vers 1617-1618) els de Sakiz, Nakhsha i Mehdiye; en la primera meitat del segle xvii l'eyalat del kapudan paixà estava format per 12 sanjaqs; el kapudan paixà tenia residència al Diwankhane de l'arsenal d'Istanbul; les seves tasques eren:
Encara que inicialment el càrrec anava vinculat a la capacitat finalment va esdevenir de nomenament aleatori algunes vegades. El 1604 el jardiner en cap de palau Derwix Paixà fou nomenat kapudan paixà; el 1770 el càrrec fou per un oficial dels geníssers mentre hi havia un almirall experimentat (Hasan Kapudan).
El càrrec de cap de l'arsenal fou suprimit el 1804 i substituït pel de directors dels afers navals (umur-i bahriyye nezareti) i el 1863 fou abolit el títol de kapudan paixà i substituït pel d'umur-i bahriyye naziri i el 1867 el gran almirall va esdevenir comandant en cap de la marina otomana amb els afers navals traspassats al ministre de la marina.