Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 novembre 1958 (66 anys) Nova York |
Residència | Israel |
Nacionalitat | Israel Estats Units |
Formació | Carnegie Mellon Universitat de Califòrnia a Berkeley |
Tesi acadèmica | Probabilistic Encryption: Theory and Applications (1984) |
Director de tesi | Manuel Blum[1] |
Es coneix per | Criptosistema de Blum-Goldwasser Criptosistema de Goldwasser–Micali |
Activitat | |
Camp de treball | Ciències de la computació |
Ocupació | Informàtica, criptografia |
Organització | MIT, Institut Weizmann de Ciències |
Membre de | |
Participà en | |
20 gener 2020 | Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 |
Obra | |
Estudiant doctoral |
|
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Nir Shavit |
Fills | Nathan Goldwasser i Rikva Goldwasser |
Premis | |
Premi Grace Murray Hopper (1996) Premi Gödel (1993, 2001) Premi IEEE Emanuel R. Piore (2011) Premi Turing (2012)[2] | |
Lloc web |
Shafrira Goldwasser (en hebreu: שפרירה גולדווסר,nascuda en 1958 a Nova York) és una informàtica israeliana nascuda als Estats Units. És professora d'enginyeria elèctrica i ciències de la computació en el MIT, i professora de matemàtiques a l'Institut Weizmann de Ciències, Israel.[3]
Goldwasser es va llicenciar en matemàtiques en 1979, a la Universitat Carnegie Mellon, i va obtenir un màster (1981) i un doctorat (1983) en ciències de la computació a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El seu director de tesi fou Manuel Blum. Va ingressar al MIT el 1983, i el 1997 va rebre la càtedra RSA. El 1993, va començar a fer de professora a l'Institut Weizmann de Ciència, a prop de Tel-Aviv, mantenint la seva càtedra al MIT. És membre del grup d'informàtica teòrica del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory.[4] Goldwasser té dos fills, Nathan i Rikva Goldwasser.
La recerca de Goldwasser inclou les àrees de complexitat computacional, criptografia i teoria de nombres. És la co-inventora de les proves de coneixement zero, que demostren de forma probabilista i interactiva la validesa d'una asserció sense aportar coneixement addicional, i són una eina clau en el disseny de protocols criptogràfics. El seu treball en complexitat inclou la classificació de problemes d'aproximació, demostrant que alguns problemes a la classe NP romanen difícils fins i tot quan només una solució aproximada és requerida.
Goldwasser ha guanyat dues vegades el Premi Gödel: en 1993 (per l'article "The knowledge complexity of interactive proof systems"),[5] i en 2001 (per l'article "Interactive Proofs and the Hardness of Approximating Cliques").[6] També va guanyar el Premi Grace Murray Hopper en 1996, i el RSA Award in Mathematics en 1998, per les seves contribucions matemàtiques a la criptografia. En 2001 va ser escollida per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, en 2004 per a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i en 2005 per l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria. També va ser seleccionada en 2007 com a Fellow de la International Association for Cryptologic Research (IACR). Goldwasser va rebre el Premi Athena Lecturer 2008-2009 del Comitè de Dones en la Informàtica de l'Association for Computing Machinery, atorgat a dones destacades en les ciències de la computació.[7] Va guanyar la Medalla Benjamin Franklin en 2010, en l'apartat de ciències de la computació, atorgada per l'Institut Franklin.[8] Va rebre el Premi Emanuel R. Piore de l'IEEE en 2011, i el Premi Turing en 2012 juntament amb Silvio Micali per la seva feina en criptografia.[9]