Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
L'Ametlla de Mar | |||
Municipio de Catalunya | |||
| |||
Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya Catalunya Tarragona Baix Ebre | ||
Superficie | 66,87 km² | ||
Población • Total |
7325 hab. (2013) | ||
Altaria • Meyana |
19 m. | ||
Alcalde | Jordi Gaseni Blanch | ||
Codigo postal | 43860 | ||
Chentilicio | calero/a | ||
Coordenadas | | ||
Web oficial |
L'Ametlla de Mar, clamata tamién la Cala, ye un municipio d'a comarca d'o Baix Ebre en Catalunya.
Realment bi ha pocos datos decumentals d'os primers nuclios de población de l'Ametlla de Mar dica o sieglo XVIII, cuan —debito a lo empente de población de Carlos III— surtió lo lugar muderno como nuclio pescador adintro d'o municipio d'el Perelló.
Coincidindo con l'arribata de pescadors valencianos a lo lugar (diversas fuents citan como procedencia Benidorm y o Grau de Valencia), l'Ametlla estió creixendo con cifras importants mientres o sieglo XIX y conseguió prencipiar o sieglo XX con 2.500 habitants.
Os anyos trenta estioron malos ta os habitants d'o lugar. Se producioron importants movimientos migratorios enta Palamós y, en menor meda, enta Roses. Istos movimientos se concentroron dende a postguerra civil dica o decenio d'os sisanta, en a cual corrients d'immigrants y turistas transformoron os nuclios de población d'o lugar.
Ye situata en a zona costera entre o cabo de Terme a lo norte y o barranco de l'Àliga a lo sud. Muga a lo sud con o termin d'el Perelló, a lo norueste con o de Tivissa (Ribera d'Ebro) y a lo nord-este con o de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baixo Campo).
Por os 14 km de costa que s'estendilla o termin municipal de l'Ametlla de Mar bi ha diferents nuclios dispersos de población (de norte ta sud, por a costa):
A pesca contina estando una d'as prencipals actividaz d'o lugar. O puerto de l'Ametlla ha una ampla flota de barcos que s'adedican a las artes de l'arrocegue, l'encletamient, o tresmallo, ecetra, y que tamién ha la primera flota d'atoniners de Catalunya.
L'atra actividat important economicament d'o lugar ye o turismo y o sector servicios, que empentan, de conchunta, a creyación de nuevos establimientos locals ta dar un millor servicio a toz os turistas de l'Ametlla de Mar.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito |
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Pere Margalef i Vendrell | Convergència i Unió |
1983–1987 | Pere Margalef i Vendrell | Convergència i Unió |
1987–1991 | Pere Margalef i Vendrell | Convergència i Unió |
1991–1995 | Joan Font i Ballesteros / Pere Margalef i Vendrell | Partido Popular / Convergència i Unió |
1995–1999 | Joan Font i Ballesteros | Partido Popular |
1999–2003 | Antonio Espuny i Gaseni | Partit dels Socialistes de Catalunya |
2003–2007 | Andreu Martí i Garcia | Convergència i Unió |
2007–2011 | Andreu Martí i Garcia | Convergència i Unió |
Fiestas locals:
Esportes:
Se puede arribar a l'Ametlla de Mar por:
Municipios d'a comarca d'o Baixo Ebro | |
---|---|
L'Aldea | Aldover | Alfara de Carles | L'Ametlla de Mar | L'Ampolla | Benifallet | Camarles | Deltebre | Paüls | El Perelló | Roquetes | Tivenys | Tortosa | Cherta |