Pusa sibirica | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 11 mesos |
Longevitat màxima | 56 anys |
Pes | 3,25 kg 90 kg |
Nombre de cries | 1,02 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 41676 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Phocidae |
Gènere | Pusa |
Espècie | Pusa sibirica Gmelin, 1788 |
Nomenclatura | |
Epònim | Baikal |
Sinònims |
|
Distribució | |
Endèmic de |
La foca del Baikal (Pusa sibirica) és una espècie de foca endèmica del llac Baikal a Sibèria. Com la foca del Caspi, està relacionada amb la foca anellada de l'Àrtic. La foca del Baikal és la més petita de les foques veritables, i amb l'excepció de la subpoblació de les foques que viuen a la Badia de Hudson al Quebec, són les úniques espècies de pinnípedes que viuen en aigües dolces.[1]
És un misteri com van arribar al llac Baikal aquestes foques, ja que estan a centenars de quilòmetres del mar. Potser hi va haver un passatge d'aigua que, en algun moment, connectava el llac amb l'oceà Àrtic.
S'estima que hi unes 60.000 foques del Baikal i actualment la seva caça està prohibida.
Les femelles arriben a la maduresa sexual entre els 3 i els 6 anys i els mascles entre els 4 i els 7 anys. El dimorfisme sexual no és gaire accentuat. S'aparellen dins l'aigua. Són lleugerament polígams i lleugerament territorials. Els cadells són alletats durant dos mesos i mig, gairebé el doble de temps que les altres foques del món. Poden viure fins a 50 anys que també és més que les altres foques.