Genetta johnstoni | |
---|---|
Estat de conservació | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 8997 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Viverridae |
Gènere | Genetta |
Espècie | Genetta johnstoni Pocock, 1908 |
Nomenclatura | |
Sinònims | lehmanni Kuhn, 1960
|
Distribució | |
La geneta de Johnston (Genetta johnstoni) és un mamífer de l'ordre Carnivora de la família dels vivèrrids, relacionat amb les civetes i els linsangs. Típicament és classificada dins del gènere Genetta com a únic representant del subgènere Paragenetta.[1] És considerada una les espècies de petits carnívors menys coneguda de l'oest d'Àfrica. Fins a l'any 2000, quan A. Dunham va capturar el primer espècimen viu al Parc Nacional de Taï, a Costa d'Ivori,[2] la geneta de Johnston només era coneguda per uns poques (principalment malmeses) pells i cranis de museus.
Aquesta espècie mostra diverses característiques morfològiques distintives.[3] El crani allargat i estret, la constricció de l'arc zigomàtic, i la reducció de la mandíbula i de les dents superiors, han justificat l'estatus de subgènere Paragenetta.[1][4][5]
Pocock donà una descripció exacta del patró del pelatge de la mostra tipus.[6]
Les taques del pelatge van del marró negrós al vermellós-marró i contrasten fortament amb la línia dorsal central fosca. Les dues primeres files de taques sovint s'uneixen formant línies completes o parcials, i les ratlles del clatell tendeixen a fondre's, de tal manera que el patró es torna irregular. Són també característics els anells de la cua, els quals són pàl·lids a la punta, i foscos cap a la part distal de la cua.
L'ús d'aquests trets de caràcter distintiu, ha permès identificar diversos espècimens, pertanyents a col·leccions de mamífers de museus d'història natural provinents de la regió del nord de Guinea, que prèviament no havien estat identificats, a través de tornar a investigar les col·leccions o la identificació fotogràfica. També s'ha fornit nformació per via de les identificacions dels actuals museus (comentaris personals dels conservadors dels museus) i de nous espècimens trobats.
Viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea i Libèria,[7] a regions selvàtiques, encara que se n'ha vist algun espècimen en altres hàbitats. Aspectes del crani, particularment les dents, han conduït diversos autors a atribuir-li una dieta principalment insectívora.[1][4][8]