Mickey Rourke

Plantilla:Infotaula personaMickey Rourke

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Philip Andre Rourke, Jr. Modifica el valor a Wikidata
16 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Schenectady (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Lee Strasberg de Teatre i Cinema
Miami Beach Senior High School Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, productor de cinema, actor de gènere, boxador, guionista, model Modifica el valor a Wikidata
Activitat1979 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCarré Otis (1992–1998)
Debra Feuer (1981–1989) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAnastassija Makarenko (2009–) Modifica el valor a Wikidata
MareAnnette Elizabeth Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000620 Allocine: 2699 Rottentomatoes: celebrity/mickey_rourke Allmovie: p61810 TCM: 166220 TV.com: people/mickey-rourke TMDB.org: 2295
Instagram: mickey_rourke_ Musicbrainz: 3924bd45-06dc-4fc2-ab68-3c7943765902 Discogs: 1903685 Modifica el valor a Wikidata

Mickey Rourke (Schenectady,[1][2] Nova York, 16 de setembre de 1952) és un actor, antic boxejador i guionista estatunidenc. És una figura del cinema americà des dels anys 1980. Des de 2005, té un èxit renaixent, que es confirma el 2009 amb l'obtenció d'un Globus d'Or i una nominació als Oscars per El lluitador.

Va néixer a una vil·la propera a Nova York, però va créixer a Miami. A la seva joventut va fer de boxejador. També li agradava molt el beisbol i va ser en homenatge a un jugador d'aquest esport, en Mickey Mantle, que es va canviar al nom artístic Mickey (Rourke). Va estudiar interpretació a l'Actors Studio. L'any 1979 va participar per primer cop en una pel·lícula, 1941, de Steven Spielberg. El 1986 va protagonitzar Nou setmanes i mitja, que el va convertir en una estrella i símbol sexual mundial. Durant els anys 90 la seva carrera cinematogràfica va decaure, també va intentar sense èxit reprendre la boxa. El 2005 però rep crítiques molt favorables pel seu paper a Sin City i el 2008, amb El lluitador, una pel·lícula en la que en certa manera s'interpreta una mica a ell mateix, és rellançat a l'estrellat i guardonat amb nombrosos premis i honors.

Biografia

[modifica]

La seva carrera cinematogràfica va començar en els anys 1980, entre d'altres,amb: 1941, Manhattan Sud, Nou setmanes i mitja (que va llançar igualment la carrera de Kim Basinger) i El cor de l'àngel. Mickey Rourke era considerat, als seus inicis, com una formidable esperança. Coppola el comparava a Marlon Brando, sobretot gràcies al seu físic de boxejador, esport que practica des de molt jove, i la seva cara de brètol. Va rodar amb els més grans: Coppola, Alan Parker, Michael Cimino i Barbet Schroeder.

Mickey Rourke de jove

[modifica]

Mickey, de nom verdader Philip Andre Rourke Jr,[3] neix a Schenectady a l'Estat de Nova York en una família irlandesa cristiana. La seva data exacta de naixement, per alguns, és polèmica. Alguns la situen l'any 1954, d'altres el 1956. Els seus pares són Ann i Philip Andre Rourke Sr.

La seva família es trasllada a Miami al gueto de Liberty City, a Florida. Entra a la Miami Beach Senior High School.

Durant la seva adolescència, Mickey és més atret per l'esport que per la comèdia. Fa cursos[4] d'autodefensa al Boys Club of Miami. Allà agafa el gust per la boxa i decideix començar una carrera d'aficionat. Als dotze anys, Mickey guanya el seu primer combat. Durant els seus anys de joventut, va amb el nom d'André Rourke.

Va continuar el seu aprenentatge de la boxa en una famosa sala d'esport local, just on va començar Mohamed Ali, al 5è carrer a Miami Beach. S'apunta al programa de la Lliga atlètica de boxa de la policia. El 1969, Mickey, més pesant, és entrenat per l'antic campió del món dels pesos mitjans Luis Rodriguez. Es va entrenar també amb Nino Benvenuti. Rourke va declarar haver sofert una commoció cerebral durant els seus entrenaments.

El 1971, durant un combat als Florida Golden Gloves, va tenir una altra commoció. Els metges li van aconsellar prendre un any sabàtic i reposar. Mickey es va retirar temporalment dels rings. Durant la seva carrera aficionada de 1968 a 1971, va acumular un palmarès de 20 victòries contra 6 derrotes, amb 17 KO. Va ser desqualificat 4 vegades i va perdre 2 vegades per decisions dels àrbitres. Va encadenar una sèrie de 12 victòries continuades.

1980: Dels començaments difícils al reconeixement internacional... i després el declivi

[modifica]

Mickey Rourke se'n torna a Nova York, la seva ciutat de naixement, als dinou anys. Treballa en diversos oficis[3] (guardià d'aparcament, venedor ambulant, vigilant de discoteca...) tot seguint cursos d'art dramàtic al Institute Lee Strasberg. Després d'alguns petits papers a la televisió, fa els seus primers passos en el cinema apareixent en el paròdic 1941 (1979) de Steven Spielberg i la torbadora Body Heat (1981) de Lawrence Kasdan, o també La porta del cel que té la particularitat de ser un més grans fracassos comercials de la història del cinema i la seva primera col·laboració amb Michael Cimino. El 31 de gener de 1981, es casa amb Debra Feuer. El 1983 Rusty James de Francis F. Coppola el dona a conèixer al costat de Matt Dillon. El 1984, té un dels primers papers a The Pope of Greenwich Village. Encara que sigui considerat sobre el paper com una pel·lícula de culte, sobretot per Johnny Depp i tot el personal americà de HBO, va ser un fracàs comercial en la seva estrena.

El 1985, a Manhattan Sud, que és la segona col·laboració amb Cimino, interpreta un capità de policia una mica racista que vol erradicar els tríades xinesos de Nova York, amb un John Lone de cap mafiós. Però és Nou setmanes i mitja (1986), que el va consagrar amb el gran públic. A partir d'aquesta pel·lícula pseudoeròtica, se li penja una imatge de sex-symbol. No la podia suportar. Va intentar fins i tot trencar-la interpretant un paper d'assidu d'un bar, poeta i escriptor de geni maleït per la vida en Barfly de Barbet Schroeder. Aquesta pel·lícula, d'altra banda lloada per la crítica pel treball de Mickey, tendeix a autobiografiar Charles Bukowski, que en va ser el principal guionista. El 1987, A El cor de l'àngel, Mickey Rourke interpreta amb maestria un paper de detectiu del 1955, a la recerca de Johnny Favorite, manipulat per un inquietant i enigmàtic Louis Cyphre, que té alguna cosa diabòlica... El paper és interpretat per un Robert De Niro magistral de perversitat. En aquesta pel·lícula, Mickey és considerat pels crítics que ha aconseguit el cim del seu art.

A Dos homes durs Mickey té per company Don Johnson, heroi de Miami Vici. Aquesta pel·lícula acaba d'assentar la seva notorietat però desacredita el seu treball d'actor. Reconeix més tard haver fet aquesta pel·lícula just per diners (2.250.000 $). La seva carrera es va enfonsar al començament dels anys 1990 després de fracassos comercials ressonants en pel·lícules dolentes i una vida una mica dissoluta. Primer de Tot, es va divorciar de Debra Feuer el 1989. Després es casa de nou amb l'actriu-maniquí Carré Otis, el 26 de juny de 1992, que va conèixer a L'orquídia salvatge el 1990. L'idil·li va anar malament. Aquesta última el va denunciar per violència conjugal. Es van divorciar el desembre 1998. De les seves relacions de l'època, es podia comptar el rappeur Tupac Shakur amb qui va rodar Bullet, el mafiós John Gotti, al procés del qual va assistir, i el famós estafador francès Christophe Rocancourt. El seu comportament borderline va fer que fos rebutjat pel mitjà cinematogràfic i els directors. Com Alan Parker que diu d'ell, en aquella època, que Mickey és un malson al lloc de rodatge, ja que no se sap mai el que farà, és absolutament incontrolable, com el dia que va desembarcar amb els seus amics Hell's angels en un plató de rodatge. A més a més, les seves tries artístiques dubtoses com L'orquídia salvatge o Johnny Handsome acabaren per desacreditar-lo completament. Fins al punt que va ser nominat candidat al Premi Razzie al pitjor actor de l'any 1990 per a L'Orquídia salvatge i la seva escena de sexe simulada, i per a Desperate Hours.

A més, va refusar nombrosos papers d'èxit com el d'Eliot Ness a The Untouchables, de Nick Nolte a 48 hores, el paper de Tom Cruise a Rain Man, el paper de Christophe Lambert a Highlander i el paper de Jack Crawford a El silenci dels anyells.

1991: dels platós de cinema al ring de boxa.

[modifica]

Cansat ell mateix com a actor, Mickey Rourke prova llavors una carrera de boxejador professional el 1991, a l'edat de 39 anys, amb el sobrenom el marielito. El seu entrenador és el Hell's angels Chuck Zito. La seva estratègia és de disputar setze combats abans de concórrer al títol mundial. El seu primer combat li suposa 250 $. Al final del seu segon any de boxa, ha guanyat més d'un milió de dòlars.[1] Malgrat el seu palmarès (vuit combats, amb sis victòries i dos nuls), Mickey Rourke és un mal boxejador.[4] És massa fràgil i no és prou bo com per considerar combats de major envergadura amb adversaris més perillosos. Para la seva carrera el 1995. Li han de fer nombroses operacions quirúrgiques a la cara, ja que està quasi desfigurat: llengua esquinçada, nas trencat, pòmuls aixafats... La seva cara resta marcada. Al final de la seva carrera de boxejador, s'enfonsa, arruïnat i divorciat. Intenta llavors una teràpia, que durarà vuit anys, per curar-se de les seves pulsions autodestructives. Reconeix haver intentat una carrera de boxejador, ja que s'havia acabat detestant com a actor. Era una temptativa d'autodestrucció i de desafiament a si mateix.

1995: Tornada al plató de cinema

[modifica]

Double Team, primera incursió de Tsui Hark sobre els platós americans, va tenir un cert èxit. A més, va destacar pels papers secundaris de qualitat com el de L'idealista de Coppola o Buffalo 66 el 1998. Pel·lícula intimista que descriu una història d'amor a través d'un Vincent Gallo près pels seus dimonis interiors i incapaç de comunicar les seves emocions, en un univers de l'Amèrica profunda. Aquesta pel·lícula, realitzada i interpretada per Vincent Gallo, va ser recompensada amb nombrosos premis i és considerat per la revista americana Imperi com la 36a millor pel·lícula independent mai realitzada. Alterna així amb segons papers de marca però també un fotral de nyaps de pressupost mediocre.

Els anys 2000: Torna a estar en gràcia

[modifica]

En els anys 2000, interpreta un travestí que viu dels seus encants en una presó hiper opriment americana a la pel·lícula Animal Factory. A Get Carter, és el traficant de drogues Cyrus Paice, que té al davant un Sylvester Stallone com a usurer mafiós. Aquesta pel·lícula, que es basa en la presència i l'oposició d'aquests dos pesos pesants, falla una mica el seu objectiu. Tanmateix el 2001, de resultes d'un enèsim capritx, Mickey Rourke és acomiadat del rodatge d'una petita pel·lícula de sèrie Z Luck of the Draw. Sense feina, arruïnat, ha de vendre la seva col·lecció de motos i el seu casalot de Los Angeles per pagar els seus creditors i és internat momentàniament quan els seus amics es preocupen per les seves tendències suïcides.[4] Més de 30 milions de dòlars han volat, no sap com.[4]

Però la pel·lícula de Robert Rodriguez, El mexicà fa que el seu personatge secundari sigui el més vist. La seva carrera coneix un renaixement.

Nova desgràcia el 2004, perd el seu germanastre Joey Rourke d'un càncer.

Des de 2005, gràcies a pel·lícules com Sin City i Dòmino, li són confiats primers papers. Torna a ser un actor a èxit per a la indústria cinematogràfica. Aquesta tornada a l'estat de gràcia és deguda a alguns directors, com Quentin Tarantino i Robert Rodriguez,[3] que els entristeix de no veure'l interpretar més que petits papers secundaris i de ser considerat com una persona d'edat. Decideixen donar-li de nou la seva oportunitat. De fet, Mickey no fa més que un tipus de paper, el de l'antiheroi una mica al marge del sistema. Aquests papers són com la seva marca de fàbrica que li permeten interpretar grans produccions i aconseguir l'èxit. A més el seu treball d'actor a Sin City és guardonat amb múltiples premis, entre els quals un Premi Saturn al millor actor.

Amb El lluitador de Darren Aronofsky, Rourke torna a ser la vedette de la 65a Mostra De Venècia, el 6 de setembre de 2008. El president del jurat, Wim Wenders, declara que té

« una actuació que trenca el cor »

. Rourke no ha rebut el preu Volpi al millor actor, just perquè el Lleó d'Or ha estat donat a la pel·lícula i que no es poden atribuir els dos a la vegada.[5] Obté l'11 de gener de 2009 el globus d'Or al millor actor dramàtic per a El lluitador així com una nominació en l'oscar al millor actor.

D'altra banda, va intentar al treball de guionista sota el pseudònim Sir Eddie Cook o Mickey Rourke, sobretot per a F.T.W., Homeboy i Bullet, però també altres tres guions que, per ara, mai no han estat adaptats al cinema: Killer Moon, Penance i Pa. Va doblar la veu de Jericho en la versió original del joc Driver 3.

Per l'estima de la professió retrobada, Mickey s'introdueix a dues grans pel·lícules el 2010: The Expendables de Sylvester Stallone i sobretot apareix com bad guy a Iron Man 2.

Té set tatuatges sobre el cos entre els quals un cap de tigre sobre la seva espatlla esquerra, un crani de toro sobre el seu bíceps dret, un trèvol sobre el braç dret i tatuatges en els dits de les dues mans. Recentment, Mickey ha sortit amb una top-model russa de vint-i-quatre anys, Eugenia Volodina,[6] i després amb Lena Kuletskaya.[7]

Posicionament polític

[modifica]

Als Estats Units, el seu personatge d'actor rebel, marginat tant a la pantalla com a la ciutat, és molt apreciat i propens a la polèmica. D'altra banda, diu que dona suport a l'IRA i declara haver ingressat totes les seves indemnitzacions de la pel·lícula Francesco a l'organització irlandesa, o sigui 1.500.000 dòlars. Més tard, renegarà d'aquesta tria malgrat el fet que hagi tatuat sobre el cos un símbol de l'IRA.

És un seguidor republicà i va donar suport a George W. Bush.

Filmografia

[modifica]
Films
Any Pel·lícula Paper Director(s)
1979 1941 Soldat ras Reese Steven Spielberg
1980 La porta del cel (Heaven's Gate) Nick Ray Michael Cimino
Fade to Black Richie Vernon Zimmerman
1981 Foc en el cos (Body Heat) Teddy Lewis Lawrence Kasdan
1982 Diner Leonard "Boogie" Weinglass Barry Levinson
1983 Rumble Fish el noi de la moto Francis Ford Coppola
1984 Set de poder (The Pope of Greenwich Village) Charlie Moran Stuart Rosenberg
Eureka Aurelio D'Amato Nicolas Roeg
1985 Manhattan Sud (Year of the Dragon) Captain Stanley White Michael Cimino
1986 Nou setmanes i mitja (9½ Weeks) John Gray Adrian Lyne
1987 El cor de l'àngel (Angel Heart) Harold R. "Harry" Angel Alan Parker
Barfly Henry Chinaski Barbet Schroeder
Rèquiem pels que han de morir (A Prayer for the Dying) Martin Fallon Mike Hodges
1988 Homeboy Johnny Walker Michael Seresin
1989 Francesco Francesc d'Assís Lilianna Cavani
Johnny Handsome John Sedley a.k.a. Johnny Handsome/Johnny Mitchell Walter Hill
1990 Orquídia salvatge (Wild Orchid) James Wheeler Zalman King
Desperate Hours Michael Bosworth Michael Cimino
1991 Dos homes durs (Harley Davidson and the Marlboro Man) Harley Davidson Simon Wincer
1992 White Sands Gorman Lennox Roger Donaldson
1994 La llegenda d'un rebel (F.T.W.) Frank T. Wells Michael Karbelnikoff
1995 Fall Time Florence Paul W. Warner
1996 Bullet Butch 'Bullet' Stein Julien Temple
1997 Double Team Stavros Tsui Hark
The Rainmaker J. Lyman "Bruiser" Stone Francis Ford Coppola
1998 Buffalo ’66 The Bookie Vincent Gallo
Dijous salvatge (Thursday) Kasarov Skip Woods
1999 Cousin Joey Un dels germans Sante D'Orazio
Shades Paul S. Sullivan Erik Van Looy
2000 Animal Factory Jan the Actress Steve Buscemi
Get Carter: Assassí implacable (Get Carter) Cyrus Paice Stephen Kay
2001 El jurament (The Pledge) Jim Olstad Sean Penn
The Hire: The Follow Husband (curt) Kar Wai Wong
Picture Claire Eddie Bruce McDonald
2002 Spun The Cook Jonas Åkerlund
2003 Masked and Anonymous Edmund Larry Charles
El mexicà (Once Upon a Time in Mexico) Billy Chambers Robert Rodriguez
2004 Man on Fire Jordan Kalfus Tony Scott
2005 Sin City Marv Robert Rodriguez & Frank Miller
Domino Ed Mosbey Tony Scott
2006 Alex Rider: Operació Stormbreaker (Stormbreaker) Darrius Sayle Geoffrey Sax
2008 El lluitador (The Wrestler) Randy "Ram" Robinson Darren Aronofsky
2009 Killshot Armand "The Blackbird" Degas John Madden
The Informers Peter Gregor Jordan
2010 13 Jefferson Géla Babluani
Iron Man 2 Ivan Vanko/Whiplash Jon Favreau
Passion Play Trumpet player Mitch Glazer
The Expendables Tool Sylvester Stallone
2011 Immortals Rei Hyperion Tarsem Singh
2012 The Courier Maxwell Hany Abu-Assad
Black November Tom Hudson Jeta Amata
2013 Java Heat Malik Conor Allyn
2014 Frank Miller's Sin City: A Dame to Kill For Marv Robert Rodriguez & Frank Miller
Televisió
Any Títol Paper Director
1980 City in Fear Tony Pate Alan Smithee
Jud Taylor
Act of Love Joseph Cybulkowski Jud Taylor
Rape and Marriage: The Rideout Case John Rideout Peter Levin
1981 Hardcase Perk Dawson Lee H. Katzin
1994 The Last Outlaw Graff Geoff Murphy
1998 Thicker Than Blood Pare Frank Larkin Richard Pearce
pel·lícules gravades per vídeo
Any Títol Paper Director
1996 Sortida prohibida (Exit in Red) Ed Altman Yurek Bogayevicz
1997 Love in Paris: Another 9 1/2 Weeks John Gray Anne Goursaud
1998 Point Blank Rudy Ray Matt Earl Beesley
1999 Out in Fifty Jack Bracken Scott Leet
Christopher Bojesse
Shergar Gavin O'Rourke Denis C. Lewiston
2001 They Crawl Tiny Frakes John Allardice
Altres papers
Any Títol Credit Altres feines
1988 Homeboy guió
1994 F.T.W. guió
1995 Bullet guió supervisor musical

Premis i nominacions[cal citació]

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Web oficial Arxivat 2020-09-19 a Wayback Machine. (anglès)