No s'ha de confondre amb Gos viverrí. |
Viverrinae | |
---|---|
Civeta africana, Civettictis civetta | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Viverridae |
Subfamília | Viverrinae Gray, 1821 |
Nomenclatura | |
Ortografia original | Viveridae |
Gènere | |
Viverrinae és la més gran de les quatre subfamílies de la família dels vivèrrids, i engloba les genetes, algunes civetes asiàtiques, i els dos linsangs africans. Està formada per un total de 22 espècies, que representen dues terceres parts del total dels vivèrrids.[1]
La majoria de membres de Viverrinae viuen exclusivament a l'Àfrica, amb l'excepció de la geneta comuna, la qual es troba també a Europa, i les cinc civetes dels gèneres Viverra i Viverricula, les quals viuen a l'Índia i al sud-est asiàtic. Els seus hàbitats favorits són les praderies, les sabanes, les muntanyes i les selves tropicals.
Els vivèrrids es troben entre les famílies primitives dels carnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, amb fins a 50 milions d'antiguitat. Presenten formes variades, però que generalment recorden els gats. La majoria tenen urpes retràctils o parcialment retràctils, un os al penis (característic de molts mamífers), i una glàndula odorífera anal.
Les mides dels Viverrinae varien dels 33 centímetres i els 650 grams dels linsangs africans fins als 84 centímetres i els 18 quilos de pes de la civeta africana.
Són animals nocturns i, generalment, solitaris, amb una excel·lent oïda i vista. Malgrat pertànyer a l'ordre Carnivora, són omnívors. Com a reflex d'això, les seves dents carnisseres estan relativament subdesenvolupades.[2]
Sembla probable que els linsangs africans estiguin estretament relacionats amb la geneta, encara que la col·locació d'aquests grups en relació a les civetes Viverrinae sigui incerta.[1]