Jean Simmons

Plantilla:Infotaula personaJean Simmons
Imatge
Jean Simmons a La reina verge (1953)
Biografia
NaixementJean Merilyn Simmons
31 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 2010 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHighgate Cemetery Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCrouch End
Santa Monica
Londres Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Estats Units Estats Units
FormacióAida Foster Theatre School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica
Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de cinema, actriu de televisió, actriu de teatre, ballarina, actriu infantil, actriu Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata - 2009 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRichard Brooks (1960–1977), divorci
Stewart Granger (1950–1960), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsTracy Granger
 () Stewart Granger Modifica el valor a Wikidata
PareCharles Simmons Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001739 TMDB (persona): 14500 Rottentomatoes: celebrity/jean_simmons Allmovie (artista): p65749 80631 Musicbrainz: 29b427f5-0a4f-45a6-8e70-ccbee7879e6b Discogs: 1563067
Find a Grave: 46993553Modifica el valor a Wikidata

Jean Merilyn Simmons (Londres, 31 de gener de 1929 - Califòrnia, 22 de gener de 2010) fou una actriu anglesa nominada en dues ocasions al premi Oscar. Entre les seves pel·lícules destaquen la versió dirigida per Laurence Olivier de Hamlet, Espàrtac de Stanley Kubrick i Elmer Gantry.[1]

Biografia

[modifica]

Nascuda al barri londinenc de Crouch Hill, des de petita va voler ser actriu. Simmons va cridar l'atenció d'un cercatalents en una classe de ball amb només 14 anys i va aconseguir debutar al cinema en la seva adolescència apareixent a la pel·lícula Give us the moon (1944), de Val Guest i Caryl Brahms, pel·lícula per la qual va ser escollida entre dues-centes candidates. Va filmar set pel·lícules abans de captar l'atenció de la indústria gràcies al seu paper a Grans esperances, l'adaptació de la novel·la de Charles Dickens que va dirigir David Lean el 1946.[2]

A partir d'aquest moment, les aparicions de Simmons es multiplicarien com a Cèsar i Cleopatra (1945) de Gabriel Pascal, Narcís negre (1947) de Michael Powell i Emeric Pressburger, i sobretot, la seva interpretació d'Ofèlia a Hamlet (1948), l'adaptació de l'obra de William Shakespeare dirigida i protagonitzada per Laurence Olivier. Aquest paper li va valer a Simmons una nominació per als Oscar de 1948 a l'apartat de millor actriu de repartiment.

De tota manera, aquesta nominació va fer de Jean Simmons una actriu atractiva per a les superproduccions nord-americanes. El 1950, la seva popularitat va augmentar encara més casant-se amb Stewart Granger, actor especialitzat en el gènere d'aventures. Aquest matrimoni va durar fins al 1960.

A la dècada de 1950, Simmons va començar a ser habitual en les produccions de Hollywood. Així, destaca les seves participacions a Androcles and the Lion (1952) de Chester Erskine, Cara d'àngel (1952) d'Otto Preminger, La túnica sagrada (1953) de Henry Koster, Sinuhé, l'egipci (1954) de Michael Curtiz, Desireé (1954) de Koster o Ells i elles (1955) de Joseph L. Mankiewicz. Destaquen especialment Grans horitzons (1958) de William Wyler i Espàrtac de Stanley Kubrick.

El 1960, Simmons es divorciaria de Granger i es casaria amb el director Richard Brooks. El seu marit la va dirigir en la culminació de la seva carrera dramàtica: Elmer Gantry (1960) i posteriorment la tornaria a dirigir el 1969 a Amb els ulls tancats, pel que Jean repetiria nominació a l'Oscar, ara en la categoria de millor actriu, pel seu paper d'esposa alcohòlica.

A la dècada dels 70, Simmons va anar apartant-se del cinema per dirigir els seus passos professionals cap a la televisió. Així, els papers de l'actriu britànica serien recordats en sèries com Nord i sud o The thorn birds. La interpretació en aquesta última li valdria un premi Emmy. Encara a principis del nou segle, Simmons seguia treballant esporàdicament, aportant la seva veu a pel·lícules d'animació.

Va morir el 22 de gener de 2010 als 80 anys a la seva llar de Santa Mònica (Califòrnia).

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Jean Simmons | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024].
  2. ↑ «Muere a los 80 años la actriz Jean Simmons, doble nominada al Oscar». La Vanguardia.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Simmons
  • Obituari al Los Angeles Times (anglès)
  • Obituari a la BBC (anglès)
  • Obituari al New York Times (anglès)
  • Biografia Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine. (anglès)