Michel Piccoli |
|
Naixement | (fr) Michel Jacques Daniel Piccoli 27 desembre 1925 13è districte de París (França)
|
---|
Mort | 12 maig 2020 (94 anys) Saint-Philbert-sur-Risle (França)
|
---|
Causa de mort | accident vascular cerebral |
---|
Formació | École alsacienne Cours Simon Collège Sainte-Barbe |
---|
Alçada | 1,84 m |
---|
|
Camp de treball | Interpretació, direcció, guionatge cinematogràfic i producció cinematogràfica |
---|
Lloc de treball | França |
---|
Ocupació | actor de cinema, actor de televisió, actor, realitzador, productor de cinema, guionista, actor de teatre, director de cinema, productor |
---|
Activitat | 1945 - 2015 |
---|
Partit | Partit Socialista de França |
---|
Membre de | |
---|
|
Cònjuge | Ludivine Clerc (1978–2020), mort de la persona Juliette Gréco (1966–1977) Éléonore Hirt (1954–1965) |
---|
|
|
19 maig 2020 | funeral (Évreux)
|
|
|
Signatura |
|
|
Jacques Daniel Michel Piccoli (París, 27 de desembre de 1925 - París, 12 de maig de 2020)[1][2] fou un actor, director i guionista de cinema francés.
Michel Piccoli va néixer a Paris, fill d'una família de músics. Format en el teatre, després del seu paper de figurant a Sortilèges (1945) va debutar en el cinema el 1949 a Le Point du jour de Louis Daquin. Va assolir notorietat internacional en el paper d'escriptor en el film Le Mépris (1963) al costat de Brigitte Bardot. del director Jean-Luc Godard. De la seva àmplia i notable filmografia, on va treballar amb realitzadors com Alain Resnais, Jacques Rivette, Luis Buñuel i Alfred Hitchcock,[3] destaquen Diari d'una cambrera (1963), Belle de jour (1966) i El discret encant de la burgesia totes de Luis Buñuel; Party (1996), Je rentre à la maison (2001), Belle toujours (2006) dirigides per Manoel de Oliveira; Dillinger è morto (1968), La Grande Bouffe (1973) de Marco Ferreri; Les coses de la vida (1969) i Max i els traficants de ferralla (1970) de Claude Sautet.
El 1980 va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cinema de Canes per la pel·lícula Salto nel vuoto del director Marco Bellocchio. Os de Plata a la millor interpretació masculina en el Festival Internacional de Cinema de Berlin de 1982 per Une étrange affaire del realitzador francés Pierre Granier-Deferre. Va ser nominat al César a millor actor per la seva interpretació a Milou en mai (1990) de Louis Malle i també nominat al mateix premi l'any següent pel seu paper de pintor a La Belle Noiseuse (1991) de Jacques Rivette, amb Jane Birkin i Emmanuelle Béart.[4]
Ferm oponent de l'extrema dreta, compromés políticament amb l'esquerra (que definia com «estar en constant alerta sobre el lloc que ocupem al món»), va ser simpatitzant del Partit Socialista.[5]
Va estar casat amb l'actriu Eléonore Hirt, amb qui va tenir una filla; posteriorment va ser parella de la cantant Juliette Gréco. El 1978 es va casar amb la guionista Ludivine Clerc.[5]
- ↑ «Mor Michel Piccoli, actor infatigable del cinema europeu», 18-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «S'ha mort el cèlebre actor francès Michel Piccoli a 94 anys». [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Michel Piccoli, immense enfant du cinéma» (en francès). Radio Télévision Suisse, 29-06-2007. [Consulta: 25 maig 2015].
- ↑ «El francés Jacques Rivette alcanza la perfección en 'La belle noiseuse'» (en castellà). El País, 15-05-1991. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Ghys, Clément. «Michel Piccoli: vivant, le monument» (en francès). Libération, 11-09-2013. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Les maniobres de l'amor». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «La mort en aquest jardí». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «El confident». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Diari d'una cambrera». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «La guerra s'ha acabat». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Les senyoretes de Rochefort». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Belle de jour». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «La Via Làctia». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Topaz». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ Fitxa de doblatge al català a ElDoblatge
- ↑ «Les coses de la vida». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Max i els traficants de ferralla». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «El discret encant de la burgesia». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «L'atemptat». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «El trio infernal». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Tres amics, les seves dones i els altres». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Atlantic City». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Espia, desperta't». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «L'àngel negre». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Les cent i una nits». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Party». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Belle toujours». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «Encara no heu vist res». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
- ↑ «European Film Awards 2011». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «European Film Awards 2001. The nominations». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «European Film Awards 2007. The nominations». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
- ↑ «European Film Awards 2011. The nominations». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
|
---|
1946–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–present | |
---|
|
---|
1956–1975 | |
---|
1976–2000 | |
---|
2001–2020 | |
---|
|
---|
|
Premi al Mèrit | |
---|
Premi d'Honor | |
---|