Archidioecesis Goana et Damanensis | |||||
Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
![]() | |||||
Goa | |||||
Parròquies | 166 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 2.200.940 (2019) ![]() | ||||
Llengua utilitzada | concani ![]() | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | Goa i Daman | ||||
Superfície | 4.194 km² ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 31 de gener de 1533 | ||||
Patrocini | Sant Joseph Vaz | ||||
Catedral | Santa Caterina d'Alexandria a Goa Vella | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Filipe Neri António Sebastião do Rosário Ferrão | ||||
Lloc web | archgoadaman.org |
L'arquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia. El 2006 tenia 627.400 batejats sobre una població de 1.763.598 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Filipe Neri António Sebastião do Rosário Ferrão. L'arxidiòcesi és la Seu Primada de l'Orient, i l'arquebisbe porta els títols ad honorem de Primat de les Índies o Primat de l'Orient i de Patriarca de les Índies Orientals.
És la diòcesi més antiga en termes d'activitat a l'Orient, amb els seus orígens enllaçats directament amb l'arribada dels portuguesos a la costa Malabar.
L'arxidiòcesi comprèn els següents territoris de l'Índia: l'estat de Goa, els territoris de Dadra i Nagar Haveli i de Daman i Diu.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Goa, on es troba la catedral de Santa Caterina. A Daman es troba l'antiga catedral de la diòcesi homònima suprimida, dedicada al Bon Jesús.
El territori s'estén sobre 4.194 km² i està dividit en 167 parròquies.[1]
Després de la conquesta portuguesa de Goa per Afonso de Albuquerque el 1510, el rei Manuel I erigí una capella en honor de Santa Caterina, nomenant-la patrona de la ciutat el 1518. Per governar els cristians de la regió s'envià a Dom Duarte Nunes, O.P., bisbe titular de Laodicea, que governà fins al 1527. Va ser succeït per Dom Fernando Vaqueiro, OFM, qui governà entre 1529 i 1535.[2][2]
La diòcesi de Goa va ser erecta Arxivat 2015-09-29 a Wayback Machine.[3][4] el 31 de gener de 1533 pel Papa Climent VII mitjançant la butlla Romani Pontificis Circumspectio,[2][5] prenent el territori del bisbat de Funchal. La diòcesi de Funchal va ser elevada a arxidiòcesi metropolitana, i la seu de Goa n'era sufragània. La jurisdicció de la diòcesi de Goa originàriament s'estenia des del Cap de Bona Esperança fins a la Xina i el Japó.[6] Amb l'elevació a diòcesi, Joan III comissionà la construcció d'una catedral a Goa. El 3 de novembre de 1534 l'erecció de la diòcesi de Goa va ser confirmada per la butlla Aequum reputamus del Papa Pau III, car la mort de Climent VIII havia impedit la publicació d'una butlla d'erecció.
A requesta del rei Sebastià, el 4 de febrer de 1558 el Papa Pau IV separà la diòcesi de Goa de la província eclesiàstica de Lisboa i l'elevà al rang d'arxidiòcesi metropolitana per mitjà de la butlla Etsi sancta. El mateix dia s'erigien les diòcesis de Cochin[3][7][8][9] i de Malacca, prenent el territori de la diòcesi de Goa i convertint-se en les seves diòcesis sufragànies.[2][3][10][11][12][13]
En el transcurs del temps d'altes diòcesis van ser incloses a la província eclesiàstica de Goa: el 23 de gener de 1576 cedí part del seu territori perquè s'erigís el bisbat de Macao, Funai al Japó, Cranganore i Meliapor a l'Índia, Nanjing i Beijing a la Xina, l'administració apostòlica del Moçambic (avui arquebisbat de Maputo) (a l'Àfrica i Daman, que encara en forma part;[14] i el 1637 del vicariat apostòlic d'Idalcan, Deccan i Bijapur (avui arquebisbat de Bombai).
El Papa Gregori XIII, mitjançant el breu Pastoralis Officii Cura del 13 de desembre[15] de 1572 concedí als arquebisbes de Goa el títol de Primat de l'Orient.[16]
El 1857 Goa havia adquirit diverses diòcesis sufragànies al subcontinent indi, però només retenia Macau i Moçambic fora d'aquesta àrea.[17]
El 23 de gener de 1886, el Papa Lleó XIII, mitjançant la constitució apostòlica Humanae salutis Auctor, investí l'arquebisbe de Goa amb el títol honorífic de Patriarca de les Índies Orientals; a més, amb la butlla Humanae salutis instituí l'arxidiòcesi de Daman, a la qual se li assignà el títol de l'antic arquebisbat de Cranganore, suprimida amb el breu Multa praeclare del Papa Gregori XVI del 24 d'abril de 1838.[18]
L'1 de maig de 1928, mitjançant la butlla Inter Apostolicam la diòcesi de Damão va quedar suprimida i el seu territori va ser en part incorporat a l'arxidiòcesi de Goa, que assumí contextualment el nom d'arxidiòcesi de Goa i Damão. Així, als arquebisbes de Goa i Damão se'ls concedí el títol d'arquebisbes de Cranagor, que havia estat concedit als bisbes de Damão.
El 1940, Dili (a Timor) va ser elevat a diòcesi i situada com a sufragània de Goa; mentre que Moçambic abandonava la jurisdicció metropolitana. El 19 de setembre de 1953 l'arxidiòcesi cedeix una nova porció de territori per tal que s'erigís el bisbat de Belgaum. També el 1953 l'arxidiòcesi de Goa perdé les seus sufragànies de Cochin, Meliampor i Canara, després de la reorganització territorial del nou estat de l'Índia.
El 19 de desembre de 1961 la Unió Índia annexà els territoris de Goa, Daman i Diu i l'any següent el Patriarcat Arquebisbe José Vieira de Alvernaz abandonà el territori. El 1965 el territori de Dili va ser confiat a la Societat Missionera de Sant Francesc Xavier. La complexa qüestió de l'annexió dels territoris governats pels portuguesos va fer que no fins al 1975 el Vaticà no acceptés la dimissió del darrer Patriarca, posant l'arxidiòcesi directament subordinada a la Santa Seu. Els arquebisbes de Goa, però, van conservar el dret de portar el pal·li. Les diòcesis de Dili i Macau també van ser deslligades de la província eclesiàstica i també subordinades directament a la Santa Seu.
Per la butlla "Quoniam Archdioecesi" del 30 de gener de 1978, el Papa Pau VI nomenà el bisbe Raul Nicolau Gonçalves com a arquebisbe de Goa i Daman, amb el títol "ad honorem" de Patriarca de les Índies Orientals. Per mitjà de la butlla "Inter Capital" del 12 de desembre de 2003 del Papa Joan Pau II, es nomenà a Filipe Neri Ferrao com a nou arquebisbe de Goa i Daman, concedint-li també el títol honorari de Patriarca (no es tracta d'un títol mandatori, sinó que és una prerrogativa del Papa).
El 25 de novembre de 2006 el Papa Benet XVI, mitjançant la butlla Cum Christi Evangelii, restablí la seu metropolitana, assignant-li Sindhudurg com a diòcesi sufragània.
A finals del 2006, la diòcesi tenia 627.400 batejats sobre una població de 1.763.598 persones, equivalent al 35,6% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1970 | 259.660 | 655.700 | 39,6 | 732 | 608 | 124 | 354 | 189 | 627 | 148 | |
1980 | 424.500 | 1.106.850 | 38,4 | 648 | 460 | 188 | 655 | 232 | 764 | 158 | |
1990 | 385.076 | 1.852.000 | 20,8 | 582 | 404 | 178 | 661 | 366 | 744 | 160 | |
1999 | 451.220 | 1.442.913 | 31,3 | 608 | 361 | 247 | 742 | 450 | 951 | 166 | |
2000 | 453.450 | 1.445.915 | 31,4 | 609 | 365 | 244 | 744 | 423 | 955 | 162 | |
2001 | 458.450 | 1.446.219 | 31,7 | 615 | 370 | 245 | 745 | 507 | 944 | 163 | |
2002 | 450.130 | 1.502.057 | 30,0 | 619 | 371 | 248 | 727 | 450 | 941 | 162 | |
2003 | 449.818 | 1.665.994 | 27,0 | 612 | 364 | 248 | 734 | 424 | 888 | 165 | |
2004 | 454.926 | 1.685.335 | 27,0 | 608 | 382 | 226 | 748 | 386 | 849 | 165 | |
2006 | 627.400 | 1.763.598 | 35,6 | 630 | 377 | 253 | 995 | 436 | 870 | 166 |