Kristin Scott Thomas

Kristin Scott Thomas

(2017)
Biografia
Naixement	24 maig 1960 (64 anys) Redruth (Anglaterra)
Nacionalitat	Regne Unit
Religió	Catolicisme
Formació	Cheltenham Ladies' College Leweston School Central School of Speech and Drama Escola Nacional Superior d'Arts i Tècniques del Teatre
Activitat
Ocupació	actriu de gènere, actriu, directora de cinema, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista
Activitat	1984 -
Família
Cònjuge	François Olivennes (1987–2005)
Fills	Joseph Olivennes
Pares	Simon Scott-Thomas   i Deborah Hurblatt
Germans	Serena Scott Thomas
Premis
(24 novembre 2021)  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit (18 desembre 2020)  Comanador de les Arts i les Lletres (2015)  Oficial de la Legió d'Honor (2015)  Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (2008)  Premi Laurence Olivier a la Millor Actriu en una Obra (2008)  Premis del Cinema Europeu a la millor actriu, per l'obra Fa molt de temps que t'estimo (2004)  Dama de la Legió d'Honor (2002)  Premi del Sindicat d'Actors de Cinema al millor repartiment, per l'obra Gosford Park (2002)  Premi Satellite al millor repartiment, per l'obra Gosford Park (2001)  Premi de la Crítica Cinematogràfica al millor repartiment, per l'obra Gosford Park (1995)  BAFTA a la millor actriu secundària, per l'obra Quatre bodes i un funeral

Kristin Ann Scott Thomas OBE (Redruth, Cornualla, 24 de maig de 1960) és una actriu britànica. Va estar nominada a l'Oscar a la millor actriu per El pacient anglès.^[1]

Biografia

Thomas va néixer el 24 de maig de 1960 a Redruth, localitat de la Cornualla anglesa. Amb dinou anys va deixar el seu país i es va instal·lar a París on va estudiar art dramàtic a la École nationale supérieure des arts et techniques de théâtre (ENSATT).^[2] Va debutar el 1984 en un petit paper de perruquera en una sèrie que adaptava una de les novel·les del comissari Maigret, creat per Georges Simenon.^[3] El 1992 va rodar Bitter Moon, en el paper de Fiona, dirigida per Roman Polanski i Quatre bodes i un funeral, dirigida per Mike Newell, totes dues amb Hugh Grant com a company de repartiment.^[3] Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu i al BAFTA a la millor actriu pel seu paper al melodrama èpic Pacient anglès,^[4]dirigit per Anthony Minghella el 1996, compartint repartiment amb Ralph Fiennes, Juliette Binoche i Willem Dafoe.^[5]

Al costat de Gary Oldman, Scott Thomas protagonitza la sèrie thriller d'espies Slow Horses (2022) d'Apple TV+, una adaptació de les novel·les de Mick Herron.^[6][7]

Tant el seu pare com el seu padrastre eren pilots i ambdós van morir en accidents aeris.^[8] Del matrimoni amb el metge francès François Olivennes, va ser mare de tres fills: Hannah, Joseph i George,^[8][9]

Kristin Scott Thomas va rebre el 2003 l'Orde de l'Imperi Britànic i el 2005 la Legió d'Honor. Ha treballat tant al cinema, com a la televisió i al teatre.

Filmografia

• Under The Cherry Moon (1986): Mary Sharon
• Microcosmos: Narradora
• Força major (Force majeure) (1989)
• El ball del governador (1990)
• Spymaker: La vida secreta d'Ian Fleming (1990)
• Bitter Moon (1992)
• Quatre bodes i un funeral (Four Weddings and a Funeral) (1994): Fiona
• Àngels i insectes (Angels & Insects) (1995): Matty Crompton
• Ricard III (Richard III) (1995): Lady Anne
• Secrets de confessió (Le Confessionnal) (1995)
• Missió: Impossible (Mission: Impossible) (1996): Sarah Davies
• El pacient anglès (The English Patient) (1996): Katharine Clifton^[10]
• Souvenir (1996)
• Love & Confusions (Amour et confusions) (1997): Sarah
• L'home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer) (1998): Annie MacLean
• Capricis del destí (Random Hearts) (1999): Kay Chandler
• Play (2000): First Woman
• Una casa a Florència (Up at the Villa) (2000): Mary Panton
• Gosford Park (2001): Sylvia McCordle
• Life as a House (2001): Robin Monroe
• Small Cuts (2003): Beatrice
• Arsène Lupin (2004): Joséphine, comtessa de Cagliostro
• Secrets de família (Keeping Mum) (2005): Gloria Goodfellow
• Alta societat (Chromophobia) (2005)
• L'humanoide perdut (Man to Man) (2005): Elena Van Den Ende
• The Walker (2007)
• Largon Winch (2008): Ann Ferguson
• Una família amb classe (2008): Veronica Whittaker
• Seuls two (2008): L'antiquària
• Fa molt de temps que t'estimo (2008)
• Les germanes Bolena (The Other Boleyn Girl) (2008)
• Nowhere Boy (2009): Mimi
• Partir (2009): Suzanne
• Confessions of a Sophaholic (2009)
• Contre toi (2010): Anna Cooper
• Crime d'amour (2010): Christine
• La clau de la Sarah (2010): Julia Jarmond
• The Woman in the Fifth (2011): Margit
• La pesca del salmó al Iemen (2011): Patricia Maxwell
• Dans la maison (2012): Jeanne Germain
• Cherchez Hortense (2012): Iva Delusi
• Bel Ami (2012): Virginie Walters
• La dona invisible (2013): Catherine Ternan
• Abans del fred hivern (2013): Lucie
• Only God Forgives (2013): Crystal
• My Old Lady (2014): Chloé Girard
• Suite francesa (2014): Madame Angellier
• Darkest Hour (2017)
• The Party (2017)
• Tomb Raider (2018): Ana Miller
• Au bout des doigts (2018): Countess Elizabeth Buckingham
• Fleabag (2019): Belinda (1 episodi)
• Military Wives (2019): Kate
• Rebecca (2020): Mrs. Danvers
• Slow Horses (2022-): Diana Taverner
• North Star (2023): Diana Frost

Premis i nominacions

Premis

• 1995: BAFTA a la millor actriu secundària per Quatre bodes i un funeral^[11]

Nominacions

• 1997: Oscar a la millor actriu per El pacient anglès
• 1997: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per El pacient anglès
• 1997: BAFTA a la millor actriu per El pacient anglès
• 2009: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Il y a longtemps que je t'aime
• 2009: BAFTA a la millor actriu per Il y a longtemps que je t'aime
• 2009: César a la millor actriu per Il y a longtemps que je t'aime
• 2010: BAFTA a la millor actriu secundària per Nowhere Boy
• 2010: César a la millor actriu per Partir
• 2011: César a la millor actriu per Elle s'appelait Sarah

Referències

1. Brooks, Xan «Kristin Scott Thomas: ‘For me, Brexit is a disaster – talk about not knowing where you belong’» (en anglès). The Guardian, 05-10-2017. ISSN: 0261-3077.
2. «A Life in Pictures: Kristin Scott Thomas» (en anglès). BAFTA, 11-12-2017. [Consulta: 29 setembre 2024].
3. «Una noche con Kristin Scott Thomas, la actriz que dijo no a Hollywood» (en castellà). El País [Madrid], 27-07-2018. ISSN: 1134-6582.
4. «Fitxa de doblatge El Pacient Anglès». [Consulta: 29 setembre 2024].
5. «How we made The English Patient» (en anglès). The Guardian. TheGuardian, 20-04-2016. ISSN: 0261-3077.
6. Nicholson, Rebecca «Slow Horses season three review – Kristin Scott Thomas is absolutely top-notch» (en anglès). The Guardian. The Guardian, 29-11-2023. ISSN: 0261-3077.
7. Galindo, Juan Carlos. «‘Slow Horses’: las claves de la serie de espías que quiere revolucionar el género» (en castellà). ElPaís, 12-05-2022. [Consulta: 29 setembre 2024].
8. Madrid, Jose. «Kristin Scott Thomas: la gran tragedia de su vida y una madurez con estilo» (en castellà). Vanitatis, 24-05-2020. [Consulta: 29 setembre 2024].
9. «Kristin Scott Thomas Was a Huge Star in the '90s — Why She Refused to Move to Hollywood» (en anglès). People.com. [Consulta: 29 setembre 2024].
10. «Netflix rescata una de las películas más románticas de la historia del cine que ganó nueve Oscar» (en castellà), 19-04-2024. [Consulta: 15 juliol 2024].
11. «Kristin Scott Thomas thought Four Weddings and a Funeral was ‘a bit of a dud’» (en anglès). Independent, 23-10-2020. [Consulta: 29 setembre 2024].

Enllaços externs

• An Appreciation of Kristin Scott Thomas Arxivat 2007-01-21 a Wayback Machine. (anglès)