Dades | |
---|---|
Tipus | organització |
Història | |
Creació | 1885 |
El New English Art Club és una societat d'artistes fundada el 1886[1] a Londres com a reacció contra l'actitud conservadora i autosuficient de la Royal Academy of Arts.[2]
Els fundadors eren sobretot artistes que havien treballat a França i que havien rebut la influència del plenairisme[3] i de Jules Bastien-Lepage.[2] Entre ells hi havia George Clausen, Philip Wilson Steer i John Singer Sargent. El 1889, el Club va caure sota el domini d'un grup minoritari encapçalat per Walter Sickert, que s'hi havia afiliat el 1888, i tant ell com els seus seguidors van formar més tard el nucli del Camden Town Group. S'interessaven per als impressionistes, en particular Claude Monet i Degas, més que no pas per a Bastien-Lepage, i el 1889 van organitzar una exposició independent anomenada Els impressionistes de Londres.[2]
Del 1887 al 1904 el Club va celebrar regularment exposicions anuals i, des d'aproximadament el 1889 fins a la primera exposició postimpressionista del 1910, va reunir obres de la major part dels artistes més notables que hi havia a Anglaterra. Després de la Primera Guerra Mundial, el Club se situà en una posició intermèdia entre l'Academy i els grups d'avantguarda. Amb la liberalització gradual de les exposicions de l'Academy, va perdre protagonisme, tot i que encara existeix[2] i intenta preservarla tradició impressionista.[1]
L'exposició anual a les Mall Galleries de Londres (al novembre o desembre i oberta als no membres) és un dels esdeveniments més destacats del calendari artístic britànic.[4][5]