Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Comarca | Garraf | ||||
Capital | Sitges | ||||
Població humana | |||||
Població | 31.954 (2023) (727,88 hab./km²) | ||||
Llars | 121 (1553) | ||||
Gentilici | Sitgetà, Sitgetana | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 43,9 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània i riera de Ribes | ||||
Altitud | 10 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Aurora Carbonell i Abella (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08870 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 93 | ||||
Codi INE | 08270 | ||||
Codi IDESCAT | 082704 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | sitges.cat |
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.[1][2][3]
El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura; i ofereix més de 4.500 places hoteleres, la majoria de quatre estrelles com a mínim. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertida en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials; i és la ciutat espanyola que n'acull més si se n'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.
Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una falange i una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys,[4] restes d'indústria lítica i fauna Plistocena. Al terme municipal hi ha nombroses coves amb presència humana durant el neolític i l'edat dels metalls, entre les quals en destaquen la Cova Verda i la Cova de Sant Llorenç. Al puig de Sitges està documentat un assentament que comença a ocupar-se a les darreries de l'edat del Bronze (segle IX-VIII aC), segueix funcionant en època ibèrica i es transforma en un establiment romà que perdura, com a mínim, fins al segle ii. Associats a aquest extens i important jaciment, de gairebé tres hectàrees de superfície, en els darrers anys s'han fet nombroses troballes de sitges, parets, dipòsits, retalls a la roca i farciments. A més d'aquest nucli del puig de Sitges, en època romana hi havia una gran vil·la romana a l'ermita del Vinyet. S'ha intentat relacionar aquests jaciments amb la petita ciutat romana de Subur, citada per les fonts clàssiques, tot i que encara no s'ha pogut demostrar. Unit a l'Olèrdola ibèrica i romana, el port de Subur hauria servit d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de la Mediterrània romana.
A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí a Mir Geribert (1041). Al segle xii, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada de l'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina de Barcelona i hi estigué fins al 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tomba d'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb la resta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades a l'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle xiv.
La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial a l'exterior dels productes del Penedès. La vila fou atacada per terra i mar en la campanya de 1649 de la guerra dels Segadors, però resistí l'atac dels castellans.[5]
Durant l'edat Moderna la Universitat de Sitges (Ajuntament) maldà per deslliurar-se del domini senyorial de la Pia Almoina. L'any 1814 Sitges s'alliberà definitivament i s'incorporà a la corona malgrat patir en les distintes guerres que hi hagué. L'activitat econòmica va seguir sent la pagesia, la pesca i l'activitat portuària que cresqué a partir del segle xviii quan Catalunya obtingué el permís per poder comerciar directament amb Amèrica. Des de finals del xviii (1779) fins a principis del XIX s'establí un constant comerç amb les colònies americanes.
Al segle xix arribà un dels capítols més tràgics de la vila quan durant les guerres carlines el poble va tractar d'aturar l'atac de les tropes carlines que es va produir l'1 de maig de 1838. Aquest esdeveniment històric es recorda a la vila amb el carrer que duu aquesta data (durant la dictadura franquista es va rebatejar amb el nom de 2 de maig però posteriorment es restaurà el nom a Primer de maig, amb el malnom de carrer del Pecat).
La bonança econòmica, iniciada a finals del xviii durà fins a principis del XIX. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent i a partir del segon terç del XIX l'economia passa a mans dels comerciants sitgetans que tornen enriquits d'Amèrica i compren o arreglen les antigues cases del poble (època dels americanos). La vila es converteix en un punt d'estiueig i jubilació dels americanos sitgetans.
Abans de convertir-se en una vila plenament turística, a Sitges s'obriren amb capital americà diverses fàbriques (entre elles la fàbrica de ciment de Vallcarca oberta el 1903). Al voltant del 1936 Sitges disposava de 36 fàbriques on treballava més del 80% de la població.
Malgrat aquest desenvolupament industrial els orígens del turisme es troben el 1879 quan ja es practicaven els banys com a teràpia medicinal, i que més endavant passarien a ser banys a la platja (1888). Sitges tenia un difícil accés des de Barcelona però l'arribada del ferrocarril afavorí la comunicació amb la capital catalana. Amb la vinguda de Santiago Rusiñol el 1891 Sitges es convertí en el focus cultural dels modernistes. L'any 1909, de la mà de Ramon Casas i Miquel Utrillo, visità Sitges Charles Deering, un milionari nord-americà que transformà el carrer de Fonollar, de típiques cases marineres i l'antic hospital, en un palau. El Palau Maricel i el Cau Ferrat (casa-estudi de Rusiñol) esdevingueren dos pols d'atracció cultural i llançaren Sitges a la fama turística. En aquests edificis es realitzaran les anomenades Festes Modernistes, on s'estrenaven obres musicals i literàries. De tot aquell art en queda una gran mostra en el mateix Cau Ferrat, que actualment és un museu. L'any 1918[6] l'industrial sabadellenc Francesc Armengol i Duran va projectar la ciutat-jardí Terramar i fou un dels principals inversors de l'Autòdrom de Terramar[7] (a tocar del terme de Sitges, però ja en el veí municipi de Sant Pere de Ribes).
Els americanos eren burgesos que van anar a fer fortuna a Amèrica, sobretot durant el segle xix. També són coneguts com a indianos, ja que quan Colom va arribar a Amèrica es pensava que havia arribat a l'Índia, i fins a uns anys després es pensava que eren les Índies, i no un nou continent. Els americanos estaven a Sitges a l'època de la invenció del ferrocarril i van promoure’n l'arribada. Van tenir una influència important en l'arquitectura de Sitges, ja que van encarregar a molts arquitectes de construir-hi grans cases. Actualment, n'hi ha una seixantena ubicades en diferents barris. La majoria de les modernistes es troben al barri de l'eixample i les cases neoclàssiques, als carrers que baixen fins a la platja.[8]La Casa Manuel Planes, la Casa Villa Avelina o la Casa Sebastià Sans en serien algunes.[8]
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Les Botigues de Sitges | 2.173 |
Garraf | 329 |
Sitges | 26.115 |
Vallcarca | 0 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
CiU | Miquel Forns | 2.040 | 5 | 19,20% | |
SeP | Ricard Vicente | 1.414 | 3 | 13,46% | |
C's | Manuel Rodríguez | 1.143 | 3 | 10,70% | |
ERC | Aurora Carbonell | 1.130 | 3 | 10,60% | |
CUP-PA | Xavier Nin | 1.122 | 3 | 10,50% | |
NH | Lluís Marcé | 978 | 2 | 9,20% | |
SITGES-GI | Maria del Vinyet Lluis | 743 | 1 | 7% | |
PP | Ferran Llombart | 688 | 1 | 6,50% | |
AS | Cristina Martínez | 430 | - | 4,05% | |
MES | Jordi Serra | 421 | - | 3,97% | |
EpS | Armand Paco | 210 | - | 1,98% | |
SBC | Marc Martínez | 132 | - | 1,24% | |
Vot en blanc | 154 | % | |||
Total | votants | 21 |
L'alcaldessa actual és Aurora Carbonell (ERC), en coalició amb PSC, Sitges Grup Independent (SITGES-GI), Guanyem Sitges i El Margalló.
PSC | CiU | PPa | NH | GI-S | CUP | ERC | ICVb | AxS | UCDc | Altres | Total | Alcalde | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1979 | 6 | 4 | – | – | – | – | 1 | 1 | – | 5 | 0 | 17 | Jordi Serra i Villalbí (PSC) |
1983 | 8 | 4 | 2 | 2 | – | – | – | – | – | – | 0 | 17 | Josep Cots i Puigdollers (CiU) |
1987 | 9 | 5 | 2 | 0 | – | – | – | – | – | 1 | 0 | 17 | Jordi Serra i Villalbí (PSC) |
1991 | 9 | 4 | 1 | 1 | – | – | 1 | 0 | – | 1 | 0 | 17 | Jordi Serra i Villalbí (PSC) |
1995 | 7 | 5 | 3 | 2 | – | – | 0 | 0 | – | – | 0 | 17 | Pere Junyent i Dolcet (CiU) |
1999 | 5 | 5 | 3 | 3 | – | – | 1 | 0 | – | – | 0 | 17 | Pere Junyent i Dolcet (CiU) |
2003 | 8 | 2 | 3 | 3 | – | – | 2 | – | 3 | – | – | 21 | Jordi Baijet i Vidal (PSC) |
2007 | 10 | 4 | 2 | 2 | – | – | 1 | 1 | 1 | – | 0 | 21 | Jordi Baijet i Vidal (PSC) |
2011 | 7 | 6 | 3 | 2 | 2 | 1 | 0 | 0 | 0 | – | 0 | 21 | Miquel Forns i Fusté (CiU) |
2105 | 2 | 5 | 1 | 2 | 1 | 3 | 3 | 1 | - | - | 3 | 21 | Miquel Forns i Fusté (CiU) |
2019 | 3 | 4 | 0 | 1 | 2 | 2 | 4 | 1 | - | - | 4 | 21 | Aurora Carbonell i Abella (ERC) |
Sources: Municat | |||||||||||||
La carretera C-31 (l'Eix Costaner) i l'autopista C-32 (Corredor del Mediterrani) enllaçen la ciutat amb el Camp de Tarragona (El Vendrell), a l'oest; i Blanes i Figueres (respectivement) al nord-est, passant per Barcelona i els municipis veïns.
Sitges compta amb una estació de ferrocarril de Rodalies de Catalunya, servida per la línia R2 Sud dels serveis de rodalia de Barcelona i les línies R13, R14, R15 i R16 dels serveis regionals.
Sitges -
Els gegants Moros de Sitges són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la Vila de Sitges, que es van construir a finals del segle xix i van desaparèixer a principis del segle xx. Els primers Gegants Moros de Sitges són aproximadament del 1840.[18] Els Gegants Vells de la Vila s'estrenaren l'any 1897 i Els Gegants Nous de la Vila, el 1975.[19] El Gegants Americanos són de l'any 1965, tot i que van ser remodelats més tard en dues ocasions. Volen representar els americanos o indianos sitgetans.[20]
Els nous gegants els va construir l'any 1979 l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, una entitat que va néixer el 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos del cercavila de la Festa Major de la vila de Sitges. Els gegants van ser anomenats Fal·luch —el gegant (de 4,25 metres i 90 quilos)— i Laia (la geganta), de 4,15 metres i 85 quilos.