Mike Bryan, Oliver Marach i John Peers lluitaven pel número 1 del rànquing de dobles a l'inici del torneig, però Bryan el va mantenir sense problemes gràcies a les derrotes dels seus rivals en les primeres rondes.
La parella estatunidenca formada per Mike Bryan i Jack Sock van guanyar el seu segon títol de Grand Slam consecutiu. Per la seva part Bryan va guanyar el 18è títol de Grand Slam del seu palmarès, que li va permetre desempatar amb John Newcombe com a tennista amb més títols de Grand Slam en categoria de dobles. També fou el sisè US Open, igualant a Richard Sears i Holcombe Ward i, amb 40 anys i 4 mesos va esdevenir el guanyador més veterà de dobles en l'Era Open, superant Leander Paes.[1]
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|