![]() |
Per a altres significats, vegeu «Lekunberri (Baixa Navarra)». |
Tipus | municipi d'Espanya ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat foral | Navarra ![]() | ||||
Capital | Lekunberri (en) ![]() ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.697 (2024) ![]() | ||||
Gentilici | Lekunberritarra | ||||
Zona lingüística | bascòfona | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 6,61 km² ![]() | ||||
Altitud | 187 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 31870 ![]() | ||||
Codi INE | 31908 ![]() | ||||
Lloc web | lekunberri.net ![]() |
Lekunberri (oficialment en basc, en castellà Lecumberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Nord d'Aralar, dins la merindad de Pamplona, a 30 km de la capital, Pamplona.
Té una església gòtica dedicada a sant Joan Baptista, amb un retaule major barroc i dos retaules renaixentistes més petits.[1]
El nom del poble ve clarament de l'euskera, desglossant-se en: Leku: Lloc Berri: Nou
Situat entre Pamplona i Sant Sebastià, a la carretera N-130, ha sigut tradicionalment un lloc de pas entre les muntanyes, al centre de la vall de Larraun i al peu de la Serra d'Aralar.
Hi passava el ferrocarril de Sant Sebastià a Pamplona, de via estreta, conegut com a ferrocarril del Plazaola, ja desaparegut i convertit, en aquest i d'altres trams, en via verda.[2]
Evolució demogràfica | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
846 | 838 | 834 | 825 | 861 | 871 | 856 | 851 | 1 050 | 1 085 | 1 178 |
Fonts: Lekunberri i Institut d'Estadística de Navarra |
Pertany al partit judicial de Pamplona. Lekunberri ha sigut històricament un dels 16 consells de la vall de Larraun, sent el nucli més poblat i la capital d'aquesta vall. El municipi de Lekunberri va sorgir a principis de la dècada dels 90 degut a un contenciós politicoadministratiu que va enfrontar al consell de Lekunberri amb els consells restants de la vall i el mateix ajuntament de Larraun. El conflicte es va solucionar amb la secessió del consell, que va passar a ser municipi independent.