Lee Marvin (Nova York, 19 de febrer de 1924 − Tucson, Arizona, 29 d'agost de 1987) va ser un actor estatunidenc que va destacar fent papers d'acció i d'home dur, i també per una veu greu i profunda.
El seu pare era un executiu de publicitat i la seva mare una redactora de moda. El jove Marvin va ser molt rebel i va ser expulsat de tots els col·legis on els seus pares l'inscrivien; el van considerar un nen incorregible. Finalment el van apuntar a una institució especialitzada de Florida, però tampoc no va anar bé.[1]
Es va allistar als marines, coincidint amb el començament de la Segona Guerra Mundial. A la batalla de Saipan, el juny de 1944 va ser ferit a la part inferior de l'esquena, amb danys seriosos al nervi ciàtic. Arran d'això va ser declarat no apte per al servei i el van tornar a casa. Va començar a treballar de lampista a Woodstock (Nova York). Quan feia una reparació al teatre municipal, li van demanar que substituís un actor absent. Aquesta experiència li va fer despertar l'entusiasme per la interpretació. Se'n va anar a Nova York i va estudiar, i va fer petits papers als teatres de poca importància.[1]
Al cap d'un temps va debutar a Broadway. Després es va dedicar a la televisió, on hi va fer molts papers de poca durada. Va ser llavors quan va decidir anar-se'n a Hollywood. Va actuar a pel·lícules on hi interpretava personatges durs, tant delinqüents com policies. Els seus papers van anar creixent d'importància i les seves actuacions eren cada vegada més freqüents.
Finalment va arribar a l'èxit i la fama, i va tendir cap a una altra mena de papers. Va rebre un Oscar inesperat al millor actor principal per Cat Ballou, una comèdia de l'oest de 1965, on fa dos personatges, un pistoler borratxo i el seu germà malfactor. Aquest premi el va col·locar entre els actors més sol·licitats de Hollywood, i es va especialitzar en pel·lícules d'acció. A l'última època de la seva vida, va fer pel·lícules de qualitat molt variada i d'èxit de taquilla molt diferent. Tanmateix, és una estrella consagrada.
Marvin es va casar amb Betty Ebeling el 1951 i van tenir un fill i tres filles.[2] Després de 16 anys es va divorciar i el 1970 es va casar amb Pamela Feeley. Va morir sobtadament d'un atac de cor el 29 d'agost de 1987 a Tucson, Arizona, als 63 anys.[3]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lee Marvin |