Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
El territori s'estén sobre 681.086 km², i està dividit en 321 parròquies, agrupades en 4 zones pastorals, dividides en vicariats. En particular, la zona pastoral d'Orleans compta amb 6 vicariats, la zona pastoral de la Beauce té 3 vicariats, la zona pastoral de Gâtinais i del Giennois consisteix en 5 vicariats i la zona pastoral de la vall del Loira i de Sologne compta en 4 vicariats.
La diòcesi es va erigir al segle iii. La tradició, però, arran de l'elaboració del Catàleg episcopal més antic,[1] reconeix com a evangelitzador i protobisbe a sant Atí. El primer bisbe històricament documentat és Diclopeto, que signà en el document elaborat al 346 amb la qual, en el pseudo-concili de Colònia, un grup de bisbes va fer seva la decisió del Concili de Sardica a favor d'Atanasi.
Aurelianum, l'antiga Cenabum, capital del poble celta dels carnuts, era una civitas de la Gallia Lugdunensis quarta (o Senonia), com ho demostra la Notitia Galliarum a principis del segle v.[2] Des del punt de vista religiós, com a civil, Orleans depenia de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Sens, la seu provincial metropolitana.
En l'època merovíngia, la ciutat va ser la llar d'importants concilis nacionals, celebrats el 511, 533, 538, 541, 549, 581, 621 e 34/645. Altres concilis es van celebrar a partir del segle xi.
Entre els segles viii i ix, la diòcesi va ser governada pel bisbe Teodulf, un home molt competent i un important escriptor eclesiàstic. Ell és l'autor d'un Rituale, un Penitentiale , un tractat sobre el baptisme, la confirmació i sobre l'Eucaristia, d'una edició de la Bíblia i l'himne Gloria, laus et honor.
Cap al segle xi, l'església de la Santa Creu esdevingué la catedral diocesana en lloc de la catedral original de Sant Esteve. La Santa Creu va ser reconstruïda en forma gòtica a partir del final del segle xiii. Destruïda pels hugonots, va ser reconstruïda al segle xvii.
Al segle XVI la diòcesi no es va salvar de les guerres de religió: el cardenal Odet de Coligny que es van convertir al protestantisme va ser abat d'alguns monestirs diocesans, originari de la diòcesi va ser també el general Gaspard de Chatillon, un dels líders dels hugonots. Francesc I de Guisa va morir a prop d'Orléans i la ciutat mateixa va ser objecte de contenció entre els catòlics Guisa i els protestants Condè. En 1567 els hugonots van destruir el monument a Joana d'Arc, que va ser re-erigit pels catòlics en 1569, després de la reconquesta de la ciutat.
El segle xviii va estar marcat per la presència de figures carismàtiques a la diòcesi: el 1618 i el 1619 van passar per Orleans sant Francesc de Sales; santa Giovanna Francesca Frémiot de Chantal l'any 1627 va ser la superiora del convent de la Visitació d'Orléans.
En 1789 el territori de la diòcesi va ser canviat per coincidir amb els límits administratius del departament de Loiret: per tant, la diòcesi va donar algunes porcions de territori a les diòcesis de Blois i Chartres, i es va incorporar una altra, que havia estat de la mateixa diòcesi de Blois, l'arquebisbat de Sens, l'arquebisbat de Bourges i la diocesi d'Auxerre.
De 1849 al 1878 la diòcesi estava governada per Félix Dupanloup, un dels homes de cultura francesos més eminents de la seva època, de tendències gal·licanes. Va ser un dels oponents més atrevits del dogma de la infal·libilitat papal consagrat al Concili Vaticà I, a qui va prestar l'obediència. El 1874 també va haver d'acceptar el pas al ritu romà de la seva diòcesi, que havia estat l'últim a França per adoptar el ritu gal·licà.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels districtes eclesiàstics francesos, Orleans es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Tours.
El catàleg episcopal més antic d'Orleans està contingut en un manuscrit del monestir de Saint-Aubin d'Angers i de primera mà arriba al bisbe Renier de Flandre, o sigui cap a finals del segle xi, i representa la tradició així com existia a Orleans en aquest període.[3]
↑Un bisbe di nome Eortius partecipò al concilio di Valence del 374; la tradizione ritiene che sia el bisbe Evurtius dell'antico catalogo orleanese, "ma non è assolutamente sicuro che sia lo stesso personaggio" (Duchesne).
↑Poco si conosce della vita di questo santo, molto venerato in diocesi, che visse all'epoca dell'invasione di Attila. Segons Gregorio di Tours governò la Chiesa d'Orleans dal 390 al 453; el martirologio geronimiano indica al 17 de novembre de l'anniversario della sepoltura, e al 14 de juny de l'anniversario di una traslazione delle reliquie.
↑Després Leodegisilo, Gallia christiana inserisce un bisbe Leodegarius I, assente nell'antico catalogo episcopale. Gams aggiunge anche un Argundus di provenienza ignota, assente nel catalogo. Entrambi sono sconosciuti a Duchesne.
↑Després Suavarico, Gallia christiana inserisce un Baldagus assente nell'antico catalogo episcopale. Sconosciuto a Duchesne.
↑La biografia di questo santo, non contemporanea, dice che succedette a Suavaricus, suo zio. el catalogo episcopale tuttavia menziona l'esistenza di quattro vescovi tra Suavarico e Eucherio; ciò ha indotto molti autori (tra cui Gallia christiana) ad inserire un Suavarico II. Segons Duchesne (op. cit., p. 459), Eucherio fu successore dello zio Suavarico, ma non necessariamente l'"immediato" successore. La biografia dice che l'elezione di Eucherio fu confermata da Carlo Martello, ossia non abans del 719; lo stesso re lo fece arrestare nel 732 e morì in prigione sei anni després.
↑Il suo nome è ricordato in una carta reale del 990.
↑La carta del 788, utilizzata per datare l'inizio dell'episcopato di Teodulfo, è stata riconosciuta come spuria (cfr. Duchesne, p. 463, nota 3).
↑Governà l'església Chiesa d'Orleans durant 4 anys.
↑Segons Duchesne (op. cit., p. 458), aquest Manasse seria en realitat el bisbe homònim del segle xii; de manera que només hi hauria un bisbe anomenat Arnulfo. Cfr. anche Eugène De Certain, [Enllaç no actiu], in Bibliothèque de l'école des chartes, 1853, tome 14. pp. 425-463.
↑Isembart i Hadery són bisbes autèntics d'Orleans, però absents als catàlegs antics.