Terrassa

Per a altres significats, vegeu «Terrassa (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTerrassa
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 33′ 40″ N, 2° 00′ 29″ E / 41.561111111111°N,2.0080555555556°E / 41.561111111111; 2.0080555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població225.277 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3.209,07 hab./km²)
Llars308 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTerrassenc, terrassenca, egarenc, egarenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície70,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de Rubí i riu Sec Modifica el valor a Wikidata
Altitud277 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Mura
Rubí
Ullastrell
Viladecavalls
Sant Quirze del Vallès
Castellar del Vallès
Sabadell
Matadepera
Vacarisses Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataJordi Ballart i Pastor (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal5.160,3 milions € (2019)
PIB per capita27.810 € (2019)
Identificador descriptiu
Codi postal08221–08229 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic(+34) 93 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08279 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT082798 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webterrassa.cat Modifica el valor a Wikidata

Terrassa[1] és una ciutat de Catalunya ubicada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. Segons l'INE, el 2024 el nombre d'habitants de la ciutat era de 228.785, per la qual cosa és la ciutat més poblada del Vallès i la tercera de Catalunya.[2]

És un important nus de comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril; té diverses escoles universitàries i és seu d'un bisbat. En l'àmbit econòmic, Terrassa és una ciutat de marcat caràcter industrial, havent estat un dels principals focus d'industrialització durant la Revolució Industrial a Catalunya, en especial en el sector tèxtil. Aquesta herència encara forma part de l'ànima de la ciutat i l'arquitectura modernista industrial que li és pròpia la fa destacar al Vallès i al conjunt de Catalunya.[3] En les darreres dècades, l'economia de la ciutat ha incorporat més activitats del sector serveis però segueix tenint una pes industrial important, sobretot en el sector tecnològic.

Terrassa també és coneguda per a ésser la seu del Parc Audiovisual de Catalunya, un dels centres de producció audiovisual més importants del sud d'Europa. Aquest fet la va fer obtenir la distinció de Ciutat del Cinema de la UNESCO.[4]

L'any 2024 la ciutat de Terrassa va rebre el Premi Europa atorgat pel Consell d'Europa per a ciutats amb un compromís excepcional amb els valors europeus.

Nom

[modifica]

La primera documentació del topònim és en un document de Carlemany del 801 al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes; el text, avui perdut, es coneix gràcies a un altre del 844, de la cort franca de Carles el Calb. El document esmenta un Terracium Castellum, que, segons l'historiador local Salvador Cardús i Florensa, fa referència al castell de Terrassa, i significaria 'castell de terra', en referència al material de construcció.[5] Posteriorment, l'any 879 es documenta castrum Terracia i, el 920, ja definitivament, Terracia, que en els textos catalans, a partir del segle xiii, s'escriurà Terraça.[6]

Així doncs, fins al segle xv la forma aclaparadorament més habitual en els textos fou Terraça. A partir del segle xv, el català oriental neutralitza l'oposició entre e i a àtones (pronunciat [ə]) i entre ss i ç (pronunciat [s]), i això es comença a reflectir en l'ortografia a partir del segle xvi, amb el sorgiment de les formes Terrassa, Tarraça i Tarrassa. A final del segle xvii, la forma Tarrassa ja era la més habitual, i així, quan el castellà esdevé llengua habitual en la documentació a partir del segle xviii, també s'adopta la grafia Tarrassa.[5][7] A final del segle xix, Josep Soler i Palet rescata l'etimologia del topònim i promou l'ús de la forma Terrassa en català, que finalment fou reconeguda en les Normes ortogràfiques de Fabra. Acabat el franquisme, per acord del Consell de Ministres espanyol del 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar la forma Terrassa.[8]

Posteriorment a l'oficialització de la forma Terrassa, hom ha suggerit que la forma conseqüent amb els criteris de l'ortografia del català, tenint en compte que l'etimologia Terracia és segura, seria més aviat Terraça.[5][7][9] Aquesta reivindicació, de moment, no ha tingut gaire recorregut.

D'altra banda, Terrassa s'aixeca sobre el lloc de l'antiga Ègara, motiu pel qual, ocasionalment i sobretot en contexts poètics i publicitaris, també és anomenada d'aquesta manera.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Terrassa (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Terrassa és al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt un con de dejecció al·luvial per on drenen les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Clima

[modifica]

El clima de Terrassa és el clàssic de la Depressió Prelitoral a l'altura de Barcelona, a mig camí entre la suavitat de la costa i dels extrems de la Depressió Central. Per raó de la seva alçada al voltant dels 300 msnm, a l'hivern es veu poc afectada pel fenomen de la inversió tèrmica, habitual a les fondalades del Vallès. L'excepció es dona als barris de les Fonts i Can Parellada cap als 200 msnm, on les temperatures acostumen a ser uns quants graus més baixes a la matinada durant els períodes anticiclònics. D'altra banda, les màximes es queden més curtes a peu de muntanya, sobretot cap a ponent on la Serralada Prelitoral perd alçada en direcció al Llobregat i per on s'aboca el fred de l'interior. Aquí és on treu el cap "La Vacarissana" boira que com el seu nom assenyala rau a Vacarisses fins a mig matí a l'hivern.

Si l'hivern sol ser sec, algunes vegades més que l'estiu, la primavera és plujosa sobretot entre abril i maig. L'estiu, encara que calorós, no és tan sec com hauria de ser un estiu típicament mediterrani (Csa) i això situaria el clima de Terrassa a fregar dels climes subtropicals d'estiu plujós (Cfa) segons la Classificació climàtica de Köppen.

La tardor és més plujosa que la primavera, però amb menys dies de precipitació, el que significa més torrencialitat. Prova i conseqüència d'això va ser la dramàtica riuada del 25 de setembre 1962, amb una precipitació de 223 mm en 24 hores i la nevada del dia de Nadal dos mesos més tard, encara que les precipitacions en forma de neu siguin un fenomen que només s'enregistra una mitjana de dos dies l'any i en quantitats habitualment anecdòtiques. Un altre episodi va ser l'aiguat del 20 de setembre del 1971, amb grans destrosses però només una víctima mortal.[10]

Dades climàtiques a Terrassa (1965-1984)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 21.1
(70) 		22.4
(72.3) 		26.6
(79.9) 		28.4
(83.1) 		32.6
(90.7) 		36.0
(96.8) 		42.6
(108.7) 		36.5
(97.7) 		34.7
(94.5) 		30.3
(86.5) 		26.4
(79.5) 		21.0
(69.8) 		42.6
(108.7)
Màxima mitjana °C (°F) 11.7
(53.1) 		13.3
(55.9) 		15.5
(59.9) 		17.9
(64.2) 		21.4
(70.5) 		25.7
(78.3) 		29.2
(84.6) 		28.5
(83.3) 		25.5
(77.9) 		20.8
(69.4) 		15.4
(59.7) 		12.0
(53.6) 		19.8
(67.6)
Mitjana diària °C (°F) 7.1
(44.8) 		8.3
(46.9) 		10.2
(50.4) 		12.4
(54.3) 		15.9
(60.6) 		20.1
(68.2) 		23.4
(74.1) 		22.9
(73.2) 		20.2
(68.4) 		15.8
(60.4) 		10.9
(51.6) 		7.7
(45.9) 		14.6
(58.3)
Mínima mitjana °C (°F) 2.5
(36.5) 		3.3
(37.9) 		4.8
(40.6) 		7.0
(44.6) 		10.3
(50.5) 		14.5
(58.1) 		17.6
(63.7) 		17.3
(63.1) 		15.0
(59) 		10.9
(51.6) 		6.3
(43.3) 		3.4
(38.1) 		9.4
(48.9)
Mínima rècord °C (°F) −9.5
(14.9) 		−6.8
(19.8) 		−4.8
(23.4) 		−1.0
(30.2) 		2.4
(36.3) 		6.5
(43.7) 		10.0
(50) 		10.0
(50) 		5.8
(42.4) 		1.0
(33.8) 		−2.8
(27) 		−5.0
(23) 		−9.5
(14.9)
Precipitació mitjana mm (polzades) 38.1
(1.5) 		40.8
(1.606) 		52.7
(2.075) 		61.0
(2.402) 		70.0
(2.756) 		55.3
(2.177) 		24.6
(0.969) 		62.1
(2.445) 		70.5
(2.776) 		68.5
(2.697) 		70.9
(2.791) 		49.7
(1.957) 		664.2
(26.15)
Mitjana de dies de gelada 6.0 4.5 1.9 0.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 1.1 4.6 18.3
Mitjana mensual d'hores de sol 166 164 200 204 234 277 323 261 208 196 172 156 2.561
Font: Terrassa, Plaça de la Creu. J. M. Gibert [11]
Dades climàtiques a Terrassa (2000-2015)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 20.8
(69.4) 		21.1
(70) 		26.2
(79.2) 		29.6
(85.3) 		33.8
(92.8) 		35.5
(95.9) 		37.2
(99) 		37.0
(98.6) 		31.8
(89.2) 		29.7
(85.5) 		24.8
(76.6) 		19.9
(67.8) 		37.2
(99)
Mitjana diària °C (°F) 7.9
(46.2) 		8.5
(47.3) 		11.1
(52) 		13.7
(56.7) 		17.2
(63) 		21
(70) 		23.7
(74.7) 		23.7
(74.7) 		20.4
(68.7) 		16.9
(62.4) 		11.7
(53.1) 		8.5
(47.3) 		15.4
(59.7)
Mínima rècord °C (°F) −4.4
(24.1) 		−3.8
(25.2) 		−1.9
(28.6) 		3.1
(37.6) 		5.6
(42.1) 		9.9
(49.8) 		13.3
(55.9) 		12.9
(55.2) 		9.0
(48.2) 		3.2
(37.8) 		−0.4
(31.3) 		−3.9
(25) 		−4.4
(24.1)
Font: ETSAIT-UPC/J. M. Gibert [12]
Dades climàtiques a Terrassa (1971-2000)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Precipitació mitjana mm (polzades) 43.5
(1.713) 		29.2
(1.15) 		38.1
(1.5) 		53.8
(2.118) 		66.1
(2.602) 		50.0
(1.969) 		23.2
(0.913) 		47.5
(1.87) 		78.0
(3.071) 		65.3
(2.571) 		58.5
(2.303) 		57.9
(2.28) 		611
(24.06)
Font: Els Pluviòmetres de Mina[13]

Història

[modifica]
Mapa de Terrassa en l'època medieval.

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere -la Seu d'Ègara-, i el castell cartoixa de Vallparadís.[14]

El castell de Vallparadís

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau,[15] i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna,[16] arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa[17] el 856. Tot i això, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. L'any 1384 gràcies a un privilegi reial atorgat pel rei Pere III el Cerimoniós s'establí el Consell de la Universitat de la Vila i el terme de Terrassa, màxim òrgan de govern de la ciutat que serà abolit amb els Decrets de Nova Planta de 1716.

El 3 de setembre de 1713, durant la guerra de Successió espanyola,[18][19] l'expedició del diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Terrassa amb l'objectiu de reclutar homes per atacar el cordó borbònic que assetjava Barcelona. En aquella jornada, els expedicionaris catalans es van fortificar al coll Cardús per sorprendre la columna borbònica que els perseguia. El contingent francoespanyol, dirigit per Feliciano Bracamonte i format per uns quatre mil efectius, va esquivar l'atac i va obligar els homes de Berenguer i Nebot a fugir.

L'època romànica a Terrassa s'explica breument en el llibre Les Esglésies romàniques de Terrassa de l'any 1936, que van editar el Centre Excursionista i el Club Pirenec de la mateixa ciutat.

Quan la tropa borbònica entrà a Terrassa, bona part de la població es resguardava al convent de Sant Francesc. No obstant això, aquell vespre van morir vint-i-dos habitants, l'església del Sant Esperit va ser saquejada i, la vila, incendiada. L'endemà, 4 de setembre, la soldadesca va tornar a cremar Terrassa i només la pluja va evitar danys majors. En total, fins a cent cinc edificis van quedar afectats pel foc, aproximadament una tercera part de la vila.

Finalitzada la guerra de Successió, arran de la victòria de Felip V d'Espanya, Terrassa com a la resta de Catalunya va patir una repressió ferotge, es van imposar noves autoritats, es van suprimir els Consells com a òrgan de poder local i es va decretar la constitució de l'Ajuntament, un òrgan propi de Castella. A nivell de població, els efectes de la guerra van comportar una disminució del 32% d'habitants.

Durant la Tercera guerra carlina, el 22 de juliol de 1872 una partida de 500 carlins encapçalada per Joan Castells va arribar en tren[20] i va atacar Terrassa per recaptar la contribució de la vila a l'esforç de guerra, però les autoritats es van negar al pagament i en l'assalt a l'ajuntament, en el que van obtenir un botí de sis-centes pessetes, els assaltants van perdre set homes i els defensors, dos.[21]

Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de la Seu d'Ègara

Durant el segle xix Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), el Mercat de la Independència (1908), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que tenia 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Catedral del Sant Esperit

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle v, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

[modifica]
Entitat de població Habitants
les Fonts 2.512
Terrassa 209.373
Torrebonica 2
Can Gonteres 365
Can Palet de Vista Alegre 1.445
La Rambla d'Ègara el 1890
Can Vinyals, al carrer Major, el 1928
L'Estació del Nord el 1920
El raval de Montserrat el 1930
(les dades de població corresponen a l'any 2021)[22]

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 36.137 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 23.402 hab., 96 dels quals disseminats)

  • Ca n'Anglada (0,54 km² – 14.183 hab.)
  • Montserrat (0,12 km² – 1.648 hab.)
  • Torre-sana (0,41 km² – 6.694 hab.)
  • Vilardell (0,04 km² – 781 hab.)
  • Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (5,18 km² – 25.963 hab., 7 dels quals disseminats)

  • Can Jofresa (0,32 km² – 1.978 hab.)
  • Can Palet (0,51 km² – 13.073 hab.)
  • Can Palet II (0,07 km² – 1.068 hab.)
  • Guadalhorce (0,03 km² – 1.281 hab.)
  • Segle XX (0,73 km² – 7.190 hab.)
  • Xúquer (0,08 km² – 1.158 hab.)
  • Polígons industrials: Can Parellada (1,24 km² - 6 hab.) - Santa Eulàlia (0,22 km² - 200 hab.) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km² - 2 hab.) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 40.789 hab., 34 dels quals disseminats)

Districte 5 - Nord-oest (4,09 km² – 46.614 hab., 187 dels quals disseminats)

Districte 6 - Nord-est (3,21 km² – 42.243 hab., 103 dels quals disseminats)

Districte 7 - Sud-est (3,20 km² – 8.963 hab.)

Terrassa vista des de l'oest, amb alguns dels barris marcats

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
153 159 308 1.835 4.092 10.915 14.215 16.265 20.360 22.679

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
30.532 39.975 45.081 58.880 92.234 138.697 155.360 161.682 158.507 158.507

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
163.862 165.654 171.794 179.300 189.212 199.817 206.245 212.724 215.678
 215.517

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
215.121
 218.535
 223.627
 224.114 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 27 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 en foren 11 de Tot per Terrassa (TxT), 7 del Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP), 3 de Vox (Vox), 2 d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM), 2 de Junts per Terrassa (Junts) i 2 de Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Terrassa

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Tot per Terrassa Jordi Ballart i Pastor 26.732 33,46% 11 (+1)
Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés Eva Candela López 16.711 20,91% 7 ()
Vox Alicia Tomás Martínez 8.380 10,49% 3 (+3)
Esquerra Republicana-Acord Municipal Ona Martínez Viñas 6.047 7,56% 2 (-3)
Junts per Terrassa Meritxell Lluís i Vall 5.723 7,16% 2 ()
Partit Popular Marta Giménez Arcusa 5.242 6,56% 2 (+2)
Altres candidatures[23][24] 9.912 12,38% 0 ( -3)
Vots en blanc 1.135 1,42%
Total vots vàlids i regidors 79.882 100 % 27
Vots nuls 821 1,01%
Participació (vots vàlids més nuls) 80.703 50,85%**
Abstenció 78.000* 49,14%**
Total cens electoral 158.703* 100 %**
Alcalde: Jordi Ballart i Pastor (TxT) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (14 vots: 10 de TxT, 2 d'ERC i 2 de Junts[25])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[26] Junta Electoral de la Zona de Terrassa.[27] Periòdic Ara.[28]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes des de 1979

[modifica]
Edifici neogòtic de l'Ajuntament de Terrassa

Des de 2019 l'alcalde de Terrassa és Jordi Ballart i Pastor, de TxT; qui ja va ser alcalde entre 2012 i 2017 com a edil del PSC.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manel Royes i Vila
Logotip del PSC
 20/04/1979 --
1983–1987 Manel Royes i Vila
Logotip del PSC
 24/05/1983 --
1987–1991 Manel Royes i Vila
Logotip del PSC
 30/06/1987 --
1991–1995 Manel Royes i Vila
Logotip del PSC
 15/06/1991 --
1995–1999 Manel Royes i Vila
Logotip del PSC
 17/06/1995 --
1999–2003 Manel Royes i Vila
Pere Navarro i Morera
Logotip del PSC
 03/07/1999
13/04/2002 		Renúncia
--
2003–2007 Pere Navarro i Morera
Logotip del PSC
 14/06/2003 --
2007–2011 Pere Navarro i Morera
Logotip del PSC
 16/06/2007 --
2011–2015 Pere Navarro i Morera
Jordi Ballart i Pastor
Logotip del PSC
 11/06/2011
10/12/2012 		Renúncia
--
2015–2019 Jordi Ballart i Pastor
Alfredo Vega López
Logotip del PSC
 13/06/2015
16/11/2017 		Renúncia
--
2019-2023 Jordi Ballart i Pastor
Logotip del TxT
 15/06/2019 --
Des de 2023 Jordi Ballart i Pastor
Logotip del TxT
 17/06/2023 --
Fonts: Municat.[29] Ajuntament de Terrassa.[30]

Cultura i tradicions

[modifica]

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius i museus.

Arxius

[modifica]
  • l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa / Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
  • l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa
  • l'Arxiu Tobella

Museus

[modifica]
El vapor Aymeric, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Entitats Culturals de Terrassa

[modifica]

Festa Major

[modifica]
Article principal: Festa Major de Terrassa

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.[32]

Fira Modernista

[modifica]
Ball al Gran Casino durant la Fira Modernista

El mes de maig del 2003 es va celebrar la primera Fira Modernista de Terrassa, que reproduïa l'ambient de la ciutat al primer terç del segle xx. S'hi recuperava la tradició medieval de la fira de primavera i es barrejava amb l'ànima modernista i industrial Egarenca. Ha esdevingut un esdeveniment cultural, turístic i comercial únic a Catalunya, que el 2006 va rebre la qualificació de Fira d'Interès Turístic a Catalunya atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Desenes de milers de persones han pogut gaudir des d'aleshores d'una oferta anual de dos dies amb ambientació, espectacles, gastronomia, artesania, exposicions, activitats infantils, rutes turístiques, cinema, cultura popular, cercaviles, concerts, exhibicions d'automòbils i motos antigues, xerrades, artesania, mercat modernista, tallers... Des del seu naixement, la Fira Modernista va apostar perquè els participants puguin experimentar, tocar, veure, jugar, menjar, assaborir, tot allò que constitueix un autèntic viatge enrere en el temps cap als primers anys del segle xx, al voltant del patrimoni modernista i industrial de Terrassa.

Terrassa, plaça castellera

[modifica]
Primer 3 de 10 amb folre i manilles descarregat de la història, fet pels Minyons de Terrassa el 22 de novembre de 1998
Articles principals: Minyons de Terrassa, Castellers de Terrassa, i Bergants del Campus de Terrassa

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta amb dues colles castelleres convencionals i una colla castellera universitària pròpies. La colla dels Minyons de Terrassa, fundada el 1979 per Josep Antoni Falcato, és una de les capdavanteres del país. Els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, fundats el 1980, actuen cada any durant la diada castellera de la Festa Major, on acostuma a convidar-se a una colla de prestigi per completar el cartell. Tanmateix l'actuació on es realitzen els castells més importants –entre altres s'hi han descarregat els primers castells de 10 pisos de la història[33]– es fa el tercer cap de setmana de novembre, durant la diada dels Minyons, la cita més important de la colla malva. Els Castellers de Terrassa tenen en la Diada d'homenatge a l'avi Emili Miró la seva cita més important a la ciutat. Per la seva banda, els Bergants del Campus de Terrassa actuen en dues ocasions anualment a la ciutat en les seves diades d'hivern (a finals de nomvebre o inicis de desembre) i d'estiu (a finals de maig o inicis de juny).

Música

[modifica]

La música és força present a la ciutat. Cal destacar el gran nombre de grups musicals que hi ha, així com el Festival de Jazz, que s'hi organitza anualment des del 1982.

L'estapera[34]

[modifica]

L'estapera, és un dels balls populars més conegut a Terrassa, aquest es balla en múltiples ocasions, com pot ser per Festa Major, en actes de Cultura Popular...

Aquest ball és el que conclou l'obertura de la Festa Major de la ciutat on totes les persones assistents poden ballar-la, convertint aquesta dansa en el que segurament és una de les més populars de Terrassa, prova d'això és que és un ball que té diverses coreografies, per ser ballada en parells (habitual), per ball de bastons o pels gegants.

La referència més antiga d'aquest ball, és de 1890 en el treball Costums del Vallès de Manel Soler i Gamillo, tot i que la coreografia sí que s'havia perdut. Per tant no va ser fins al 1985-86 que Marc Galí li va donar coreografia per a ballar amb bastons (coreografia que actualment encara es balla), i el 10 de maig de 1987 es va tornar a ballar el ball per parelles, de la mà de Lluís Puig. I el fet que tingui una coreografia molt senzilla i que es pugui ballar sense cap assaig previ, fa que estiguí a l'abast de tothom i tingui una gran popularitat.

Ball: https://www.youtube.com/watch?v=hvbYtnXqB1M

Ciutats agermanades

[modifica]

Ciutats agermanades amb Terrassa:

  • Agermanaments institucionals:[35]
    • Örebro (Suècia Suècia), 2003
    • Pàmies (França França), 1991
    • Tolosa (França França) (col·laboracions bilaterals)
    • Aley (Líban Líban) (col·laboracions bilaterals)

Esports

[modifica]

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors Egarencs d'hoquei que han participat en les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com «la ciutat més olímpica del món».[37] Actualment militen en la Divisió d'Honor A del campionat espanyol de lliga els següents equips Egarencs:

Entre el juny i el juliol del 2022 la ciutat acullí, juntament amb Amstelveen, als Països Baixos, el Campionat del Món femení d'hoquei herba. Els partits es celebraren a l'Estadi Olímpic i a l'Estadi Martí Colomer.[39]

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol,[40] des de 1902 practicat a la ciutat,[41] amb molta tradició amateur[42] i amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Tercera Divisió), campió de quatre Copes Catalunya[43] i que va celebrar el centenari el 2006;[44] el bàsquet, esport pioner a la ciutat,[45] amb diversos equips (el C.N. Terrassa, el Sant Pere, l'Sferic –club destacat en hoquei sobre patins–, el J.E. Terrassa –l'únic club de bàsquet femení de la ciutat–, etc.); l'handbol,[46] amb l'Handbol Terrassa; el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, la gimnàstica[47] i els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983). També té el Sant Llorenç Korfbal Club.

Mitjans de comunicació

[modifica]
Antic indicatiu de Ràdio Terrassa

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte. Des de l'abril del 2008 fins al maig del 2009 el diari Avui publicà també un suplement els dilluns i els divendres per a la ciutat anomenat Avui+ Terrassa, que també disposava d'una versió electrònica[48] que estigué operativa fins al juny del 2010.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa ha comptat durant 78 anys amb Ràdio Terrassa de la Cadena SER, que fou una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM; va deixar d'emetre el 31 de gener del 2010. D'altra banda, la radiofórmula musical Ràdio Club 25, que se sintonitzava al 95,5 FM, fou comprada per Kiss FM el juliol del 2007, que ara n'ocupa la freqüència per a les seves emissions a l'àrea de Barcelona. El 28 de febrer de 2005, Ràdio Star Terrassa inicià una etapa al 100.5 FM fins a l'actualitat. Actualment Terrassa només disposa de l'emissora municipal Noucinc.2,[49] dins la xarxa local de COM Ràdio, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa la cadena municipal de televisió Canal Terrassa Vallès.[50]

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: InfoTerrassa.com, i amb Terrassadigital.cat, d'iniciativa municipal. També en format digital, existeix la capçalera diària Egar.net, associada a l'ACPG. Terrassa va disposar, fins al final del 2010, d'un portal anomenat Terrassa.net, considerat la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.

Comunicacions

[modifica]
Entrada a Terrassa per la carretera de Castellar

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 (carretera de Matadepera), que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 (carretera de Rellinars), que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 (carretera d'Olesa), que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c (carretera de Martorell), que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 (carretera de Rubí), que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 (carretera de Montcada), que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a (carretera de Castellar), que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

Es pot consultar la informació completa a la pàgina web de Mobilitat de l'Ajuntament de Terrassa.[51]

Accessos per carretera

[modifica]
L'autopista C-16 al seu pas pel sud de la ciutat, amb la Mola al fons
Autopistes
Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)
Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58
A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
  • Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.

Ferrocarril

[modifica]
Estació del Nord, al passeig del Vint-i-dos de Juliol

La ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Rodalies de Catalunya, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Can Boada, al barri de la Maurina.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té quatre estacions de la línia S1 (Metro del Vallès) a la ciutat: Terrassa Rambla, Vallparadís Universitat (ubicada a la zona universitària), Terrassa Estació del Nord (amb correspondència amb Rodalies de Catalunya) i Terrassa Nacions Unides, ubicada al barri de Can Roca i terminal de la línia. També hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Cogullada (Porta Sud). Tot aquest conglomerat d'estacions dels FGC conformen l'anomenat Metro de Terrassa, que fora del nucli urbà inclou també l'estació de les Fonts.[52]

El municipi compta, a més a més, amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura Línia Orbital Ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

Transport públic urbà

[modifica]
Estació d'autobusos, a la carretera de Montcada
Nova estació de Vallparadís Universitat, del Metro de Terrassa

Dins de la ciutat operen un total de catorze línies d'autobús de dia més un servei de bus nocturn. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Ègara). Les línies són (octubre de 2023):

  • 1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
  • 2 Les Arenes - Estació del Nord - Rambla d'Ègara
  • 3 La Grípia - Ca n'Anglada - Rambla d'Ègara - la Maurina
  • 4 Can Parellada - Can Palet - Rambla d'Ègara - Ca n'Aurell
  • 5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Can Trias
  • 6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - La Cogullada
  • 7 Pla del Bon Aire - Can Jofresa
  • 8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
  • 9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
  • 10 Les Fonts - Estació del Nord
  • H Hospital Exprés (Poble Nou - Estació Nord - Hospital)
  • 12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara
  • 13 Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara
  • 14 Mercadal Setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada (Només circula els dimecres al matí)
  • 15 Les Fonts - Montserrat
  • 16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9 i només circula els caps de setmana i divendres).
  • 17 Països catalans - Estació de l'Est (Només circula els divendres a la tarda i els caps de setmana)

Autobusos interurbans

[modifica]

La Generalitat de Catalunya és l'ens gestor i planificador dels autobusos interurbans que circulen per la ciutat de Terrassa. Tots ells tenen parada a l'estació d'autobusos interurbans.

Metro

[modifica]

La prolongació ja esmentada de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) dins la trama urbana de la ciutat, amb les seves quatre estacions, conforma el Metro de Terrassa, inaugurat el 29 de juliol de 2015.[53]

A diferència de les línies de metro de Barcelona dels FGC, que habitualment circulen cada 3-10 minuts, segons l'estació i la franja horària, la freqüència de pas dels trens del Metro de Terrassa és la mateixa que a la resta de la línia, cada 11-20 minuts.

Egarencs il·lustres

[modifica]
Vegeu la Categoria:Egarencs

Curiositats

[modifica]
  • A Terrassa, el 6 de gener del 2009 hi va tocar el primer premi del sorteig de Reis: el número 28.920 es va vendre íntegrament a l'administració número 23 de la ciutat. El premi fou de dos milions d'euros en cada sèrie (200.000 el dècim).
  • Hi ha paraules i expressions úniques i genuïnes de Terrassa, com paparola (rosella), taifa (carmanyola), mery (pal de fregar) o xena (brutícia).

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Escrit primer Terraça, després Tarrassa i, actualment, Terrassa. Vegeu la secció sobre el nom.
  2. ↑ «Terrassa recupera el tercer lloc a Catalunya», 18-10-2024. [Consulta: 12 desembre 2024].
  3. ↑ «Un recorregut pel modernisme industrial a Terrassa | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 12 desembre 2024].
  4. ↑ «Ciutat del Cine | Terrassa City of Film». [Consulta: 12 desembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Arxiu municipal de Terrassa, El nom de Terrassa
  6. ↑ Coromines, Joan. «Terrassa». A: Onomasticon Cataloniae. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Puig i Ustrell, Pere; Vives i Jorba, Pere «"Terraça" versus "Terrassa"». Terme, 2, 1987.
  8. ↑ Prieto, Albert «Tarrasa encara existeix». Nació Digital, 12-10-2012.
  9. ↑ Alturo, Jesús «Terraça mala raça». Núvol, 10-04-2024.
  10. ↑ «Una rierada com la del 1962 ja es va repetir el 20 de setembre de 1971». La Torre del Palau. Nació Digital, 24-09-2016. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2021. [Consulta: 7 desembre 2021].
  11. ↑ «El medi i l'home a Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 1987». [Consulta: 21 febrer 2017].
  12. ↑ «INFOMET - Resums Meteorològics». Arxivat de l'original el 2017-02-22. [Consulta: 21 febrer 2017].
  13. ↑ «Els pluviòmetres de Mina». [Consulta: 21 febrer 2017].
  14. ↑ «es va anunciar». Arxivat de l'original el 2005-12-24. [Consulta: 26 desembre 2005].
  15. ↑ Castells catalans, Castell-palau de Terrassa[Enllaç no actiu]
  16. ↑ d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.232. ISBN 84-7283-082-9.  Arxivat 2024-06-03 a Wayback Machine.
  17. ↑ Amics de l'art romànic, Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa
  18. ↑ Ferrer i Murillo, Marc. La Guerra de Successió a Terrassa: (1700-1725). Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2014. ISBN 9788494182471. 
  19. ↑ «Terrassa a la Ruta 1714». papapep, 05-07-2014. Arxivat de l'original el 2016-04-05. [Consulta: 5 juliol 2014].
  20. ↑ Canyameres i Casamada, Ferran. . Ferran Canyameres i Casamada, 1961, p. 222. 
  21. ↑ Sanllehí i Bitrià, Enric «Què volien aconseguir els carlins el 22 de juliol de 1872?». Terme, n.17, 2002, p.79 [Consulta: 1r gener 2013].
  22. ↑ «Ajuntament de Terrassa – Anuari estadístic 2021». Arxivat de l'original el 2021-12-28. [Consulta: 14 gener 2022].
  23. ↑ Perderen la representació que tenien en el 2019: 3 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
  24. ↑ També hi participaren Terrassa En Comú Podem-Confluència (TECP-C) (3.643 vots, 4,56%), CUP-AMUNT (CUP-AMUNT) (2.696 vots, 3,37%), Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (1273 vots, 1,59%), Partido Animalista Contra el Maltrato Animal (PACMA) (1.234 vots i 1,54%), Partit Família i Vida (PFYV) (450 vots, 0,56%), Valent (Valents) (280 vots, 0,35%), Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya (PCTC) (212 vots, 0,26%) i Partit Demòcrata Català-Ara Pacte Local (PDeCat-Ara PL) (124 vots, 0,15%).
  25. ↑ Redacció «Jordi Ballart, reelegit alcalde de Terrassa». [1], 17-06-2023. Arxivat de l'original el 23 de juny 2023 [Consulta: 23 juny 2023].
  26. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2023». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 19 juny 2019].
  27. ↑ Junta Electoral de la Zona de Terrassa «Proclamació de les candidatures per a les eleccions municipals de la Junta Electoral de Zona de Terrassa» (pdf). Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. Diputació Provincial de Barcelona [Barcelona], 30-04-2019, pàg. 36-47. Arxivat de l'original el 12 de maig 2019. Registre: 2019015807 [Consulta: 11 juliol 2019]. Arxivat 12 de maig 2019 a Wayback Machine.
  28. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Terrassa», 28-05-2023. Arxivat de l'original el 27 de maig 2019. [Consulta: 17 juliol 2019].
  29. ↑ Portal d'informació municipal Municat. Generalitat de Catalunya. «Informació municipal de l'Ajuntament de Terrassa». municat.gencat.cat. [Consulta: 18 juliol 2019].
  30. ↑ «Llista d'Alcaldes de Terrassa». Ajuntament de Terrassa. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2019. [Consulta: 18 juliol 2019].
  31. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 121. ISBN 84-393-5437-1. 
  32. ↑ Orígens i protocols de la Festa Major de Terrassa
  33. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/2002/11/18/pagina-4/33995993/pdf.html?search=minyons%20de%20terrassa
  34. ↑ «L'estapera». [Consulta: 9 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ Convenis bilaterals i agermanaments institucionals, dades de l'Ajuntament
  36. ↑ «Fons Català de Cooperació al Desenvolupament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 novembre 2007].
  37. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassa.org/terrassaalmon/esport/olimpica.htm
  38. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC. La Secció d’Hoquei del Terrassa Futbol Club i del Club Deportiu Terrassa. Una Història de Llegenda. Terrassa. Terrassa: Terrassa FC, Omnia Books i Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT), 23-04-2022, p. 1-306. ISBN 978-84-122865-2-6. 
  39. ↑ «Terrassa organitzarà amb Amstelveen el Campionat del Món femení d'hoquei herba del 2022». Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 25 agost 2020].
  40. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (1997). Història del Terrassa Futbol Club. Una entitat per a una ciutat. Terrassa: Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT). ISBN 84-933467-0-5
  41. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2002). El Centenari del Futbol a Terrassa. Una ciutat per al Terrassa Futbol Club (1902-2002). Terrassa: Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT) i Comissió del Centenari del Futbol a Terrassa. ISBN 84-933467-2-1
  42. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2000). Història del futbol amateur a Terrassa. Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT) i Comissió del Cinquantenari del Futbol Amateur a Terrassa. ISBN 84-933467-1-3
  43. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2006). El Centenari del Terrassa Futbol Club (1906-2006). Terrassa: Terrassa FC. ISBN 84-933591-5-7
  44. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2006). El Centenario del Terrassa Futbol Club (1906-2006). Terrassa: Terrassa FC. ISBN 84-933591-7-3
  45. ↑ El bàsquet es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa. Vegeu Història del basquetbol a Catalunya.
  46. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC. Història de l’Handbol a Terrassa. Terrassa: Omnia Books i Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT), 27-10-2022, p. 1-176. ISBN 978-84-125312-5-1. 
  47. ↑ FONDEVILA GASCÓN, JOAN FRANCESC (2004). Història de la gimnàstica a Terrassa: el llegat d'Enric Ycart. Terrassa: Associació per al Foment Cultural de Terrassa (AFCT). ISBN 84-933591-0-6
  48. ↑ [enllaç sense format] http://paper.avui.cat/terrassa Arxivat 2009-05-14 a Wayback Machine.
  49. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassadigital.cat/radio Arxivat 2024-08-29 a Wayback Machine.
  50. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassadigital.cat/televisio
  51. ↑ [enllaç sense format] http://www.terrassa.cat/mobilitat Arxivat 2015-03-17 a Wayback Machine.
  52. ↑ «Presentació del perllongament de la línia Barcelona-Vallès d'FGC a Terrassa». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-11-12. [Consulta: 13 agost 2015].
  53. ↑ «Metro de Terrassa». Arxivat de l'original el 2017-04-05. [Consulta: 13 agost 2015].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Viquillibres
Viquillibres
 Viquillibres